divendres, juliol 9

ERC i ICV fan saltar el pla d'usos de la Devesa del ple de Girona quan el PSC tenia pressa per aprovar-lo

Dani Vilà (EL PUNT)
Els grups municipals d'ERC i ICV han forçat que finalment el pla d'usos de la Devesa de Girona no es debati en aquest ple municipal del juliol, quan el PSC tenia pressa per aprovar-lo. La voluntat dels dos grups és millorar-ne el text i que el contingut i les directrius garanteixin la vigència del pla en vint anys. En realitat l'acord és total en els diversos àmbits de gestió i usos del parc; això sí, els republicans i els ecosocialistes han tret de tot el document el projecte del polèmic pavelló.
Els socialistes pretenien que en el ple de dimarts es pogués portar a aprovació del pla d'usos de la Devesa, però ICV i ERC ho han impedit, amb la voluntat de millorar-ne alguns aspectes i introduir-hi algunes millores que garanteixin la validesa del pla per al parc a llarg termini. De fet, es tracta del cinquè esborrany que elabora l'equip de govern d'un projecte que estava inclòs en el pla de mandat. En tot cas, l'acord entre les forces en els temes principals és total, i l'únic que es vol és que el pla inclogui les possibilitats de futur i aclareixi quines actuacions s'hi podran fer.
La voluntat de tots els partits és que el vistiplau es pugui donar en les properes setmanes i, fins i tot, que es pogués portar a ple a final de mes si es fes una sessió extraordinària com es fa a vegades, tenint en compte que a l'agost no n'hi ha. Si no fos així, seria al setembre quan es podria aprovar el text definitiu, que es farà arribar a la comissió de Patrimoni perquè el validi.
Sense pavelló
Republicans i ecosocialistes han pressionat perquè en el document no hi figuri enlloc el projecte del pavelló, com sí que apareixia en els primers esborranys. Així, en el text es reconeix que s'hi pot fer un equipament esportiu tancat, com recull el pla general i va acceptar Cultura en la resolució en què rebutjava el pavelló previst inicialment.

Un text sense grans canvis
El pla d'usos tampoc suposarà un canvi radical, ja que el mercat es quedarà finalment al vial perimetral, però perquè es faci tot l'any en aquest emplaçament. La dificultat per trobar un lloc alternatiu i garantir una disposició lineal ha provocat que s'acabés optant per aquest emplaçament. Les Fires també es mantindran a la Devesa, per bé que se'n farà una redistribució diferent, garantint unes distàncies mínimes dels arbres i aprofitant espais oberts com ara el camp de futbol o on ara hi ha les obres del TAV. Les veles d'estiu es mantindran a la zona actual, però se'n canviarà la disposició. La Fira haurà de circumscriure l'activitat al Camp de Mart, sense afectar la zona arbrada. La renovació de mobiliari, enllumenat i serveis seran algunes de les accions més visibles amb el nou pla.

dimecres, juny 3

Girona porta a Patrimoni el projecte del polèmic pavelló de la Devesa

La comissió podria aprovar divendres el projecte executiu de l'equipament, valorat en 4,2 milions

Usuaris de l'actual zona esportiva i veïns de la Devesa van manifestar-se fa uns dies contra el pavelló. aniol resclosa


GIRONA TAPI CARRERAS (diari de Girona)
La Comissió de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura de Girona té sobre la taula el projecte executiu i bàsic del pavelló esportiu de la Devesa de Girona. La comissió de Patrimoni es reunirà aquest divendres i podria donar el vistiplau definitiu a aquest polèmic projecte, que ha rebut el rebuig d'una part de la ciutadania. Si no hi ha cap imprevist, el projecte serà un dels punts de l'ordre del dia. Els encarregats de redactar el projecte han estat Josep Cargol i Ricard Turón. Van entrar tota la documentació a l'Ajuntament de Girona el 26 de febrer d'aquest any, sense fer soroll. Primer havien planejat un projecte pensat per ocupar 2.656 metres quadrats, segons els havia assenyalat l'Ajuntament. Posteriorment, van modificar-lo per tal d'adaptar-lo a una categoria superior i amb una superfície major, arribant als 3.230 metres quadrats i que tindrà tres plantes (una i mitja serà soterrada). Els arquitectes han batejat l'edifici com New Niu (Nou Niu), en el que es pot convertir en la segona part de la polèmica del primer "El Niu", el mòdul prefabricat que funciona com a taller d'artistes, situat sobre l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament a la Rambla.El pressupost per construir l'equipament esportiu s'enfila fins als 4.207.302,16 euros. Per cobrir el finançament, l'Ajuntament no té, de moment, concedida cap subvenció. El consistori sí que té reservats uns dos milions d'euros, fruit de les reserves pressupostàries dels darrers dos anys, precisament per a la construcció de l'edici de la Devesa. També ha demanat una subvenció d'un milió d'euros al Consell Català de l'Esport. L'alcaldessa, Anna Pagans, va enviar el projecte del pavelló a la Comissió de Patrimoni a finals del mes de maig, demanant que li donés llum verd.

dilluns, maig 25

Comunicat adreçat als ciutadans de Girona


Som una colla d'esportistes que utilitzem el Parc de la Devesa des-de fa més de 40 anys, per fer esport a l'aire lliure.  Concretament som el grup Devesa B, i practiquem el futbol. Fa 45 anys engrescats per en Jaume Pol, vam començar a jugar a futbol a prop del Camp de Mart, des de llavors no hem deixat d'anar-hi cap dissabte, faci sol, plogui, nevi o  faci vent, en total som una  trentena de persones que volem continuar gaudint  d'aquest esport. Els dissabtes, jugant, fins i tot tenim tres generacions aplegades, el més gran amb 72 anys i el més jove 28. I ara ens volen fer fora ! .

 

 Al llarg dels  últims anys hem jugat en aquest indret amb un permís de l'Ajuntament que sol.licitavem cada any a través de l'imprès corresponent. Des d'aquest grup, sempre hem agraït a l'equip de govern aquesta deferència cap a nosaltres; per això ens sembla si més no, poc normal que aquest Ajuntament socialista tingui com objectiu deixar perdre un indret tan natural i emblemàtic com és el Camp de Mart de la  Devesa.

Els jugadors de  frontó de la Devesa vam començar a jugar fa 35 anys , en aquest espai han passat glories d'aquest esport i fins i tot s'han fet campionats de Catalunya . Som més d'un centenar de persones que utilitzem les instal·lacions  tres cops a la setmana. Personatges importants d'aquest esport que han estat amb nosaltres són :  Lluís 
Soy, Ramon Bassó , Manuel Colls, Xavier Galindo, Antonio Baltierra i Jordi Mitjà .  Actualment podem dir amb satisfacció que tenim gent que va des-de els 16 anys el més jove, fins els 87, el més gran.  Tots plegats durant aquests més de 40 anys hem mantingut les instal·lacions  en condicions  i hem vetllat  pel seu estat de manteniment , cosa que l'Ajuntament no ha fet.  I ara ens volen fer fora ! .

Nosaltres sempre hem demanat uns vestidors nous i que les instal·lacions fossin adequades, el que ha fet l'Ajuntament sempre ha estat passar de tot i deixar-ho degradar.  Ara diuen que volen arranjar-ho, la millor manera és traient el frontó(a canvi posaran una pista de 
pàdel, un esport molt arrelat a la nostra ciutat segons ens volen fer creure). També ens volen treure el petit espai per jugar a futbol prop de la pista semi-descoberta, perquè no volen entendre que aquest és l'espai que hem utilitzat durant més de 40 anys.   Estem d'acord en arranjar el frontó, els vestidors, la pista de futbol 7, però no estem d'acord que per culpa de voler posar un pavelló dins del parc, facin aquesta remodelació.

 La Plataforma Salvem la -Devesa i  l'Associació de veïns Devesa-Güell hem deixat molt clar que estem a favor de l'esport a l'aire lliure, que no volem un pavelló dins del Parc i que ens avalen les prop de 5.000 signatures i un procés participatiu , 
on la ciutat de Girona demana que no és posi un Pavelló dins del Parc, que aquest sigui un espai d'esport a l'aire lliure i que és remodelin els espais que ja tenim sense cap obra faraònica. 

 

Es per aquest motiu que demanem a l'Alcaldessa Sra. Anna Pagans que escolti als gironins d'una vegada per totes, que consensuï  amb les parts implicades el projecte de remodelació del Parc , perquè tots plegats quan recordem la historia de la ciutat, podem dir que Anna Pagans va ser qui va salvar el Parc de la Devesa i no pas qui se'l va acabar de carregar.

Atentament:

Mes de 150 jugadors de frontó

Més de 40 jugadors de futbol

Associació de veïns Devesa-Güell

Plataforma Salvem la Devesa

Molts de ciutadans gironins que han quedat en l'oblit d'algun procés participatiu dirigit per l'Ajuntament, ja que hores d'ara, ja ha passat 1 any i encara no s'ha donat cap resultat   (evidentment si ho tinguessin clar, ja ho haurien 
pronunciat a tort i dret en rodes de premsa ). Dels resultats, hores d'ara només  en donen una petita pinzellada per sortir del pas
.

 

divendres, març 20

Volem Bicing !






Dissabte 21 de març Bicicletada Popular "Volem el Bicing JA!"Estem farts que diguin que ho faran i no ho facin. Diuen que es una despesa quan es un estalvi. Els diners de l’Ajuntament son els NOSTRES diners. Amb el bicing ens estalviem de comprar bici i de que ens la robin. També estalviem en benzina, pàrking, multes, reparacions, etc Sortida de la plaça Catalunya de Girona a les 11 del mati, per fer una volta d’unes dues hores per Girona i Salt tot reclamant la bicicleta pública per les nostres comarques.


