Eudald Carbonell llegirà el manifest dissabte
Acn/DdeG, Girona.
La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d'activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d'un pavelló en aquest parc de Girona. Entre aquestes activitats destaca una acampada la nit de l'1 al 2 de març. El portaveu de la plataforma, Josep Plazas, ha confirmat que s'han posat en contacte amb diversos caus i associacions escoltes de la ciutat i que, de moment, ja tenen confirmades entre 25 i 50 tendes per a l'acampada. "Ens agradaria que en fossin 200", ha explicat Plazas, que espera que la pressió popular acabi fent tirar enrere el projecte de construcció del pavelló. Paral·lelament han iniciat una campanya d'adhesions amb la qual ja han recollit més de 5.000 signatures de ciutadans en els fulls que han repartit en gairebé tots els comerços del barri i a diverses associacions de la ciutat.
La plataforma reclama que no es faci cap pavelló a la Devesa sense que abans s'hagi fet un Pla d'Usos que defineixi el futur de l'espai. A més, concreta que creuen que s'ha de fer comptant amb un procés de participació ciutadana. Un segon eix és reclamar "transparència" al govern municipal. Afirma que "no és lògic" que des del consistori es digui que ja "està tot adjudicat" i que després se n'assabentin per la premsa que a l'octubre del 2007 "es va retornar la subvenció però no hi ha projecte ni res fet".
Plazas també va criticar que com havia informat Diari de Girona el pavelló primerament havia d'anar a la Devesa però com que aquesta zona no tenia els terrenys qualificats urbanísticament, es va decidir traslladar-lo a Palau. Considera que es va fer per tenir temps de "requalificar les zones verdes" del terreny modificant el Pla General el 13 de desembre del 2006 i així poder tornar a apostar per situar un pavelló a la Devesa. Plazas va recordar que el 31 de maig d'aquell mateix any van entrar al registre una carta adreçada a l'alcaldessa on ja demanaven una moratòria per qualsevol actuació, reforma o construcció a la Devesa fins que no es fes el Pla d'Usos del Parc.
El cap de setmana reivindicatiu arrancarà dissabte a les quatre de la tarda amb un concurs de botifarra amb el lema Fem botifarra al Pavelló" mentre l'associació Brainstorming i l'artista gironí Lluís Bosch pintaran murals. Dues hores més tard hi haurà una xocolatada popular i a les set hi haurà la representació d'una obra de teatre i Fal·lera gironina farà una rua pel barri per "arrossegar la gent" fins la Devesa. A les vuit començaran els actes de la nit entre els quals hi haurà la lectura del manifest reivindicatiu per part de la plataforma i la lectura d'un manifest per "aprendre a actuar de forma més humana" de l'antropòleg Eudald Carbonell.
divendres, de febrer 29
29 de febrer
JORDI VILAMITJANA I PUJOL (Diari de Girona)
Que pocs 29 de febrer vivim! Amb 50 anys, 13. Amb 80 anys, 21. Si arribem als 100 anys, viurem només 26 anys bixestos. Els anys de traspàs dels darrers 112 anys són de fàcil saber perquè coincideixen amb Anys Olímpics: 2008, al Pequín dels "Drets Humans"; 1992, a la Barcelona de les ràtzies olímpiques; 1972, al Munic del segrest i assassinat d'atletes jueus per part dels terroristes de Setembre Negre; 1968, al Mèxic de Bob Beamon saltant en altura una llargada de 8,90; 1936, al Berlín nazi amb Owens i els atletes negres triomfant als nassos de HitlerÉ I així fins al 1896, a Atenes, any de la restauració dels Jocs Olímpics de l'era moderna. L'any 1908 els jocs es van fer de manera accidental a Londres perquè a Roma, que era on tocava, van haver de destinar els diners a refer Nàpols, devastada totalment pel Vesubi, que havia erupcionat molt violentament el dia 7 d'abril de 1907.
L'any 1908 fou bixest i fou olímpic i va tenir el seu corresponent dia 29 de febrer. Tal dia com avui de fa 100 anys, doncs, va existir a tots els efectes en el calendari de Girona: ho sabem perquè va tenir els seus diaris i les seves notícies. (Quin tresor, les hemeroteques!) Gràcies a aquestes notícies podem saber com érem els gironins de fa cents anys.
Girona era a començament del segle XX una ciutat de botiguers i poca cosa més. La ciutat es recuperava molt lentament de la sagnia demogràfica i econòmica dels setges, lluitava contra les constants avingudes de les aigües i malvivia en l'endèmica insalubritat dels seus ?carrers i places. L'any 1908, era governador civil don Manuel Moreno Churruca. El president de la Diputació era el republicà Isidre Riu i Puig. El bisbe es deia Francesc de Pol i Baralt i l'alcalde era Manel Català i Calzada. A Espanya, Alfons XIII, que acabava d'arribar a la majoria d'edat, era el rei. A Catalunya, el moviment polític unitari girava a l'entorn de Solidaritat Catalana, que havia obtingut 41 escons de 44 a Madrid.
