COM UNS PIDOLAIRES

JORDI DALMAU (Diari de Girona)
Des d'un altre planeta el nostre funcionament democràtic deuria ser de mal entendre. Ara mateix, a Figueres, els ciutadans han d'aconseguir 5.200 signatures per forçar l'Ajuntament a pronunciar-se sobre l'opció del pas del tren convencional per la ciutat; la Plataforma creada ha de fer aquesta acció, tanmateix difícil, perquè no ha obtingut resposta municipal. L'han de pidolar, ja desencisats. Sense moure'ns de vies ferroviàries, la polèmica entorn del pas de l'AVE per un túnel de Barcelona també fa pensar que alguna cosa no funciona perquè el diàleg i l'enteniment s'han anat canviant per greus tensions i paperasses àcides que arriben a tots els alts tribunals. Seguint l'actualitat es veu molt sovint una desconnexió de la classe política, governant i gestora, envers necessitats reals, tangibles i quotidianes. Des d'una plataforma reivindicativa s'ha dit que els nostres representants fan boques de la participació, però els ciutadans els molestem, ens tracten com uns pidolaires.
Les diverses administracions ja haurien de veure que tantes plataformes i plataformes indiquen que des de les bases es posa en dubte contínuament si els nostres representants ens representen degudament. Més aviat s'ha de dir que els projectes, els plans i els acords fan patir, poden obeir a unes directrius i/o a uns interessos que no sintonitzen amb les aspiracions de la ciutadania.
A Girona, aquest pavelló esportiu preparat per "col·locar-lo" a la Devesa semblaria que podria obeir a unes peticions dels veïns més propers, però res d'això perquè els veïns s'han mobilitzat per dir que no el volen. Així doncs, per què s'ha de construir als seus nassos? Hem de pidolar una resposta: la construcció del pavelló esportiu a la Devesa és o no és un "ús" de la Devesa?
Resulta molt estrambòtic, il·lògic i simptomàtic que se'ns digui que després de la construcció del pavelló s'elaborarà i es debatrà un "Pla d'Usos de la Devesa".
Que no se'ns digui que els ciutadans "fem la bola massa grossa" en alguns temes gironins; senzillament, senyores i senyors edils, és que els gironins ens estimem aquesta terra i ens agrada ser-ne part. Ens dol que per participar mai els encertem el moment: a vegades quan un tema salta al carrer ho fa amb la boca petita. No ho sé, potser entre tots hauríem de crear i fixar una nova línia d'entesa entre administració i administrats, com seria instituir debats, taules rodones, eines de diàlegs serens, més serens que no aquesta pedregada que ens ve al damunt en forma de pavelló que ja "avança al ritme que li pertoca", segons recent expressió municipal.
Amb la bona entesa que he dit vull incloure-hi també la qualitat de saber rectificar: és l'exemple que va donar l'Ajuntament de Girona amb el projecte de construcció d'un aparcament soterrat al carrer de la Creu, projecte que, escoltant la veu popular, no es va realitzar.
Posats en clima de participació -o almenys de ficar-hi una cullereta, per bé que sigui de moca- ens agradaria veure més fidelitat de cada persona política a les idees generals del seu partit; si cada quatre anys, només, tenim oportunitat d'escollir i il·lusionar-nos els dipositem unes confiances; després la coherència de cada polític no hauria de voleiar segons el vent que bufa. La rosa dels vents d'un tripartit, sigui d'una ciutat, sigui d'una nació, pot portar alguna greu incomoditat i fins i tot arribar a la precipitació de deixar algun tema mal tancat, vist per a sentència. Aleshores, els ciutadans no podrem fer res més que esperar qualsevol alba en què la sentència podrà ser executada.