Una passejada literària per la Devesa

Passejada per la Devesa.
El dissabte 21 de març a les 11h del matí al "balcó dels músics", la plataforma sobre el rec d'abans de l'antic Rosaleda.
Activitat organitzada per Amics de la Unesco com a Celebració del dia de la Poesia.


LA DEVESA I ELS SEUS AUTORS (ss.XX-XXI)

ARAGÓ, Narcís-Jordi: “Glòria i malefici de la Devesa” [fragment], Girona ara i sempre (una crònica), Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2008 (1a ed. 1982).

CASTAÑO, Manuel: “La Devesa d’abans”, Temps de penúria, Barcelona, Empúries, 1987.

COMADIRA, Narcís: “La Devesa perduda”, Terra natal (1978), a Formes de l’ombra. Poesia 1966-2002, Barcelona, Eds.62-Empúries, 2002.

COMPTE, Francesc: “Arborètum” [inèdit]

COSTA-PAU, Roger: “Poema en semiesfera”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

DIEZ, Xavier: “Plàtans d’abril”, Cartografia de la desolació, Vic, Emboscall, 2006.

D’ESPONA, Imma: “Arbre”, Instants, Granollers, Tarafa, 2007.

FERRER i MATÓ, Àngela : “La Devesa al capvespre” [inèdit]

FONT, M. Rosa: “Claustre”, La llum primera, València, Eliseu Climent ed., 2005.

JORDI, Carme: “Tanka” [inèdit]

LUCERO, Lluís: “El brollador de la Devesa”, Revista de Girona, 231, juliol-agost de 2005.

MARGARIT, Joan: “Llum de Girona”, Poesia amorosa completa, Barcelona, Proa, 2001.

MORENTE, Imma: “Jardín de infancia”, Los paisajes del viento, Girona, Papers on demand,
2006.

MUNTANÉ, Miquel-Lluís: “Diumenge 21 d’agost” [fragment], La seducció dels rius, Maçaners, Abadia editors, 2006.

NARANJO, Eva: “Simbiosi” [inèdit]

OLIVA, Isabel: “La noia de la trena”, Col·leccionista de tardes, Girona, CCG eds., 2006.

REXACH, Agustina: “La Devesa”, El joc de la melodia, Girona, Ed. Edimurtra, 1987; Itinerari personal (De Girona a la Garrotxa), Girona, Ed. Edimurtra, 1989.

RIERA, Marcel: “Devesa” [inèdit]

SUNYER, Salvador: “Primavera”, Fires de Sant Narcís, 1957, a La Girona dels poetes, Girona, CCG eds.-Fundació Valvi, 2004.

TARGA, Adrià: “Fires de Sant Narcís”, L’exili de Constança, Valls, Cossetània eds., 2008.

VÀZQUEZ, Eva, “La cua del paó”, La Devesa. El nostre tresor natural, Girona, Ajuntament de Girona, 2002.

VIÑAS, Nemesi: “Esgarrifança de capvespre d’agost”, [F] Fills de llarga caminada, Girona, Papers on demand, 2003.

dimarts, febrer 10

Els misteris de la Devesa



Lluís Bosch Martí (Diari de Girona)


Tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa.



Els vells mags: Merlín i Morgana es retroben passejant per la Devesa a la recerca de l'eterna joventut, saviesa i amor. Cada matí o capvespre la noia sense horaris sortia, tant si feia sol com si el dia era gris o plujós a passejar el seu gran gos. Si l'observem en passar, la veurem amb el seu pas ferm i decidit, aguantant i frenant els impulsos i les ànsies de córrer del gos pels espais lliuresÉ A pesar de la seva aparent fermesa, la delaten els seus immensos i tristos ulls; Una mirada, que amaga profundes solituds, orfandat i desesperació de no poder realitzar els treballs intel·lectuals que durant anys s'ha preparat. Per a mi aquesta enigmàtica noia, és una nova Virginia Woolf gironina, que es passa els dies passejant el gos, devorant llibres, diaris, cafès i escrivint els seus magnífics i incompresos articles en una premsa i ciutat que no la valora ni la mereix.En una no-ciutat petita com Girona estàvem predestinats a trobar-nos. A continuació els explicaré com vaig conèixer la inquietant dona del gos. Fou durant un dels meus freqüents i solitaris passejos per la Devesa. És curiós que aquesta noia, d'edat intemporal i d'aire espectral, podria passar ara per una noia que fou assassinada a la Devesa, pel seu amant durant la Guerra de la Independència perquè no fos violada pels soldats francesos. El noi es convertí en gos i aleshores aquests dos misteriosos personatges en certes nits de clar de lluna vaguen sols per la devesa. I només els poden veure alguns iniciats esotèrics com ara servidor. Aquesta és una romàntica història -desprès me'n vaig assabentar- que està escrivint ella, la noia del gos.No vull amagar que tot i ser un enamorat pintor i publicista de la Devesa: en totes les seves dimensions, ha sigut passejant amb la noia del gos quan he descobert la dimensió més còsmica i panteística de la Devesa. En especial els dies de pluja i vent. I sobretot els capvespres multicolors de la tardor. Ja feia dies que de lluny veia jugar amb el seu gos una misteriosa noia molt prima i esvelta, d'aire existencialista i amb els ulls de la Juliette Greco. Us preguntareu, amics meus, com "entràrem en contacte". Doncs segons la direcció del nostre passeig, ens apropàvem o ens allunyàvem. Ella, sense immutar-se, jugava pensarosa amb el seu gos i evitava qualsevol apropament. No vull negar que cada dia em fascinava més aquesta misteriosa noia, que tirava el pal al seu gos com si fos una javelina en mig d'una elegants moviments d'una amazona de l'antiguitat greco-romana. No parava de seguir-la amb la mirada i veure com el seu poderós animalot no li tornava mai el pal i li n'exigia immediatament un altre i un altre; i furiós bordava de seguida a qui s'apropava a la seva senyora; doncs el gos, com tots els gossos, solen ser terriblement gelosos i volen per a ells sols a les seves mestresses. Un dia em vaig atrevir a apropar-m'hi més i intentar parlar amb ella, en el mateix moment el gos que volava darrere el pal es girà i m'assaltà com una tromba sobre meu. Em va tirar a terra, per devorar-me? Va ser gràcies a aquest petit accident que vaig conèixer la noia del gos. Ella m'ajudà a aixecar tot renyant l'animal i demanant-me disculpes. Ens vam presentar i mentre m'ajudava li va caure un voluminós llibre que li vaig recollir ràpidament tot mirant intrigar de quin autor i quina obra era. No es tractava de cap novel·la ni best-seller, sinó de La Divina Comèdia de Dant. Ella, que era molt suspicaç, mig enfadada em va comentar: "Que trobes estrany que una noia que es passeja sola amb el seu gos estigui llegint el llibre de Dant?" I tota nerviosa va encendre una cigarreta, -que no m'invità- i sense a penes acomiadar-se se'n va anar arrossegada pel gos. No s'alarmin, amics lectors, que al cap d'uns dies ens vam retrobar i aquesta vegada va estar més simpàtica i comunicativa, i m'ensenyà el nou llibre qe portava: la famosa novel·la L'amant de Lady Chaterley de D.H. Lawrence. A partir d'aquell dia, durant no sé quant de temps, vàrem tenir un apassionat romanç, relació de grans intercanvis de llibres, lectures, poemes i escrits. I és que el secret de la misteriosa noia del gos era que volia ser escriptora! I tal com les heroïnes romàntiques de les novel·les de Gerard de Nerval, aquesta noia era un ésser turmentat, dual, melagiós i difícil d'acontentar. No acceptava la mediocritat, ni els límits de la nostra societat. Tenia unes profundes insatisfaccions i se sentia enormement frustrada i reprimida en les seves ambicions existencials, literàries i professionals. S'evadia i s'embriagava, com diria Baudelaire, de passejos i lectures i d'amors i amistats impossibles. Per això es reencarnava en una mena de deessa, bruixa, sirena, entre innocent i perversa. I com totes les veritables dones, tenia una infinita nostàlgia, d'una vida més bella i superior. De sobte van desaparèixer, ella i el gos, de les avingudes de la Devesa. No saben si se'n va anar de viatge cap els seus remots mars del sud. Avui tornant a passejar sol per la Devesa, rellegeixo Las coplas de Jorge Manrique, que és l'únic llibre que ella em va regalar: "Parto yo triste amador de amores desengañado, de amores que no de amor".

dilluns, gener 26

Referèndum, ja

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona) Ens facin un favor. Agafin la participança, embalin-la en una caixa de fusta massissa i ribets roses, paguin els ports del viatge, i escriguin en el lloc del destinatari: carrer de l'oblit, sense número. Pernambuco (Brasil). L'autèntica democràcia municipal és la consulta directa als ciutadans. No hi ha més invents. O passen del poble i d'aquí quatre anys ens veiem tots les cares i les orelles; o tenen en compte els ciutadans i ciutadanes i quan un tema d'interès cabdal per al futur de la ciutat susciti debat organitzen un referèndum. Creguin-me: enviïn la participança a Pernambuco. A Santa Eugènia i a la Devesa ho entendran i, no només no els en faran cap retret, sinó que ho aplaudiran. Quan els paràmetres original de la participança van passar pel Ple resclosit d'anys de poder de l'Ajuntament de Girona, ja s'havia d'haver previst que l'instrument naixia sense cap possibilitat. I és que la innocència ens perd. De què, els qui han fet i desfet al seu aire la ciutat durant dècades haurien de voler-se sotmetre a la voluntat del poble? De què? Del cap i casal de Catalunya ens ha arribat l'exemple d'esplèndides iniciatives que aquí s'han menystingut: l'àrea metropolitana, la unificació de bitllets d'autobús amb els pobles veïns, la promoció del territori... A la molt sàvia Girona, hem aconseguit mig barallar-nos amb els veïns de Salt i els de Sarrià; tenim bitllets diferents de bus i tothom fa la guerra pel seu costat en temes de promoció. A Barcelona, mostren una vegada més el camí: el disseny i futur de la Diagonal es resoldrà mitjançant un referèndum (s'ho apuntin) de tota la ciutat (s'ho apuntin bé). Se m'acudeixen ara mateix diversos temes que Girona ha de sotmetre a referèndum si creu en la democràcia participativa: referèndum pel pavelló de la Devesa, pel fanal de la plaça del Vi i per la frontissa de Santa Eugènia. De moment.