Girona era una ciutat d'aproximadament 16.000 habitants. Era capital de província, tenia Audiència, Jutjat de 1a Instància, sucursal del Banc d'Espanya, Institut de 2a Ensenyança, Museu Provincial i estacions dels ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant, d'Amer i de Sant Feliu de Guíxols. Eren establiments reconeguts: la Fonda Peninsular (carrer Nou), el Cafè Norat (la Rambla), la Farinera Ensesa (carretera Barcelona), la fàbrica de sabons Barangé, la camiseria Carbó (Quatre cantons), la fàbrica de paper continu La Gerundense (Salieti i Cia), les farmàcies Roca (plaça de l'Oli) i Murtra (Rambla d'Álvarez), el magatzem de vins Esteve Garriga (Carretera Barcelona), el magatzem de grans Xifra (Ronda Ferran Puig), la gestoria Gómez (Ciutadans), el restaurant La Imperial (carrera del Carme), les Construccions Mecàniques i Elèctriques (abans Planas i Flaquer), la perruqueria Corominas (plaça de la Constitució -avui del Vi-), la Drogueria Busquets (plaça Marquès de Camps)É Girona tenia tres diaris ben actius: el Diario de Gerona, Lo Gironés i La Lucha. Els dos primers de la Lliga regionalista; el darrer, del Partit Lliberal. Lo Gironés, en català; els altres dos, en castellà. El Diario de Gerona es feia a les Ballesteries; Lo Gironés a la plaça de la Independència i La Lucha al carrer Ciutadans.
El 29 de febrer de 1908 era dissabte. De bon matí va lluir el sol, però, entrat el dia, el cel es va anar tapant de núvols que prop de la una del migdia van descarregar ruixadets. Per aquest motiu, el mercat va acabar més aviat de l'habitual.
La Devesa havia estat notícia al ple de l'Ajuntament. Les arques municipals eren tan buides que s'estava procedint a la tala i venda d'arbres. A la sessió de l'Ajuntament s'informava de la venda de 39 plàtans al Sr. Masa, que en va pagar 325 pessetes. A més, s'anunciava que per fer front a les obres de reparació de carrers i places, es pensava tallar un bon nombre més de plàtans del Ter a prop de la porta de la Barca. Encara més concretament, el regidor Lleal demanà que es fes una tallada de plàtans de la vora de l'Onyar i que el que se'n tragués fos per millorar també la Devesa. La discussió fou llarga i pel mig se sentí un sorollós badall que féu rebre una repulsa als agutzils. Entre altres temes, l'Ajuntament decidí contribuir amb 25 pessetes al padró commemoratiu que a Folgueroles es pensava erigir en memòria de Mossèn Cinto Verdaguer.
S'avaluaven en 45.000 ptes. les pèrdues ocasionades pel voraç incendi del dia 27 a la fàbrica Picola de la Canya al terme de Begudà. La Caja de Ahorros de Palafrugell tenia 1.685 imponents amb un capital de 588.905,76 pessetes. Van robar 90 metres de fil de coure de la línia telegràfica de la car?retera de Sant Feliu a Palamós. L'escultor Miquel Blay va haver d'embarcar cap a Argentina per fer valer el seu talent, que aquí li era negat: "En el arte hay desgraciadamente caciquismos imperantes, tan lamentables o más que en política y de estos caciquismos ha sido víctima" (Diario de Gerona).
Coincidiran amb mi que, vistos els fets amb objectivitat, en 100 anys tampoc no han canviat tant les coses: la cultura segueix regida per caciquismes mal dissimulats, els càrrecs polítics són quasi els mateixos que abans i la Devesa segueix essent la finca particular dels interessos corporatius.
Jordi Vilamitjana
Que pocs 29 de febrer vivim! Amb 50 anys, 13. Amb 80 anys, 21. Si arribem als 100 anys, viurem només 26 anys bixestos. Els anys de traspàs dels darrers 112 anys són de fàcil saber perquè coincideixen amb Anys Olímpics: 2008, al Pequín dels "Drets Humans"; 1992, a la Barcelona de les ràtzies olímpiques; 1972, al Munic del segrest i assassinat d'atletes jueus per part dels terroristes de Setembre Negre; 1968, al Mèxic de Bob Beamon saltant en altura una llargada de 8,90; 1936, al Berlín nazi amb Owens i els atletes negres triomfant als nassos de HitlerÉ I així fins al 1896, a Atenes, any de la restauració dels Jocs Olímpics de l'era moderna. L'any 1908 els jocs es van fer de manera accidental a Londres perquè a Roma, que era on tocava, van haver de destinar els diners a refer Nàpols, devastada totalment pel Vesubi, que havia erupcionat molt violentament el dia 7 d'abril de 1907.
L'any 1908 fou bixest i fou olímpic i va tenir el seu corresponent dia 29 de febrer. Tal dia com avui de fa 100 anys, doncs, va existir a tots els efectes en el calendari de Girona: ho sabem perquè va tenir els seus diaris i les seves notícies. (Quin tresor, les hemeroteques!) Gràcies a aquestes notícies podem saber com érem els gironins de fa cents anys.
Girona era a començament del segle XX una ciutat de botiguers i poca cosa més. La ciutat es recuperava molt lentament de la sagnia demogràfica i econòmica dels setges, lluitava contra les constants avingudes de les aigües i malvivia en l'endèmica insalubritat dels seus ?carrers i places. L'any 1908, era governador civil don Manuel Moreno Churruca. El president de la Diputació era el republicà Isidre Riu i Puig. El bisbe es deia Francesc de Pol i Baralt i l'alcalde era Manel Català i Calzada. A Espanya, Alfons XIII, que acabava d'arribar a la majoria d'edat, era el rei. A Catalunya, el moviment polític unitari girava a l'entorn de Solidaritat Catalana, que havia obtingut 41 escons de 44 a Madrid.
Girona era una ciutat d'aproximadament 16.000 habitants. Era capital de província, tenia Audiència, Jutjat de 1a Instància, sucursal del Banc d'Espanya, Institut de 2a Ensenyança, Museu Provincial i estacions dels ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant, d'Amer i de Sant Feliu de Guíxols. Eren establiments reconeguts: la Fonda Peninsular (carrer Nou), el Cafè Norat (la Rambla), la Farinera Ensesa (carretera Barcelona), la fàbrica de sabons Barangé, la camiseria Carbó (Quatre cantons), la fàbrica de paper continu La Gerundense (Salieti i Cia), les farmàcies Roca (plaça de l'Oli) i Murtra (Rambla d'Álvarez), el magatzem de vins Esteve Garriga (Carretera Barcelona), el magatzem de grans Xifra (Ronda Ferran Puig), la gestoria Gómez (Ciutadans), el restaurant La Imperial (carrera del Carme), les Construccions Mecàniques i Elèctriques (abans Planas i Flaquer), la perruqueria Corominas (plaça de la Constitució -avui del Vi-), la Drogueria Busquets (plaça Marquès de Camps)É Girona tenia tres diaris ben actius: el Diario de Gerona, Lo Gironés i La Lucha. Els dos primers de la Lliga regionalista; el darrer, del Partit Lliberal. Lo Gironés, en català; els altres dos, en castellà. El Diario de Gerona es feia a les Ballesteries; Lo Gironés a la plaça de la Independència i La Lucha al carrer Ciutadans.
El 29 de febrer de 1908 era dissabte. De bon matí va lluir el sol, però, entrat el dia, el cel es va anar tapant de núvols que prop de la una del migdia van descarregar ruixadets. Per aquest motiu, el mercat va acabar més aviat de l'habitual.
La Devesa havia estat notícia al ple de l'Ajuntament. Les arques municipals eren tan buides que s'estava procedint a la tala i venda d'arbres. A la sessió de l'Ajuntament s'informava de la venda de 39 plàtans al Sr. Masa, que en va pagar 325 pessetes. A més, s'anunciava que per fer front a les obres de reparació de carrers i places, es pensava tallar un bon nombre més de plàtans del Ter a prop de la porta de la Barca. Encara més concretament, el regidor Lleal demanà que es fes una tallada de plàtans de la vora de l'Onyar i que el que se'n tragués fos per millorar també la Devesa. La discussió fou llarga i pel mig se sentí un sorollós badall que féu rebre una repulsa als agutzils. Entre altres temes, l'Ajuntament decidí contribuir amb 25 pessetes al padró commemoratiu que a Folgueroles es pensava erigir en memòria de Mossèn Cinto Verdaguer.
S'avaluaven en 45.000 ptes. les pèrdues ocasionades pel voraç incendi del dia 27 a la fàbrica Picola de la Canya al terme de Begudà. La Caja de Ahorros de Palafrugell tenia 1.685 imponents amb un capital de 588.905,76 pessetes. Van robar 90 metres de fil de coure de la línia telegràfica de la car?retera de Sant Feliu a Palamós. L'escultor Miquel Blay va haver d'embarcar cap a Argentina per fer valer el seu talent, que aquí li era negat: "En el arte hay desgraciadamente caciquismos imperantes, tan lamentables o más que en política y de estos caciquismos ha sido víctima" (Diario de Gerona).
Coincidiran amb mi que, vistos els fets amb objectivitat, en 100 anys tampoc no han canviat tant les coses: la cultura segueix regida per caciquismes mal dissimulats, els càrrecs polítics són quasi els mateixos que abans i la Devesa segueix essent la finca particular dels interessos corporatius.
Jordi Vilamitjana
dijous, de febrer 28
NO HI FALTEU!