dimarts, gener 6

L'Ajuntament de Girona pren el pèl als ciutadans

La roda de premsa on van comparèixer el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut -Miquel Poch (ERC)- i el regidor de Medi Natural -Ponç Feliu (PSC)- per explicar els resultats del procés participatiu sobre el Pla d'usos de la Devesa -el passat 18 de novembre- el Sr. Feliu es va dedicar a explicar les aportacions fetes durant el procés i el Sr. Poch a fer-ne una valoració:
«Poch ha indicat que un grup de ciutadans van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. Ara bé, segons ha afirmat el regidor, durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", ha assegurat.» [de la premsa local]

Hem de dir que aquesta afirmació no és certa
1. Dels quatre tallers que es van realitzar per parlar del Pla d'usos de la Devesa, el tema del pavelló es va debatre a tots quatre. L'opinió va ser favorable només en el que parlava únicament i explícita sobre els usos esportius, amb un resultat ajustat. Cal tenir en compte que gran part dels convidats al debat pertanyien a entitats esportives subvencionades per l'Ajuntament de Girona (evidentment, què havien de dir?). Als altres tres va quedar molt clar que no es volia cap nova construcció, i en el taller de gestió de l'espai natural i mobilitat ja va ser d'escàndol: la gran majoria no volia el pavelló al parc.

2. No es van acceptar les protestes que vam fer a la Comissió de seguiment amb el recolzament de diferents entitats que en formaven part.

3. Desconeixem el resultat de les 400 butlletes recollides en el procés, però dubtem que totes estiguessin a favor de fer-hi un pavelló. En aquest sentit, la plataforma Salvem la Devesa va presentar 4.446 signatures en contra de fer-hi un pavelló i Convergència i Unió -per la seva banda- en va recollir més de mig miler, que no van ser acceptades per la Comissió de seguiment del procés. Aquest fet i les irregularitats detectades al llarg de tot el procés va motivar la retirada de l'Associació de Veïns de la esmentada Comissió.

4. El procés participatiu virtual que es van inventar per poder participar en línia va deixar molt clar que els ciutadans de Girona no volen un pavelló dins del parc. És significatiu que apareguessin més d'un centenar d'aportacions favorables a la construcció del pavelló (gairebé la meitat del total que s'havia recollit en dos mesos) dos dies desprès de tancar el procés.
L'oposició frontal hi és, tot i que no es vol demostrar que existeix

El punt principal de desacord és la construcció del pavelló, encara que el Consistori no ho vulgui reconèixer. En aquest sentit, hem de dir que el procés ha estat dirigit per part del grups municipals Socialista i d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament amb l'única voluntat de poder justificar la construcció d'un pavelló al parc.
Hem esperat un mes i mig a dir la veritat, per veure si algú des de l'Ajuntament rectificava tot el que van dir en roda de premsa. En comptes de remarcar els magnífics resultats obtinguts per les aportacions al Pla d'usos, surten dient les mentides a les que ja ens tenen acostumats abans de reconèixer la derrota aclaparadora envers al pavelló.
La raó de l'entossudiment de l'Ajuntament en construir el pavelló a la Devesa radica en que el volen fer servir com a annex del Palau Firal, deixant la Devesa dividida en dues parts: una des del passeig de la Sardana cap a l'oest destinada a activitats firals i una altra, cap a l'est, que s'utilitzarà com a parc, deixant l'espai destinat a parc a la meitat de la superfície.
Voldríem dir que mai no hem estat contraris a la construcció d'un pavelló per a la ciutat. Hem donat solucions: emplaçar-lo al costat del de Fontajau, reubicar la Fira de Girona, etc. Per què no diuen que ara Fontajau els hi ha quedat infrautilitzat i no saben que fer-ne (tot i obligar a un equip a jugar-hi, quan ell volia anar a Palau)?
Ara és el moment que, utilitzant els fons extraordinaris que atorga l'Estat als ajuntaments, l'Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç, la Diputació i la Generalitat haurien de fer una aposta de futur envers la Fira de Girona en el sentit de reubicar-la. L'edifici que utilitza actualment, es podria destinar al pavelló, a la biblioteca, al centre cívic i a l'escola bressol (que són les reivindicacions que els veïns van fer en una enquesta realitzada per l'AV), sense malmetre més el parc. D'aquesta manera, la ciutat guanyaria un fira en condicions, un parc sense construccions i uns serveis per a la ciutat i per al barri.
A Girona, ens quedem sense espais verds i encara ens els volem reduir
Creiem que han de fer cas als resultats reals del procés, escoltar totes les veus i començar a dignificar d'una vegada per totes l'espai arbrat urbà més gran i més extraordinari de Catalunya, com ho han fet amb el Barri Vell (s'imaginen un pavelló dins els jardins de la Francesa, o al passeig Arqueològic?).
Ja n'hi ha prou de l'ordeno y mando i de la capacitat de confusió informativa que dóna el poder, aquests temps voldríem que fossin part de la història i no pas de l'actualitat.
No ens taparan la boca
En resum, els ciutadans no deixarem de mostrar la nostra oposició. No ens taparan la boca, ja que el procés que vostès van engegar i dirigir, no els dóna la raó de cap manera, tal i com han volgut fer veure als ciutadans. Ja se sap, vostès tenen el poder mediàtic i econòmic, i nosaltres som quatre arreplegats de l'Associació de Veïns, de la plataforma Salvem la Devesa, dels Naturalistes, de la CUP, del PP, de CiU, d'ICV-EUiA, de diferents associacions de Girona, comarques i de Catalunya, i de milers de ciutadans que no volem un pavelló dins del parc.

Associació de Veïns Devesa-Güell i milers de ciutadans

diumenge, desembre 7

Guanyem la Devesa que ens volen escatimar

ALBERT RIERA I PAIRÓ (Diari de Girona)
Aquest article és un crit a la revolta, a una revolta de la consciència, feta paraula i opinió, pacífica, enutjada, decebuda, però ferma en el convenciment. Volem la Devesa i la volem sencera. Així de clar i de rotund.
Ja fa temps que ens ho temíem i, la veritat, no ens ha sorprès gens que l'equip de govern pensi ara que, en la seva particular concepció de l'actual i de la futura devesa, hi ha dues meitats existencials: la meitat que cal conservar com a espai natural i la meitat que és susceptible de ser transformada, encara més, per l'home, en forma d'usos esportius i zona d'ampliació de la Fira de Girona.
Per arribar a aquestes conclusions no calia un procés participatiu... també ho sabíem! Només cal ser observador de la realitat actual i projectar aquesta realitat en l'imaginari, perquè si us fixeu en un plànol o en una fotografia aèria us adonareu que, de fet, la meitat de ponent de la Devesa ja no és tal Devesa, entesa com a arbreda: és un lloc ple d'equipaments, buit de vegetació, lloc comú d'instal·lacions provisionals que, ara per una fira, ara per qualsevulla altra raó, envaeix dia sí dia també aquell espai que caldria recuperar per a la natura.
I en aquest context de perill per a la integritat d'aquest espai natural ciutadà tenim encara obert el debat sobre la necessitat de la construcció d'un pavelló, curiosament, o no, en aquesta meitat a la qual l'equip de govern municipal ens vol fer renunciar. Ho podrem dir més fort si cal, però no de manera més clara de l'expressada en moltes ocasions: la Devesa no necessita un pavelló, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Fira guanyada amb pròtesis que no la potencien ni la dignifiquen, la ciutat sí. La Devesa no necessita una Devesa a meitats, la ciutat necessita una Devesa sencera, plena i rica.
Cal un pavelló per a la ciutat? Segurament, sí ! Però potser en faríem prou de dimensionar les pistes poliesportives que tenim avui arreu de la ciutat, i les instal·lacions esportives escolars per donar cabuda a les necessitats esportives de base. Aquest és, certament, un debat que demanem que faci l'equip de govern, seriosament i francament.
Cal un pavelló a la Devesa? No, rotundament, no! Sempre hem dit que es pot estudiar qualsevulla altra ubicació, però a la Devesa no! No perquè és un lloc a protegir, no perquè és un lloc de difícil accés, no perquè hi ha un dèficit crònic d'aparcaments a la zona, no perquè no hi ha consens, ni en el procés participatiu, no perquè hi ha alternatives properes i més adients (la zona de Fontajau), no perquè entenem que aquest no és el camí per dignificar un espai singular com aquest i que hi ha altres camins per explorar.
Ens cal guanyar la meitat de la Devesa que ens volen escatimar, perquè ni el pavelló ni l'ampliació de la fira no són la justificació d'una necessitat sinó l'expressió d'una excusa. Ens cal guanyar la meitat d'una devesa que se'ns vol escatimar per la raó dels fets; una devesa ocupada i desvirtuada que volem guanyar !

dilluns, desembre 1

A la Devesa NO!

La PLATAFORMA SALVEM LA DEVESA

Hem de dir:

La població de Girona està augmentant notablement. El Parc de la Devesa és, i serà cada vegada més, l’espai cèntric d’esbarjo i de gaudi de les activitats a l’aire lliure de la ciutadania. La Devesa en aquests moments està abandonada i deixada per part de l’ajuntament.