Girona.- La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d'activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d'un pavelló en aquest parc de Girona. Entre aquestes activitats destaca una acampada la nit de l'1 al 2 de març. El portaveu de la plataforma, Josep Plazas, ha confirmat que s'han posat en contacte amb diversos caus i associacions escoltes de la ciutat i que, de moment, ja tenen confirmades entre 25 i 50 tendes per l'acampada. 'Ens agradaria que en fossin 200', ha explicat Plazas, que espera que la pressió popular acabi tirant enrere el projecte de construcció del pavelló. Paral·lelament han iniciat una campanya d'adhesions amb la qual ja han recollit més de 5.000 signatures de ciutadans en els fulls que han posat a gairebé tots els comerços del barri i a diverses associacions de la ciutat. (ACN)
dimarts, de febrer 26
Acampar a la Devesa
JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Els dies 25, 26 i 27 de juliol de 1952 va tenir lloc a la Devesa de Girona el 1r Ral·li Ibèric de Càmping que pensava reunir "acampadors" d'Espanya i també d'internacionals. Es va celebrar conjuntament amb el 1r Curs Provincial de Càmping, organitzat pel GEiEG.
L'éxit fou total. La premsa es féu ressò amb titulars de l'esdeveniment: "Una auténtica ciudad de lona en la Dehesa". Estem parlant de 300 tendes, d'il·luminació, de carrers i places on els campistes es reunien, d'aigua potable, de policia de campament, de serveis higiènics, d'ambulàncies i d'infermeres voluntàries de la Secció Femenina, etc. Hi va participar majoritàriament gent de Galícia, d'Aragó, de València, de Madrid i de Catalunya; i també estrangers: 61 portuguesos, 12 alemanys, 8 suïssos i 9 francesos. Segons la premsa, amb la inauguració d'aquest campament, prenia estat oficial a Espanya l'esport del càmping: "Celebremos que haya sido precisamente nuestra ciudad la escogida para albergar bajo los centenarios árboles de su Dehesa a esta pléyade de deportistas (...) unidos por el lazo del más puro de los deportes"(Los Sitios).
L'abril de 1954, amb fred horrorós, els acampats sense permís a la Devesa (i en altres indrets de la ciutat) eren gitanos, que foren convidats a marxar. El desembre d'aquell mateix any, l'Ajuntament va aprovar senyalar un lloc apropiat per fer càmping o acampada a la Devesa. Tot i que de campistes no en faltaven perquè el boom d'aquesta pràctica s'anà estenent arreu, el juliol de 1955 encara no s'havia marcat cap terreny a la Devesa per fer càmping. Al novembre de 1955, se'n va dibuixar un de ben bonic, però al juliol de 1956 encara estava per fer. Era tal el convenciment que ja estava fet que Sempronio al Diari de Barcelona de juliol de 1956 assegurava que el càmping de la Devesa era el millor d'Espanya. A la Devesa no hi havia res de res, llevat de campistes preguntant pel càmping. Finalment, al febrer de 1957 es va adjudicar la concessió administrativa a César Alonso Ruíz de Loyazaga, únic concursant, per 268.000 pessetes. El juliol de 1958 va començar a funcionar al costat del Pont de la Barca, una mica en precari. L'agost de 1961, hi havia dos càmpings a la devesa: l'oficial al Pont de la Barca i el dels gitanos, a tocar del riu. L'abril de 1964, la brutícia s'acumulava de mala manera entre l'Onyar i el Ter a prop del càmping. L'any 1966 van començar les obres del nou pont de la Barca, a tocar, i el càmping es va haver de traslladar cap a l'esquerra. Paral·lelament, es produïren diversos robatoris al càmping... Finalment, el càmping oficial desaparegué a començaments dels 70.
Després hi ha hagut moltes altres acampades a la Devesa de caire diferent... Els dies 1 i 2 de març de 2008, dissabte i diumenge vinent, Salvem la Devesa hi organitza una acampada contra la construcció del pavelló. Aquesta vegada no hi pernoctaran ni campistes, ni gitanos, ni turistes; bàsicament hi haurà ciutadans indignats amb una malaurada obsessió de l'alcaldessa. Que així ho escrigui la història i ho recullin els diaris futurs.
Els dies 25, 26 i 27 de juliol de 1952 va tenir lloc a la Devesa de Girona el 1r Ral·li Ibèric de Càmping que pensava reunir "acampadors" d'Espanya i també d'internacionals. Es va celebrar conjuntament amb el 1r Curs Provincial de Càmping, organitzat pel GEiEG.
L'éxit fou total. La premsa es féu ressò amb titulars de l'esdeveniment: "Una auténtica ciudad de lona en la Dehesa". Estem parlant de 300 tendes, d'il·luminació, de carrers i places on els campistes es reunien, d'aigua potable, de policia de campament, de serveis higiènics, d'ambulàncies i d'infermeres voluntàries de la Secció Femenina, etc. Hi va participar majoritàriament gent de Galícia, d'Aragó, de València, de Madrid i de Catalunya; i també estrangers: 61 portuguesos, 12 alemanys, 8 suïssos i 9 francesos. Segons la premsa, amb la inauguració d'aquest campament, prenia estat oficial a Espanya l'esport del càmping: "Celebremos que haya sido precisamente nuestra ciudad la escogida para albergar bajo los centenarios árboles de su Dehesa a esta pléyade de deportistas (...) unidos por el lazo del más puro de los deportes"(Los Sitios).