És necessari un pavelló d’esports a la ciutat de Girona (o potser dos).

El regidor de la Devesa,Ponç Feliu, dona per fet que la Devesa es dividirà en dos espais: la meitat destinada a la Fira de Girona i l’altre a conservar els arbres monumentals que hi habiten. (Veure article adjunt a sota)

La fira de Girona no té prou espai per realitzar les seves activitats, per la qual cosa instal·la durant 5 mesos l’any unes carpes com a annex per als expositors. En la part destinada a la Fira és on pretenen ubicar el pavelló. És evident i declarat per l’ajuntament, que a més de la seva funció esportiva, realitzarà una funció d’annex a la Fira, amb la qual cosa s’estralviaran el lloguer de les carpes.

En aquest escenari, és clar la tossuderia de PSC i ERC a l’Ajuntament per construir un pavelló a l’interior del Parc, ja que no volen sentir ni parlar d’ubicar-lo en un altre lloc. Per exemple: faria la mateixa funció social i esportiva a Fontajau.

No tenen en compte que la Devesa és un Parc únic que ha de continuar realitzant la funció de parc i no destinar-ne la mitad als poders econòmics que dirigeixen la Fira (entre ells l’ajuntament) substraent-la als ciutadans.

El procés participatiu, que esperem servirà per donar un impuls a l’estat de degradació

actual (generada per la manca de voluntat i d’inversió de l’ajuntament) intenta fer passar desapercebuda o diluir-la enmig de molts temes pendents, la constucció d’un pavelló.

Entenem que aquest procés no ha a complert les espectatives que havia generat, ja que no és vinculant quant a modificació de la normativa urbanística, deixant en mà de l’Ajuntament tota decisió.


Quant a les conclusions extretes, creiem que no s’ajusten a la realitat, ja que:

  1. Es va recollir l’opinió d’unes 400, persones, i no van ser acceptades 5.000 signatures en contra de la construcció del pavelló al Parc recollides a tota la ciutat per aquesta plataforma.
  2. No té sentit que es segmenti el debat respecte de la Devesa en taules sectorials, com es van dissenyar els tallers, ja que el resultats poden ser variables segons els interessos i normalment contradictoris. A tots els tallers el resultat va ser abultat en el sentit que no es volien noves constuccions dins del Parc. Excepte al taller d’Esports, que va ser favorable al pavelló per una ajustada majoria. Com no?, la majoria de les entitats esportives, està clar que que volen un pavelló (com nosaltres) però no els importa que sigui dins la Devesa (ja que els grups polítics PSC i ERC a l’ajuntament no ofereixen cap altre possibilitat).
En resum, s’ha fet un procés de participació del Pla d’usos de la Devesa que, d’una banda desembocarà en la redacció del Pla que treurà a la Devesa del seu oblit per part de les administracions i, d’altra banda, ha estat dirigit per l’ajuntament amb la clara intenció no tenir trabes per construir un pavelló d’esports a l’interior del Parc, que servirà com annex a la Fira.

Un cop més s’imposa la lògica dels poders econòmics davant de la “lògica” dels ciutadans de Girona.

El Pla d'usos debat si cal més espai per a la Fira
Una comissió interna de l'Ajuntament de Girona ha començat el debat que permetrà definir les línies mestres del Pla d'usos de la Devesa. Es tracta d'una comissió bàsicament tècnica que posarà sobre la taula alguns dels principals aspectes del parc urbà. Ponç Feliu, regidor de Medi Natural i màxim responsable municipal de la gestió de la Devesa, admet que entre els debats que s'han de posar sobre la taula hi ha si cal donar més espai a la Fira de Girona i que disposi d'una zona fixa per a totes les activitats que desenvolupa durant l'any. Per a Feliu, aquesta possibilitat «circumscriuria l'activitat de la Fira a un espai i alliberaria la resta de zones que ara ocupa, a més, de poder posar unes tanques més adients que les provisionals que s'hi posen ara». Feliu sosté que, a l'hora de pensar en el Pla d'usos, s'ha volgut diferenciar una Devesa més forestal -que aniria des del Rellotge fins el passeig de la Sardana- i una part més humanitzada -que comprendria la zona que hi ha entre el passeig de la Sardana i el Palau Firal-. Aquesta segona zona és on es vol construir el polèmic pavelló de la Devesa i refer part de la zona esportiva actual, traslladant les pistes de tennis. En la zona forestal es vol potenciar els usos esportius i lúdics. El pressupost pel 2009 ja preveu 400.000 € d'inversió per unificar mobiliari o millorar l'enllumenat i les zones naturals. «L'objectiu és potenciar l'ús social de la Devesa, sense que perdi l'essència», conclou Feliu. Els grups del tripartit acabaran decidint totes les accions. [divendres, 07·11·2008]


dissabte, novembre 29

dimecres, novembre 26

No al pavelló de la Devesa


QUIM CURBET (Diari de Girona)

Tots els que d'alguna manera o l'altra veiem reflectides sovint les nostres opinions en el diari, acabem enterrats en la profunda foscor de les hemeroteques. Igual que de les coves del paleolític, un no en surt fins que somriu amb la gràcia incomparable de les calaveres. El temps s'ho acaba menjant tot, només queda la informació que portes gravada en els ossos i l'ADN dels papers de les hemeroteques, la resta només és pols i fulles dels arbres que cauen per convertir-se en humus.De tota aquesta batalla entorn de la Devesa de Girona al final no en quedarà res més que fullaraca d'hemeroteca i un monument de formigó a major glòria de l'esport, al bell mig del parc urbà més important d'aquest país. Evidentment serà un monument formós, que respectarà l'entorn i que s'alimentarà d'energies renovables. Proposo que, en honor als que l'han planificat i que el construiran, porti inscrita aquesta frase en el seu frontispici: "Deliberando saepe perit occassio"."Deliberant sovint es perd l'ocasió", això és el que afirmava Publili Siros en una de les seves sentències. Les seves pantomimes, en les quals ell mateix actuava, van tenir un èxit rotund en les ciutats italianes i en els jocs que Juli Cèsar va organitzar l'any 46 A.C. Publili era també un gran improvisador i rebé el premi de Cèsar en una competició en la qual va vèncer a tots els seus rivals, fins i tot al cèlebre Dècim Laberi, aquell que deia allò de "la fortuna no té mesura...".Però els gironins precisament si alguna cosa sabem és mesurar la nostra fortuna, que durant molts anys va anar lligada amb l'altura de les aigües al seu pas pels Quatre Cantons. De la mateixa manera que a la granja Mora hi havia unes marques a la paret on hi quedaven senyalades les inundacions successives, el nou pavelló de la Devesa servirà per mesurar el nivell d'intel·ligència dels gironins d'ara. Mentrestant que aquest article, penjat del seu títol, quedi guardat a les hemeroteques.

dilluns, novembre 24

Leopoldo Abadía "for" alcalde

MANEL MESQUITA. (El Punt)
Me'l vaig perdre a la conferència que va fer a l'octubre a la seu de Girona de «la Caixa», en el marc del postgrau en banca i finances de la UdG. Però sí que l'he vist a Els matins i a El club, de TV3; al Buenafuente, de La Sexta, un parell de vegades i –per descomptat– al Youtube. També he llegit el seu bloc leopoldoabadia.com, i un tío que és capaç d'escriure a la presentació del seu webdiccionari dinàmic de vocables sobre la crisi econòmica Ninja que «es dinámico porque voy añadiendo cosas que encuentro o elimino otras porque las entiendo mejor de otra manera o porque veo que estaba equivocado», té totes les meves simpaties. A l'Ajuntament de Girona, més d'un regidor n'hauria d'aprendre, d'aquest exprofessor d'IESE, del seu sentit comú, de la seva humilitat i de la seva capacitat per fer-se entendre: Abadía és un savi perquè sap rectificar i perquè en sap. Tot l'anomenat procés participatiu de la Devesa ha estat una camama. Com ho va ser el de la frontissa de Santa Eugènia de Ter, amb la diferència que aquest darrer procés va finalitzar ara farà dos anys i la memòria participativa (i l'obra) ni existeix ni se l'espera. Això sí, la conselleria d'Interior i Participació la va premiar! I la directora del procés també ho va ser: ara és regidora a Barcelona. Els que se n'encarreguen, d'aquestes coses de la participació (i esports) a la plaça del Vi mereixen ser de nou reconeguts: que els tornin a premiar, seria de justícia, en la categoria de «per pavellons».