L'abril de 1954, amb fred horrorós, els acampats sense permís a la Devesa (i en altres indrets de la ciutat) eren gitanos, que foren convidats a marxar. El desembre d'aquell mateix any, l'Ajuntament va aprovar senyalar un lloc apropiat per fer càmping o acampada a la Devesa. Tot i que de campistes no en faltaven perquè el boom d'aquesta pràctica s'anà estenent arreu, el juliol de 1955 encara no s'havia marcat cap terreny a la Devesa per fer càmping. Al novembre de 1955, se'n va dibuixar un de ben bonic, però al juliol de 1956 encara estava per fer. Era tal el convenciment que ja estava fet que Sempronio al Diari de Barcelona de juliol de 1956 assegurava que el càmping de la Devesa era el millor d'Espanya. A la Devesa no hi havia res de res, llevat de campistes preguntant pel càmping. Finalment, al febrer de 1957 es va adjudicar la concessió administrativa a César Alonso Ruíz de Loyazaga, únic concursant, per 268.000 pessetes. El juliol de 1958 va començar a funcionar al costat del Pont de la Barca, una mica en precari. L'agost de 1961, hi havia dos càmpings a la devesa: l'oficial al Pont de la Barca i el dels gitanos, a tocar del riu. L'abril de 1964, la brutícia s'acumulava de mala manera entre l'Onyar i el Ter a prop del càmping. L'any 1966 van començar les obres del nou pont de la Barca, a tocar, i el càmping es va haver de traslladar cap a l'esquerra. Paral·lelament, es produïren diversos robatoris al càmping... Finalment, el càmping oficial desaparegué a començaments dels 70.
Després hi ha hagut moltes altres acampades a la Devesa de caire diferent... Els dies 1 i 2 de març de 2008, dissabte i diumenge vinent, Salvem la Devesa hi organitza una acampada contra la construcció del pavelló. Aquesta vegada no hi pernoctaran ni campistes, ni gitanos, ni turistes; bàsicament hi haurà ciutadans indignats amb una malaurada obsessió de l'alcaldessa. Que així ho escrigui la història i ho recullin els diaris futurs.
dilluns, de febrer 25
La visió d'El País
Vecinos y Ayuntamiento chocan por un polideportivo en Girona
"No se talará ni un árbol" de la Devesa, dice la alcaldesa
NATALIA IGLESIAS - Girona - 24/02/2008
¿Qué hacer con la Devesa? El gran parque urbano de Girona, símbolo de la ciudad junto con la catedral y la judería, vuelve a ser objeto de debate. Esta gran plantación histórica de más de 2.500 plátanos sólo cobra interés cuando surge algún proyecto que afecta a sus dominios. Son controversias periódicas que animan la vida ciudadana y focalizan la atención sobre un espacio que languidece, desatendido y poco frecuentado por los gerundenses, sobre todo en los días húmedos y grises del invierno. La última polémica llega de la mano del Ayuntamiento de Girona, que ha anunciado la construcción de un nuevo pabellón deportivo en los terrenos del parque. El objetivo es "dar vida" a este gran espacio urbano natural durante todo el año y no sólo en verano, cuando se abren las piscinas públicas instaladas en el parque.
Pero la propuesta no ha sentado bien a la asociación de vecinos del barrio Devesa-Güell, que han creado una plataforma para intentar detener el proyecto. Salvem la Devesa califica de "innecesario e insostenible" el pabellón, considera que intensificará la presión humana sobre el medio natural y es partidaria de preservar el parque como un espacio verde cercano al ciudadano y sensible a las necesidades de las generaciones futuras.
Los vecinos proponen que el pabellón se construya en el barrio de Fontajau o aprovechar las dependencias del actual recinto ferial, ubicado en la Devesa, que se ha quedado "pequeño".
Centenares de adhesiones (Són milers!)
De momento, han logrado centenares de adhesiones y planean una acampada masiva en pleno corazón del parque. El presidente de la asociación vecinal, Josep Plazas, opina que la ubicación del complejo deportivo en la Devesa sería un "error histórico" que ya se consiguió esquivar durante el franquismo gracias a la oposición ciudadana. Salvem la Devesa reclama la aprobación de una moratoria sobre la implantación de nuevas actividades y la ampliación de las existentes en el parque. Pero sobre todo, los vecinos intentan impulsar un plan de usos de este espacio basado en la participación ciudadana.
No obstante, el Ayuntamiento es partidario de separar los procesos de construcción del pabellón y de la elaboración del plan de usos del parque. La alcaldesa Anna Pagans (PSC) ha enviado una carta a los vecinos para explicar los detalles del nuevo pabellón.