La participança i la timança


JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)

Deixant de banda que potser la proposta inicial de Francesc Ferrer sobre participança realment sí que permetia fomentar la democràcia participativa, el que és innegable és que un cop passada (i triturada) pels òrgans de govern de l'Ajuntament de Girona, la participança comença a rimar perillosament amb la timança. De mostra, dos botons: la frontissa de Santa Eugènia i el Pla d'usos de la Devesa. A Santa Eugènia, la visió del procés participatiu va ser tan diametralment oposada entre administrats i administradors que mentre uns es van aixecar de la taula indignats en veient tan fenomenal inutilitat, els altres van córrer, com el gos puçós d'en Pierrenodoyuna, a buscar una medalla. A les ribes del Güell, la cosa va acabar com el rosari de l'aurora i a hores d'ara els veïns encara no saben què ha passat ni què passarà (s'ha perdut la subvenció del pàrquing?, es continua pensant en enllaçar per sobre de les hortes amb Domeny i l'AP-7?...). Ans al contrari, han estat castigats (per crítics, se suposa) a no tenir més processos. Fa temps que esperen que algú els digui alguna cosa del procés participatiu de la Marfà. Gairebé es podria concloure de manera objectiva que ha estat una experiència frustrant, però hi ha qui defensa que no és poca cosa haver après a dibuixar plànols... Com que les coses que van malament sempre són susceptibles d'empitjorar, a la Devesa s'ha arribat al súmmum de la timança. En primer lloc, perquè algú va tenir la barra de circumscriure el debat de la Devesa als veïns de la zona, atribuint al parc de la ciutat un valor únicament de districte. En segon lloc, perquè algú va tenir la punyeteria d'incloure el tema del pavelló en un paquet més gros d'usos de l'espai arbrat (com si l'alçada dels fanals i unes quantes tones de ciment fossin el mateix). En tercer lloc, perquè des del primer moment i independentment del que el poble digués a les taules participatives les autoritats han tingut clar fer, sisplau per força, el pavelló (consulti's la premsa, sisplau). En quart lloc, i això és el més greu, perquè la partipança a la Devesa ha acabat servint pel contrari, segur, que un dia va somniar Francesc Ferrer; ha servit per desactivar l'oposició frontal i activa de la ciutat al pavelló. D'aquesta manera, desactivada i captiva l'oposició veïnal (en algunes reunions eren quatre gats), les autoritats han pogut dir que no han detectat gaire oposició i que això els legitima per fer el pavelló.La pedagogia i el mètode democràtic en la política sempre són benvinguts; sempre que s'acompanyin, però, de la veu del poble. Deixem-nos d'invents. La veu del poble només es manifesta de dues maneres: cada quatre anys a les urnes i en referèndum ex professo quan un tema ho requereix. Si tan clar té l'Ajuntament que hi ha poca oposició al pavelló, que convoqui un referèndum i mostri els resultats. Tota la resta és foc d'encenalls, menjar per al burro.

dijous, novembre 20

Que no hi ha oposició frontal al projecte? Ja ho veuran a les properes eleccions!

La plataforma de la Devesa critica que es mantingui el pavelló
Els veïns lamenten que Poch (ERC) no compti les 5.000 firmes presentades contra el projecte

GIRONA J.B.M. (Diari de Girona) El portaveu de la plataforma veïnal en defensa de la Devesa, Josep Plazas, va lamentar ahir "l'equivocació del regidor de Participació, Miquel Poch (ERC), perquè no ha comptat les 5.000 signatures que vam presentar en contra". Plazas va criticar que el tripartit vulgui mantenir el projecte del pavelló sense tenir en compte les opinions dels veïns. El representant del col·lectiu considera que "no calia la faràndula del procés participatiu si no era vinculant, ja que s'han gastat els diners del contribuent per a res". El regidor de Participació, Miquel Poch (ERC), va anunciar dimarts que mantindiren el projecte perquè no s'ha demostrat que hi hagi una oposició frontal al projecte, si no que es tractava de crítiques amb poc suport.També es va sumar a les crítiques a Poch el grup municipal de CiU a Girona, que va qualificar "d'error monumental i menyspreu als ciutadans" la decisió de l'equip de govern de tirar endavant la construcció del pavelló de la Devesa un cop s'ha donat per finalitzat el procés participatiu. Per als convergents, és una "presa de pèl" que el consistori afirmi que el futur pavelló "no ha tingut oposició" entre la ciutadania que ha participat en el procés. A més, CiU va criticar que "en plena crisi" l'equip de govern decideixi gastar-se més de dos milions d'euros per construir un equipament "en un lloc discutit per una bona part de la gent que ha expressat la seva opinió".El grup va dir que la Devesa "no és un lloc qualsevol" sinó que és el parc urbà més gran del país. La decisió del tripartit de fer el pavelló és, per CiU, la demostració de la política "prepotent i intransigent del tripartit municipal"."La insensibilitat envers el parc urbà de la Devesa i el menyspreu cap a les opinions ciutadanes que han expressat clarament el seu rebuig a la ubicació del pavelló és la confirmació de l'estil arrogant i poc dialogant de l'equip de Govern", va expressar CiU en un comunicat. El grup convergent entén que el tripartit ha estat "incapaç" de negociar una solució que conciliés la necessitat que té Girona de més pavellons amb ubicacions consensuades amb els ciutadans i que tinguin futur.
L'aprovació de dos terçosEl grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Girona va voler refermar la seva oposició al projecte de construir un pavelló a la Devesa i va reiterar la seva oferta d'arribar a un acord polític perquè qualsevol decisió en l'àmbit de la Devesa requereixi l'aprovació de dos terços dels regidors de l'Ajuntament.
UNA PÈRDUA DE TEMPS
DAVID CÉSPEDES (Diari de Girona)
L'Ajuntament de Girona ja té sobre la taula el resultat del procés participatiu que va posar en marxa per definir els usos del parc de la Devesa. Ja vaig aventurar en una ocasió que aquest procés gairebé començava a néixer amb el resultat ja sabut. El tripartit, tot i les seves divergències internes, estava disposat a tirar endavant, com sigui, el pavelló. Es digués el que es digués. Segons el govern municipal, de tota la consulta realitzada transcendeix que no existeix una oposició frontal a aquest equipament. És una manera molt particular de veure les coses. El que potser no comptava l'Ajuntament era que, amb la desaparició de l'Akasvayu i tot i el renaixement del Sant Josep, Fontajau té ara moltes hores lliures. Aquest espai de temps es podria aprofitar per fer les funcions de pavelló de barri i tema resolt. Ja sé que no serà així i que mai s'ha acabat d'explicar l'interès real que té el govern amb aquest pavelló. Durant anys s'ha defensat alliberar d'edificacions el parc i ara resulta que volem posar-n'hi més. Tot plegat sembla molt contradictori. I si hagués sortit un no rotund al pavelló s'hauria fet una altra consulta?
Girona no pot atendre més d'un terç de les peticions dels clubs per usar els pavellons
La construcció del poliesportiu de la Devesa s'eternitza i ara sembla que la subvenció del govern sortirà entrat el 2009

DANI VILÀ.(El Punt) L'Ajuntament de Girona no dóna l'abast a satisfer les peticions d'entitats esportives de la ciutat per poder utilitzar els sis pavellons municipals existents. En el repartiment d'hores d'aquest principi de temporada l'àrea d'esports ha deixat sense atendre un 34% del prop de cent sol·licituds d'ús que s'han rebut de 64 clubs diferents. El consistori garanteix que de quarts de sis de la tarda a la mitjanit, tots els pavellons estan al límit de la seva utilització. Aquesta situació es pot agreujar, ja que tot fa pensar que s'eternitzarà la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. L'Ajuntament necessita la subvenció de la Generalitat per construir-lo i el consistori té constància que la convocatòria no sortirà fins a la primavera del 2009 i que la resolució no arribarà fins a la tardor.

La utilització de les pistes dels sis pavellons de Girona està al límit de les seves possibilitats. Així ho confirma el regidor d'esports, Josep Maria Jofre, que certifica que des de mitja tarda fins a mitjanit «el nivell d'utilització supera el 96 per cent» i només queden lliures algunes franges a tocar mitjanit.El mapa d'instal·lacions esportives municipals (MIEM) considera que la ciutat necessita dos pavellons nous per fer front a l'increment d'usuaris i peticions de les entitats de la ciutat. Les dades de l'àrea d'esports són concloents, i és que aquesta temporada l'Ajuntament no ha pogut atendre el 34% de les peticions d'entitats gironines que havien sol·licitat pistes en els pavellons. «Des del 2006 disposem dels mateixos pavellons i els usuaris i la pràctica esportiva va a l'alça», afirma Jofre. Segons el MIEM, el dèficit de pavellons faria convenient disposar de noves instal·lacions esportives a Montilivi i a la Devesa, on ja es preveu construir el polèmic pavelló.
MÉS RETARD A LA DEVESA
El pavelló de la Devesa es pot tornar a endarrerir si es té en compte que les últimes informacions assenyalen que la convocatòria d'ajuts de la Generalitat no arribarà fins a la primavera vinent. L'equip de govern ja preveia que la subvenció sortís la primavera passada, ara s'ajorna fins a la tardor, però tot fa pensar que encara s'endarrerirà més. L'Ajuntament de Girona té clar que no farà el pavelló fins que tingui la subvenció concedida pel govern i més encara amb la situació de crisi econòmica actual. Els pressupostos de l'any 2009 preveuen una partida de 318.000 que sumada a les quantitats dels altres anys suposa que el consistori ja hagi reservat 2,6 milions per a la construcció del polèmic pavelló de la Devesa. Jofre es mostra preocupat per aquest nou retard perquè complica les previsions inicials que havia fet el consistori. L'equip de govern va incloure en el pla de mandat la construcció d'aquest pavelló a la Devesa, tot i les reticències expressades per un dels socis del govern, com és el cas d'ICV. Aquest mateix pla de mandat també considera el compromís per construir una pista poliesportiva al barri de Sant Narcís per a l'any 2010. És una instal·lació molt reivindicada a aquest barri gironí des que es va quedar sense pistes. El consistori també farà dues pistes més aprofitant la construcció de la nova frontissa de Santa Eugènia, dins del pla de barris.

El grup municipal de CiU qualifica com «un error monumental i un menyspreu als ciutadans» que l'Ajuntament de Girona tiri endavant el projecte de construcció d'un pavelló poliesportiu a la Devesa.
La federació nacionalista retreu a l'equip de govern que decideixi invertir més de dos milions «en plena crisi». En aquesta línia, la formació sosté que és una «demostració de la política prepotent i intransigent del tripartit municipal». Acusa al tripartit a ser insensible a les opinions ciutadanes i CiU referma la seva oposició al nou pavelló enmig del parc més gran de la ciutat. De fet, l'equip de govern mai ha negat la voluntat de construir el pavelló a la Devesa i la mateixa alcaldessa, Anna Pagans, va advertir que el procés participatiu no era vinculant i que seria l'equip de govern qui finalment decidiria els usos i gestió de la Devesa i els elements que l'integraran. CiU defensa que la Devesa «és un patrimoni d'història natural a preservar» i critica que s'hi vulgui a tornar a posar ciment i hipotecar aquest espai.
(Informació extreta d'El Punt i Diari de Girona)

5.000 firmes que no compten per l'Ajuntament!

El regidor de participació ciutadana Miquel Poch, ha enganyat als ciutadans de Girona.
Ha presentat uns resultats finals del procés participatiu obviant el més important:

1/ 5.000 signatures que demanen que no és faci el pavelló.

2/ El resultat del procés virtual va deixar molt clar que els gironins no volen un pavelló.

3/ No s'ha presentat els resultats recollits a peu de carrer.
(Associació de Veïns Devesa-Güell)

L'Ajuntament de Girona va anunciar fa mesos que volia construir un pavelló a la Devesa. L'Ajuntament va aprofitar les crítiques veïnals i va endegar el procés participatiu per redissenyar els usos i la gestió de tot el parc. L'Ajuntament va presentar un avantprojecte i la seva idea és tirar endavant la construcció. Una vegada ha finalitzat tot el procés participatiu, el regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch, va assenyalar que s'han recollit visions molt diverses pel què fa als usos esportius del parc i que, més enllà de decidir si es fa o no el pavelló, el procés participatiu ha servit perquè els ciutadans aportin idees a quines activitats es poden fer al parc i quines no. Segons el parer de Miquel Poch, un grup de ciutadans -en referència a l'Associació de Veïns del Güell-Devesa- van voler centrar el debat únicament en el pavelló i s'hi van manifestar des del principi en contra. El mateix regidor considera que durant el procés han vist que molta gent està a favor de fer un pavelló al parc. "Si haguéssim vist una oposició frontal al pavelló durant el procés ens ho hauríem repensat, però no ha estat així i les veus crítiques han quedat minimitzades per les aportacions que han fet la resta de ciutadans", va afirmar.
--------------------------------------------------------------------
L'Ajuntament de Girona s'ha marcat com a objectiu que el pla d'usos i gestió de la Devesa es pugui aprovar el primer semestre del 2009. Així ho va explicar ahir el regidor de Medi Natural, Ponç Feliu, que també va avançar la voluntat que en la segona meitat de l'any que ve es puguin iniciar les primeres accions que s'incloguin definitivament en el pla d'usos d'aquest parc natural. L'equip de govern ha previst una partida pressupostària de 400.000 euros pel 2009. Feliu explica que hi haurà un vessant «molt tècnic amb poca intervenció política i una part en què es regularan els usos per garantir la conservació i el futur del parc». Per la seva banda, des de l'àrea de Participació i Relacions Ciutadanes s'ha editat el quart butlletí, en què es recullen la majoria de propostes que van sorgir en els diversos tallers participatius que es van dur a terme entre el març i el juny. El butlletí també recull l'opinió dels cinc grups municipals de l'Ajuntament de Girona, en què es fa incidència en la polèmica construcció del pavelló de la Devesa. El regidor de Participació, Miquel Poch, espera que el butlletí «faci un bon retorn dels resultats als ciutadans» i considera que el debat «ha minimitzat les veus contràries al pavelló» durant el procés participatiu que s'ha fet. Girona aprovarà el pla d'usos de la Devesa el primer semestre del 2009.
(Informació extreta d'El Punt i Diari de Girona)

divendres, novembre 14

dijous, setembre 18

La meva lectura de "Cera"

Quim Torra. (Carta al director al Diari de Girona)
Les següents línies van dirigides a Ll. Bosch Martí, col·laborador del nostre diari, el qual en el seu article del dia 9 del present mes, em citava a mi com a «gironista», cosa que agraeixo profundament, al mateix temps que em feia una recomanació: que llegís Cera, de M. Pairolí. La mateixa tarda tenia la novel·la en qüestió. L´he llegida ràpid i he fruït al mateix temps. En cap de les seves pàgines figura la ciutat catalana de la qual fa un gran «retrat», que és la nostra. L´autor em fa fer un flash-back a la meva memòria d´un nen de catorze anys quan vaig acudir a presenciar l´últim enterrament d´un bisbe de la Diòcesi, d´un barroquisme que no oblidaré mai. La processó fúnebre la vaig anar a presenciar a la Rambla, no gaire lluny d´on ho fa el protagonista de l´obra. Jo em recolzava a les ja llavors tancades portes d´un establiment on es llegia «Somiers Numancia», local que ha restat tancat durant més de 40 anys...Com deia, m´ho he passat molt bé llegint Cera. No té pèrdua la frase, ja a les acaballes de l´obra «l´anomenat "urbanisme democrà­tic" acabava esdevenint un gran exercici de maquillatge, un esforç constant a aparentar bona voluntat i mesura. Es procurava dissimular la imparable orgia de ciment plantant arbres...». Els arbres, un dels quals, Bosch Martí, com molta gent vigila, el plàtan centenari del carrer de J. M. Gironella, i que molts altres nombrosos gironins estem alerta amb els de la Devesa!, dient contundent­ment: No a la proliferació de ciment al parc.

La Devesa plena

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Diumenge passat a la tarda la Devesa de Girona va enregistrar un ple històric fora de temporada de Fires. Hi havia milers de persones. D'una banda, hi havia els centenars d'espectadors que s'acostaven a veure un campament d'època napoleònica (amb mostra d'oficis de l'època, un mercat d'artesania i alimentació, una caravana de ruquets per a la mainada, viatges amb diligència, actuació de titelles, cercavila, espectacles de recreació històrica, ranxo de cuina napoleònica...); de l'altra, els centenars de centreamericans a l'entorn de la ruïna de l'Estadi Municipal de la Joventut celebrant una festa, amb diversos partits de futbol i de voleibol simultanis, amb una orquestra i amb diverses barbacoes (naturalment, sense informació prèvia a cap agenda municipal ni cobertura mediàtica, que per això són ciutadans de segona); i finalment, les desenes d'ocasionals habituals. D'entre els gironins habituals de la Devesa de diumenge passat, hi havia els qui corrien darrere l'ombra del seu propi cos estilitzat; els qui passejaven filosòficament sobre terra, pols i fulles en consumpció; els qui gaudien amb els jocs dels seus fills als Jardins de la Devesa a punt de tardor; els qui festejaven en dolça companyia...; i els solitaris i sols, que simplement badaven enmig dels arbres que ja comencen a despullar-se de les fulles i ofereixen un espectacle d'una fragilitat quasi solemne. Tots ells es van veure sorpresos per la munió de gent que ?diumenge passat anava amunt i avall buscant francesos. L'Ajuntament vol deixar instituïdes les Jornades Napoleònics, amb el convenciment -finalment!- que la Devesa és una meravella per a la ciutadania. I, per tant, també -santa Llúcia!- hi prepararà d'altres activitats de lleure. Totes aquestes activitats (ocasionals, estacionals o festives) mostren la vivor que pot adquirir la Devesa sense necessitat de tocar-hi cap arbre, sense necessitat d'edificar-hi cap pavelló. Per cert: què se'n sap del projecte que s'havia de fer fa pocs dies sisplau per força?

dilluns, setembre 15

Us desitgem una molt bona Festa Major


Us presentem el nou logo de l'Associació, obra del pintor i veí del barri Vicenç Huedo.



La Festa Major de la Devesa-Güell 2008 -del 13 al 21 de setembre- l'organitza l'Associació de Veïns Devesa-Güell. Tots els actes es celebren a la plaça Prudenci Bertrana.



DIMARTS 16 de setembre



6 de la tarda
Exposició
de murals i dibuixos fets pels nens i veïns del barri



DIJOUS 18 de setembre



6 de la tarda
Esperem
joves músics del barri amb els seus instruments



DISSABTE 20 de setembre



4 de la tarda



Concurs de botifarra de la Devesa, a la PLAÇA MIQUEL DE PALOL( ja que el dissabte anterior es va haver de suspendre).



5 de la tarda
Espectacle
infantil



8 del vespre
Pregó de la Festa Major de la Devesa-Güell



8.30 del vespre
Lliurament dels premis del 1r Concurs de contes de la Devesa



9 de la nit
Cantada
d'havaneres amb ELS QUE CANTEN...



10 de la nit
Ball
amb el grup XAROP DE NIT



DIUMENGE 21 de setembre



11 del matí
Bicicletada popular
Organitza: Mou-te en Bici [www.moutenbici.org]



12 del migdia
Concursos per a grans i petits



1 del migdia
Sardanes "enllaunades"



2 del migdia
Arrossada popular



5 de la tarda
Ball
de fi de Festa Major per a tothom

dilluns, juliol 7

Una proposta per a la Devesa











"Però un element tant específic com un pavelló, a més de la seva
envergadura i l'evident dany que causa a un espai a priori natural, no fomenta gens l'aprofitament del parc en si mateix, sinó que només crea un anar i tornar, un deambular sense interacció. Perquè, jo em pregunto, si la concepció que tenim de la Devesa ens permet construir-hi avui un pavelló esportiu, quin motiu de pes hi haurà en un futur per no construir-hi altres edificacions públiques?"





Advocat i militant del PSC. (http://www.totinegre.com/).