De acuerdo con el proyecto municipal, el complejo deportivo tendrá unos 2.000 metros cuadrados, será semisubterráneo e implica la construcción de una nueva piscina y pistas de pádel. En su misiva, la alcaldesa garantiza que en su ejecución "no se talará ni un solo plátano". Pagans aprovecha la carta para enumerar las medidas aprobadas en los últimos años para proteger el parque, como la eliminación de edificios e instalaciones obsoletas. El concejal de Deportes, Josep Maria Jofre, también reitera que el impacto será "mínimo".
La reacción vecinal también ha conseguido agitar la vida política del Consistorio, gobernado por un tripartito de PSC, ERC e ICV. La formación ecologista se ha desmarcado del proyecto, aprobado de forma conjunta en marzo de 2006, mientras que los republicanos piden que se avance el plan de usos. La oposición, formada por CiU y el PP, ha aprovechado la polémica para cuestionar la cohesión interna de los tres socios.
"No se talará ni un árbol" de la Devesa, dice la alcaldesa
NATALIA IGLESIAS - Girona - 24/02/2008
¿Qué hacer con la Devesa? El gran parque urbano de Girona, símbolo de la ciudad junto con la catedral y la judería, vuelve a ser objeto de debate. Esta gran plantación histórica de más de 2.500 plátanos sólo cobra interés cuando surge algún proyecto que afecta a sus dominios. Son controversias periódicas que animan la vida ciudadana y focalizan la atención sobre un espacio que languidece, desatendido y poco frecuentado por los gerundenses, sobre todo en los días húmedos y grises del invierno. La última polémica llega de la mano del Ayuntamiento de Girona, que ha anunciado la construcción de un nuevo pabellón deportivo en los terrenos del parque. El objetivo es "dar vida" a este gran espacio urbano natural durante todo el año y no sólo en verano, cuando se abren las piscinas públicas instaladas en el parque.
Pero la propuesta no ha sentado bien a la asociación de vecinos del barrio Devesa-Güell, que han creado una plataforma para intentar detener el proyecto. Salvem la Devesa califica de "innecesario e insostenible" el pabellón, considera que intensificará la presión humana sobre el medio natural y es partidaria de preservar el parque como un espacio verde cercano al ciudadano y sensible a las necesidades de las generaciones futuras.
Los vecinos proponen que el pabellón se construya en el barrio de Fontajau o aprovechar las dependencias del actual recinto ferial, ubicado en la Devesa, que se ha quedado "pequeño".
Centenares de adhesiones (Són milers!)
De momento, han logrado centenares de adhesiones y planean una acampada masiva en pleno corazón del parque. El presidente de la asociación vecinal, Josep Plazas, opina que la ubicación del complejo deportivo en la Devesa sería un "error histórico" que ya se consiguió esquivar durante el franquismo gracias a la oposición ciudadana. Salvem la Devesa reclama la aprobación de una moratoria sobre la implantación de nuevas actividades y la ampliación de las existentes en el parque. Pero sobre todo, los vecinos intentan impulsar un plan de usos de este espacio basado en la participación ciudadana.
No obstante, el Ayuntamiento es partidario de separar los procesos de construcción del pabellón y de la elaboración del plan de usos del parque. La alcaldesa Anna Pagans (PSC) ha enviado una carta a los vecinos para explicar los detalles del nuevo pabellón.
De acuerdo con el proyecto municipal, el complejo deportivo tendrá unos 2.000 metros cuadrados, será semisubterráneo e implica la construcción de una nueva piscina y pistas de pádel. En su misiva, la alcaldesa garantiza que en su ejecución "no se talará ni un solo plátano". Pagans aprovecha la carta para enumerar las medidas aprobadas en los últimos años para proteger el parque, como la eliminación de edificios e instalaciones obsoletas. El concejal de Deportes, Josep Maria Jofre, también reitera que el impacto será "mínimo".
La reacción vecinal también ha conseguido agitar la vida política del Consistorio, gobernado por un tripartito de PSC, ERC e ICV. La formación ecologista se ha desmarcado del proyecto, aprobado de forma conjunta en marzo de 2006, mientras que los republicanos piden que se avance el plan de usos. La oposición, formada por CiU y el PP, ha aprovechado la polémica para cuestionar la cohesión interna de los tres socios.
Dels campaments gitanos a Rafael Masó
Els veïns van reivindicar la Devesa per ubicar-hi piscines i pistes esportives per "donar-li vida"
Jesús Badenes, Diari de Girona.
El parc de la Devesa era l'espai d'esbarjo de Festa major dels gironins. Era també el refugi de gitanos i delinqüents d'entre setmana. Mai un paisatge ha estat tan contradictori. Com recorda Narcís-Jordi Aragó, els autors de primers del segle XX ja van definir la Devesa com "la paradoxa constant de la ciutat", en paraules de Xavier Montsalvatge i Joaquim Pla Cargol. La Devesa de 1900 a 1935, com ara, era un parc on les festes col·lectives deixaven pas a la més absoluta soledat.