JORDI NEGRE MELÉNDEZ..
Darrerament ha estat continu i incansable el debat ciutadà sobre el destí que cal donar a la Devesa. El projecte de l'Ajuntament de construir-hi un pavelló ha destapat múltiples opinions sobre quin ús social hauria de tenir aquesta zona de Girona sobre la qual, històricament, s'han projectat diversos anhels de reforma, de reinterpretació de l'espai, però que mai no han fructificat. D'aquesta manera, la Devesa ha acabat sent el recurs dialèctic de debat en diferents legislatures, i no s'ha traduït en un projecte concret, sòlid i irrevocable.
La primera pregunta que crec que s'haurien de fer els responsables municipals, i que no es fan, és què és la Devesa, o més ben dit, què volem que sigui la Devesa.
Actualment no hi ha cap dubte que la Devesa no és un parc, com a mínim en el sentit d'aprofitament ciutadà que aquest nom significa en l'imaginari popular. I elements de nova construcció com l'Auditori o aquest projecte de pavelló no fan més que avortar una concepció real i íntegra, com a parc.
La Devesa no és res més avui dia que un pulmó de la ciutat, una zona verda amb referent històric moltes vegades tergiversat, una zona d'escàs ús social pel que fa a la relació amb la natura i en definitiva un calaix de sastre on el nostre Ajuntament encabeix, al llarg dels anys, allò que no sap gaire bé on col·locar. Les veles, les fires, el mercat, l'auditori... i ara, el pavelló.
Com tot en la vida, les mitges tintes són garantia de fracàs, en el pitjor dels casos, o d'insatisfacció, en el millor, i precisament això és el que aconsegueix el govern de la ciutat amb una política erràtica i indefinida sobre els usos de la Devesa. No es pot pretendre evocar contínuament aquest espai de la ciutat com a referent natural i a la vegada, sigui apel·lant a les necessitats ciutadanes o a la cultura, anar-hi construint elements arquitectònics d'envergadura.
La meva proposta per a la Devesa implica un replantejament total de l'espai per tal de concebre'l com a parc d'ús ciutadà, com un Retiro o una Ciutadella de Girona, un lloc on les persones i famílies puguin i tinguin ganes de passar-hi temps, de veure-hi jugar els fills i de relacionar-se amb altres habitants de Girona.
Caldria, en primer lloc, definir l'extensió del nou parc de la Devesa (crec que s'hauria d'excloure la llengua on s'ubiquen la Fira i l'Auditori) i tancar tot el perímetre amb mur de pedra fins a una certa alçària i potser de forja la resta. La finalitat seria doble. De pantalla acústica que privés o minimitzés tant com fos possible el soroll dels vehicles que passen just al costat de la Devesa, i per crear l'efecte psicològic de recolliment que es copsa en tota zona encerclada. Imagineu només com a exemple el parc del Migdia sense tanca perimetral, amb vista directa a la carretera de Barcelona, al carrer Migdia i als aparcaments. Sens dubte l'atmosfera i el caliu que s'hi viuria serien ben diferents, a banda que la contaminació acústica es percebria de manera molt més flagrant.
En segon lloc, i possiblement aquesta és una mesura molt impopular, caldria eliminar de manera periòdica totes les construccions arquitectòniques que hi ha a la Devesa, i buscar-ne la reubicació fora del perímetre.
D'espai, si se'n busca, se'n pot trobar. A escassos metres de l'Auditori, a l'inici de la zona de les Hortes, es porta a terme un important procés constructiu. Ignoro sincerament si s'hi ha reservat algun espai per a ús social, però el que queda clar és que les institucions, quan necessiten trobar espai per construir, en troben.
Amb l'eliminació de tots els elements constructius (deixant de banda l'Auditori i el Palau Firal, que quedarien fora del parc), s'hauria de fer un replantejament urbanístic de la Devesa en un sentit estricte de parc per als ciutadans, reconvertint i enjardinant zones com ara el Camp de Mart, que, lluny de ser un llit de gespa agradable, és un espai verd però no adequat ni concebut per passar-hi el temps. I fins i tot pensar en una factible ampliació que inclogués l'altre costat del Ter, amb la prèvia adequació de la riba sud del riu.
Seria per a mi massa agosarat intentar definir l'estructura d'un parc d'aquestes dimensions, pel sol fet que em manquen els coneixements tècnics adequats. Intueixo que, per exemple, un bar amb terrassa com el que hi ha al parc del Migdia podria ser una construcció adequada i no excessivament agressiva, i que fomentaria l'ús ciutadà. Però un element tant específic com un pavelló, a més de la seva envergadura i l'evident dany que causa a un espai a priori natural, no fomenta gens l'aprofitament del parc en si mateix, sinó que només crea un anar i tornar, un deambular sense interacció. Perquè, jo em pregunto, si la concepció que tenim de la Devesa ens permet construir-hi avui un pavelló esportiu, quin motiu de pes hi haurà en un futur per no construir-hi altres edificacions públiques?
Malauradament Girona és una ciutat on no sobren zones verdes, i em refereixo a les verdes de veritat, no a les qualificades urbanísticament com a verdes que gairebé mai no ho són, o que ho són molt poc.
Resulta envejable, quan vas a altres ciutats, tenir un lloc on poder jeure, llegir, descansar, prendre alguna cosa... un lloc on la natura es barreja amb la vida social, on es passeja i s'escolta l'actuació d'algun artista, on et fan una trena als cabells o et llegeixen la mà.
Girona no té res de tot això, i comença a ser hora que ho tingui. A les mans dels nostres governants hi ha aprofitar aquest moment o deixar-lo passar una vegada més.

(Publicat al diari El Punt, 6 de juliol de 2008)

dilluns, juny 30

Recordo Joan Bosch

JESÚS BADENES (Diari de Girona)
Ho admeto. Els que assistim als plens tenim preferències. Sempre m'han agradat les persones que es fan entendre i els que per sobre del seu partit tenen al cap un model de ciutat. Però, per sobre de tot, sempre m'he sentit còmode entre els que no només pensen en cada quatre anys i projecten el seu pensament més enllà de les eleccions.Hi va haver un regidor que va advertir de la construcció del pavelló de la Devesa ja fa anys i va denunciar que el complex esportiu de Migdia era il·legal. Demanava terrenys per a escoles que encara no estan en projecte i volia més habitatges protegits quan encara ningú en demanava. Expert en urbanisme, també plantejava canviar el model de creixement de la ciutat. Infatigable, insistia que no podíem continuar construint casetes aparellades com a Girona II, perquè ens acabaríem el territori. Recordo -sense ser exacte- que em deia: "Hem de pensar a deixar una millor herència per als nostres fills de la que hem rebut". Joan, no dubtis mai que als teus els deixes una bona herència. Poden estar-ne orgullosos.

dimarts, juny 17

La participança ja cansa

JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Avui acaba el Procés Participatiu per decidir els usos de la Devesa, un procés "dirigit i viciat des del principi", en paraules del president de l'Associació de Veïns del barri Güell-Devesa, que va presentar ahir 4.700 signatures contràries a la construcció d'un pavelló al bell mig del Parc.Els processos participatiusde la frontissa de Santa Eugènia i de la Devesa han mostrat i demostrat, entre els ciutadans, que els invents i les fantasies estan bé entre els jocs escolars i els entorns mediàtics, però que en els afers polítics d'una certa envergadura són un autèntic foc d'encenalls: quan comencen sembla qui sap què, però la il·lusió s'esvaeix ràpidament. Però no només: fa tota la impressió que la participança, com a instrument de participació ciutadana que havia de venir a revolucionar la democràcia local, no només no funciona sinó que cansa. Cansa adonar-se de la distància que hi ha entre allò que aparenta i allò que de debò és; cansa tenir la sensació d'acontentament i pacificació popular que amaga; cansen, sobretot, els errors democràtics que entronitza. És un error creure que hi ha una tercera via de participació democràtica a part de les dues formes tradicionals: el vot a les urnes i la protesta al carrer. Cansa tant perquè s'intueix que la via de la participança vol aigualir, suplantar, amortir, la protesta al carrer: "Si tens alguna cosa a dir, fes-ho a la taula d'usos", "Això ho havies d'haver exposat a la ponència de costums", etc. Com si els ciutadans haguessin d'estar permanent al servei dels fòrums que organitza qui els mana, governa i dirigeix. La protesta al carrer conté valors absolutament indefugibles i essencials de la democràcia: l'espontaneïtat, la reivindicació, la indignació contra les vel·leïtats del poder. La participança, tal com s'ha mostrat fins ara a Girona, pretén suplantar la dissidència amb l'assimilació i la fagocitosi.Això és així fins al punt que els redactors municipals de l'informe són capaços d'arribar a la conclusió que respecte al pavelló (la resta dels temes són fàcilment acordables) "hi ha hagut dues postures" entre els participants en el procés: els qui en una primera reunió van dir que sí per majoria; i els qui van dir que no quan no tocava. I són capaços d'elevar aquestes dades a categoria absoluta: la ciutat està dividida respecte al pavelló. La qual cosa posarà en safata de plata a les autoritats "la necessitat" de decidir en la línia del que havien previst: pavelló sí, malgrat l'oposició. I això és una fal·làcia perquè aquí no hi ha hagut consulta democràtica. El procés participatiu no ha buscat saber l'opinió dels ciutadans i ciutadanes, sinó convèncer-los del que pensa l'Ajuntament. Això no és democràcia; democràcia és convocar un referèndum a la ciutat sobre la ubicació o no d'un pavelló a la Devesa. La resta són invents del poder que ja cansen.

dilluns, juny 16

L'AV de la Devesa-Güell presenta a l'ajuntament 4.700 signatures en contra del pavelló de la Devesa

Tania Tapia // ACN //
Girona.- L'Associació de Veïns del barri Devesa-Güell ha presentat aquest matí un total de 4.700 signatures en contra de la construcció del pavelló esportiu que l'equip de govern vol aixecar al parc urbà. El president de l'associació, Josep Plazas, acompanyat d'altres membres de l'associació veïnal, ha presentat les signatures a les dependències de l'ajuntament, just el dia abans que s'acabi el procés participatiu que es va engegar el passat 17 de març per a decidir els usos que ha de tenir el parc. La voluntat de l'associació és que aquestes signatures es tinguin en compte a l'hora d'avaluar els resultats del procés participatiu.
Segons ha explicat Plazas, les signatures són de ciutadans de Girona, de la resta de la demarcació i també d'altres indrets de Catalunya que s'oposen a la construcció d'un pavelló esportiu 'en un dels parcs urbans més grans i emblemàtics de Catalunya', segons ha dit el president. L'AV Devesa-Güell ha criticat el procés participatiu que s'ha organitzat des de l'ajuntament per a decidir els usos del parc perquè, segons ha manifestat Plazas, ha estat 'dirigit i viciat des del principi'. Amb aquestes signatures que s'han entrat al registre de l'ajuntament, els veïns volen que en l'avaluació del procés participatiu es faci notar l'oposició explícita d'unes 4.700 persones a la construcció d'un pavelló al parc, el projecte del qual ja ha estat presentat pel mateix equip de govern municipal abans no s'hagi acabat el procés participatiu

dijous, juny 5

Resposta a Pere Lladó sobre la Devesa

(Publicat a Diari de Girona)
En resposta a l´article d´opinió anomenat «La Devesa», del Sr. Pere Lladó i Isàbal aparegut en el Diari de Girona el 20 de maig. En el seu article vostè dóna un clar suport al fet d´ubicar un pavelló dins del Parc de la Devesa i agraeix a l´alcaldessa de Girona, Sra. Anna Pagans la decisió que ha pres sense escoltar als ciutadans. Veig que vostè té el mateix tarannà, «fer i no escoltar»:No escoltar el resultat participatiu del procés endegat per l´Ajuntament, on tant en els quatre tallers que s´han dut a terme i a la plana web que ha fet l´Ajuntament per participar en aquest procés, queda molt clar que els gironins no volen un pavelló dins de la Devesa.No escoltar tots els articles d´opinió «no dirigits» (al contrari del seu), que han publicat els dos diaris comarcals.No escoltar a la gent que utilitza la Devesa, i la que no, a causa del seu deteriorament dia a dia, que fa que sigui un espai tètric.No escoltar els milers de persones que han signat demanant que no es faci un pavelló dins del Parc.Això, com a polític afí al PSC, és el que li toca dir. No comença a ser hora que vostès canviïn els hàbits i comencin a escoltar la gent? Després es queixen de la poca participació ciutadana en qualsevol esdeveniment, sigui social o electoral. Quina resposta volen? No s´adonen que el que fan és fastiguejar la gent?Té tota la raó quan diu que un polític ha de prendre decisions, i més quan no hi ha un acord clar, però aixó no passa a Girona: Excepte la direcció de dos partits polítics (PSC-ERC) i quatre simpatitzants d´aquest partits (com és el seu cas), una gran majoria dels ciutadans de Girona i província estan demanant que no es construeixi un pavelló dins de la Devesa, el que volen és un parc net, bonic respectuós amb el seu medi natural, i que sigui agradable.Tenen molt clar que no volen un parc amb mes edificis faraònics (ja tenim l´Auditori i el Palau Firal), ni amb més cotxes (actualment és el pàrquing gratuït de la ciutat), ni abandonat com està fins ara. Potser el que no tenen clar, perquè des de l´Ajuntament no s´explica, és el futur del parc, ocupat per edificacions i cotxes, en una ciutat cada vegada més gran i amb menys espais de lleure (amb la construcció de la nova estació desapareix la major part del Parc Central).No ens mereix gaire crèdit la seva opinió, i menys atesa la seva deriva política (CDS, CiU, PSC...). Vostè no crec que s´es­ti­mi gaire la Devesa. Moltes gràcies.

-Carlos Baserba i Viñas. Vicepresident de l´Associació de veïns Devesa-Güell. Girona.

dimecres, juny 4

Feta la llei (internauta), feta la trampa

Els internautes avalen la construcció
del pavelló de la Devesa de Girona
DANI VILÀ. Girona El Punt
Els internautes que han participat en el procés participatiu del pla d'usos de la Devesa de Girona avalen la construcció del polèmic pavelló que proposa construir l'equip de govern. En la pregunta sobre els usos de la Devesa, un 48% de les respostes hi han donat el màxim suport.
Les discrepàncies que genera la construcció del pavelló es posen de relleu si es té en compte que un 25% hi han posat un 0, totalment en desacord amb la proposta. Els tallers participatius ja han mostrat públicament les posicions contraposades. En l'últim taller sobre medi natural, el rebuig al pavelló va obtenir el màxim suport i en el taller sobre educació i lleure, dos dels grups també s'hi oposaven mentre que un altre es mostrava partidari de situar-lo fora del parc. Per contra, en la votació del taller dels usos esportius, no exempta de polèmica, el resultat va acabar donant suport a la construcció del pavelló.
Unes 250 persones han valorat les diverses propostes i les que han obtingut més consens són les d'evitar l'accés de vehicles al parc, millorar els equipaments municipals i apropar la Devesa a la ciutat. També ha obtingut un alt grau de consens la instal·lació d'una terrassa restaurant. En l'elecció de les accions prioritàries, els internautes volen millorar l'enllumenat, evitar bassals i soterrar línies elèctriques. El 17 de juny s'acaba el procés participatiu, que va començar fa tres mesos.

Akausbaixo
XEVI XIRGO. El Punt
Tres anys enrere, quan ningú sabia que hi havia una immobiliària que es deia Akasvayu, i quan ningú sabia com es pronunciava el nom, un bon dia se'm va acudir en aquesta mateixa secció reproduir la broma que circulava per Girona en el sentit que al nou patrocinador tothom li deia «Akausbaixo». Us estalviaré els comentaris «amables» que em van fer arribar en aquell moment, i m'estalviaré d'afegir-n'hi ara cap de nou. Perquè ja saben que jo d'esports tampoc no hi entenc gens. No entenc com és que tenint un equip a l'ACB el pavelló no era ple cada cap de setmana, i no entenc com és que l'Ajuntament i la Diputació han estat tan poc hàbils que després de vint anys han estat incapaços de solucionar el tema una vegada per sempre. De fet, per no entendre-hi, no entenc com han deixat créixer el deute d'aquesta manera; no entenc com amb aquest deute les fitxes d'alguns jugadors eren tan altes; no entenc per què el patrocinador va permetre aquesta situació i no entenc per què tothom mirava enlaire. I ara no entenc, és clar, per què l'Ajuntament vol fer un pavelló a la Devesa si d'aquí a res li quedarà lliure el de Fontajau. Però ja els ho he dit abans. Jo no hi entenc res.

divendres, maig 30

S'ha imposat el seny…


Desprès dels quatre tallers celebrats dins del Procés de Participació del Pla d'Usos de la Devesa que ha endegat l'Ajuntament, ha quedat molt clar que els gironins NO VOLEM UN PAVELLÓ dins del parc de la Devesa.
Ja en el primer taller d'educació i lleure dels tres grups participants, dos van afirmar que no volien un pavelló i un altre que es podria ubicar dins del Palau Firal. Conclusions del taller: No s'ha de construir el pavello dins del parc.
Al segon taller de fires i mercats, també es va parlar de noves edificacions i va quedar molt clar que si s'havia de construir algun equipament nou, fos d'un tamany reduit, sense cap tipus d'impacte i adequat a l'entorn (o sigui que ens referim a petits bars).
En el tercer taller d'usos esportius, 27 vots van dir que volien un pavelló dins del parc i 22 que no el volien (tot i l'enrenou generat per una equivocació en el recompte que només donava un vot en contra el pavelló, i que tant l'empresa consultora com desde l'Ajuntament han reconegut). Hem de tenir en compte que aquest taller estava farcit de representats d'entitats esportives que el que volien era un pavelló , els era igual fer-lo a la Devesa, que era on els oferia fer-lo l'Ajuntament.
En el darrer taller sobre espai natural i mobilitat, 43 vots van dir que no volien cap pavelló dins del parc ni aparcament per als cotxes.
Cal remarcar que la construcció del pavelló és un tema transversal, que afecta a tots els tallers ja que la seva construcció dins del Parc es contradiu amb la major part de les conclusions a les que s'hi ha arribat.
A més, si donem un cop d'ull a la plana web, que ha creat l'ajuntament per a participar, també queda molt clar que no es vol un pavelló "i per golejada".
El mateix pensen els ciutadans que ens han donat suport amb signatures i per correu electrònic.
Hem de dir que aquest procés participatiu ha estat un ball de despropòsits, i que no ha funcionat com calia, segons ha reconegut el regidor Miquel Poch. Desde el primer dia ens hem queixat, a la Comissió de Seguiment, de ser un procés dirigit per l'Ajuntament per aconseguir el resultat que volien (tenir consens ciutadà per fer el PAVELLÓ dins de la Devesa), i la jugada no els ha sortit bé.
Els ciutadans de Girona han tingut seny… el seny gironí. I demanen a l'Ajuntament que no construeixi un pavelló dins del Parc de la Devesa, però que l'arregli, que el dignifiqui i que aprofiti les conclusions d'aquest Procés de Participació, que en general han estat molt encertades.


NO VOLEM UN PAVELLÓ DINS DE LA DEVESA, VOLEM UNA DEVESA QUE SIGUI L'ORGULL DE LA CIUTAT I UN LLOC BONIC PER ANAR-HI AMB SEGURETAT.


Finalment, cal instar a l'ajuntament que les conclusions d'aquest Procés de Participació s'han de traslladar a la legislació vigent (POUM, etc.) o redactar un Pla Especial, ja que que si no se les dona un valor normatiu i es doten de pressupost poden acabar essent paper mullat.
Sra. Alcaldessa i regidors que doneu suport a aquest despropòsit, a aquest error històric: escolteu als ciutadans, i feu les coses com cal.


Associació de Veïns Devesa-Güell – Plataforma Salvem la Devesa.