Els usos diversos incloïen també l'estament militar. A més de la música també s'hi veia la jura de bandera dels reclutes, utilitzat l'apropiat Camp de Mart. En definitiva, era el principal lloc per fer la instrucció militar. Precisament, la millora de les condicions de vida va fer que a partir dels anys 20 l'esplanada del Camp de Mart es convertís en un espai reclamat per al lleure.
Encara que durant el segle XIX l'ús esportiu ja començava a ser habitual, el Diario de Gerona del 4 d'agost de 1927 obria la seva edició amb un comentari per reivindicar el canvi d'usos al camp de Mart. Segons l'escrit " l'amplada del lloc i la seva màgnifica situació són per demés a propòsit per donar cabuda a les variades branques dels esports moderns, molts dels quals es parctiquen a Girona, patint, però, de la falta de recursos amb els que poder desenvolupar-los". La solució passava primer per acordar amb l'estament militar la millor solució possible. El rotatiu plantejava seguir el model de Barcelona, amb les piscines del Club Marítim i la pista per cavalls del Círculo Ecuestre.
Amb el pseudònim Fèlix, l'autor assenyalava que "si un altra urb, deu vegades més densa de població que Girona pugués comptar amb un element com la Devesa, convertiría aquesta en un mitjà general, utilitat que en donar-li major vida, faria sentir a la pròpia ciutadania una estima més profunda de la seva bellesa i disponibilitats". En aquel moment, el redactor plantejava que una actuació esportiva resoldria l'aparent "antinomia entre la Ciutat i la Devesa, com si aquella visqués d'esquenes a aquesta". Per al Diario de Gerona de l'época, quedava molt clar que "apropar la Devesa a Girona, per airejar els nostres costums encara anquilosats per atavismes i resabis es un primordial deure dels governants de la Ciutat". L'escrit s'adreçava a la Unió Deportiva Girona i a la secció d'atletisme del GEiEG. Anys després, la Devesa acolliria aquest equipaments a l'aire lliure.
Festes, militars i transeünts
La Devesa bullia llavors ja amb les Fires. Actuava la banda militar i també s'hi feien sardanes. Amb els anys, s'hi van incorporar usos festius. Un exemple era la batalla de les flors. Un acte per festejar Sant Joan i Sant Pere en el que les carrosses dissenyades per les entitats es dedicaven a combatre amb flors. El Diario de Gerona del 26 de juny de 1906 explica que aquesta era una innovació introuïda anys enrera pocs anys enrere. "Va resultar ser més animada que en altres ocasions, el públic va entenent que la diversió d'aquesta festa no consisteix a mirar sino a "lluitar" i per això, va perdent la languidesa que era de lamentar en anys anteriors", escrivien. Un any abans també està documentada la celebració de les festes de l'Ascensió.
No obstant, les actuacions portades a terme durant el segle XIX, les replantacions i millores no van ser prou per evitar el magatzem dels mals endreços en que es convertia el parc els dies de cada dia. S'havia posat vigilància, però seguien acudint petits delinqüents i la gent que no tenia recursos s'hi sentia coma casa seva entre aquelles 40 hectàrees de bosc. Com a exemple de la freqüència de l'arribada de transeünts, al Diario de Gerona hi ha referències a "caravanes de gitanos" a la Devesa el juliol de 1907 i el maig de 1913, quan els vigilants els van fer marxar.
Amb aquestes problemes com a marc, el llavors regidor i reconegut arquitecte Rafael Masó presentava un projecte el 1921 per posar-hi nous seients, millorar la il·luminació i crear "jocs d'aigua". L'Ajuntament va fer algunes millores i, per exemple, es va arribar a provar la instal·lació de llums més potents al passeig central que conectava amb la ronda Ferran Puig. La Segona República no variaria els plantejaments i l'arribada del franquisme suposaria un nou període de canvis significatius per a la Devesa.
diumenge, de febrer 24
Un club de regates a la Devesa
Un grup d'entitats de lleure va demanar construir un estany artificial per fer competicions
JESÚS BADENES (DIARI DE GIRONA)
La Devesa provoca una barreja als gironins de sentiments entre el menyspreu i l'orgull. Desenes d'usos diferents, projectes estrambòtics o idees no concretades han marcat la història dels seus gairebé quatre segles. Davant la polèmica per la construcció d'un pavelló, Diari de Girona farà un repàs a algunes d'aquestes intervencions en una sèrie de reportatges per explicar quins han estat els usos i quin el passat d'aquest parc urbà de 40 hectàrees i amb milers de plàtans.
La Devesa ha estat testimoni mut del pas de quatre segles. En els darrers 150 anys, ha estat el calaix de sastre de Girona. Desenes d'usos estrambòtics, projectes voluntariosos, idees brillants i definitives i un bon grapat de papers oblidats en els calaixos de les administracions han marcat la Història d'un espai emblemàtic de la ciutat. Les seves gairebé 40 hectàrees han estat tan temptadores per al poder polític, com admirades i rebutjades per totes les generacions de gironins.
La Devesa seria unes gran golfes de Girona, si no fós perquè es troba en la part baixa de la ciutat. Tot i que la llegenda situa els seus orígens amb l'arribada de les tropes napoleòniques, aquesta gran parc urbà tal com ara es coneix, va ser creat entre 1856 i 1862, sota el mandat de Marià Hernández com alcalde de Girona. Les grans avingudes, passeigs i jardins van ser dissenyades per l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol.
La primera referència a aquesta zona es troba al segle XV quan el rei Alfons V dóna a la ciutat uns terrenys sorrencs a la riba del Ter com explica la fitxa de protecció del parc del Pla general actual. A finals del segle XVII, ja és citat un passeig arbrat a la ciutat de Girona i el 1796 el Comandant General del Principat ordena el repoblament dels 10.000 arbres tal·lats que es van utilitzar en la defensa de la ciutat.
Durant el segel XIX s'acaba de perfilar la Devesa tal com es coneguda ara. El 1837 es planten 840 arbres. Entre 1842 i 1857, es planten més de 17.000 plàtans, segons consta en la fitxa de la Devesa. També en aquesta época s'amplien els Jardins Francesos.
Ambició per omplir-la
La seva extensió ha fet que sempre que hagi donat la sensació de zona infrautilitzada. Significatiu és que uns 40 anys després ja hi havia qui plantejava una reforma per acollir quantes més activitats millor.
La pàgina 8 del Diario de Gerona del 31 d'octubre de 1889 recollia una proposta sorgida de la societat civil i que hauria canviat substancialment la configuració de la Devesa. Segons el rotatiu, "alguns dels nostres regidors fent-se ressò del desig manifestat per diversos joves de distintes Societats de lleure d'aquesta ciutat ha proposat a la Corporació municipal la construcció d'un gran estany en la Devesa, on es pot establir un club de regates proporcionant així a la població un alicient més". Ja en aquell moment, el redactor veia que actuar al parc seria més interessant que moltes altres actuacions municipals. L'escrit deia "No ens sembla una idea dolenta, pel contrari la trobem del tot d'acord i veuriem amb vertader gust que es portarà a terme, puix de molta més utilitat seria que d'altres que han costat molts milers de pessetes i no serveixen per maleïda la cosa".
Tot i l'absurda idea de l'estany artificial, el cert és que la Devesa també ha tingut un ús esportiu molt freqüent. Amb una característica comuna -com es podrà veure en el conjunt del reportatge-: la Devesa és el gran parc esportiu i de lleure a l'aire lliure. Els edificis coberts no apareixerien fins ben entrat el segle XX i amb desigual fortuna.
Una prova que la Devesa era també un espai per les Festes de Sant Narcís ja al segle XIX, la dona el amteix rotatiu el 1889. El dia 3 de novembre hi havia programada "a les deus de la tarda una gran carrera de velocíp al passeig principal de la Devesa, que serà amenitzat per la música del Regiment d'Àsia".
El fet que històricament hagi estat refugi idoni de petits delinqüents, que actuaven a l'empara dels arbres, va contribuir a augmentar aquesta sensació d'espai desaprofitat i ha mantingut encesa la flama de la necessària reforma. No és una situació recent.
Un refugi per a delinqüents i militars
Segons deia el mateix Diario de Gerona, el gener de 1890 "van ser detinguts quatre individus, un dels quals havia pres part en la temptativa de robatori a mà armada que contra una casa de camp de Celrà, va tenir lloc el dia 17".
Els gironins també han convertit -amb el pas dels segles- la Devesa en l'espai on fer tot allò que no es podia fer en un altre lloc. Durant alguns anys, els militars hi feien instrucció.
Així, algunes de les primeres manifestacions obreres van tenir com a escenari el Camp de Mart perquè el Govern Civil no autoritzava que es fessin al centre de la ciutat.
dissabte, de febrer 23
Girona va demanar el 2005 que el pavelló poliesportiu es construís a Palau-sacosta
FOTO: MIQUEL RUIZ
Esports va avisar que la Devesa no tenia la qualificació adient i l'Ajuntament va canviar l'emplaçament
JESÚS BADENES, Diari de Girona.
L'Ajuntament de Girona va demanar al Consell Català de l'Esport que el pavelló poliesportiu es construís a Palau. Segons va explicar el delegat territorial d'Esports, Josep Saguer, el projecte inicial de l'equip de govern era fer aquesta instal·lació al costat de l'actual equipament de Palau-sacosta. Un dels motius d'aquesta ubicació era el fet que els terrenys de la Devesa no tenien la qualificació urbanística pertinent. L'Ajuntament va canviar aquesta qualificació uns mesos després -sota una fórmula genèrica- i va recuperar la idea de fer el pavelló a la Devesa.
La tramitació per part de l'Ajuntament de Girona per rebre la subvenció del Consell Català de l'Esport revela la improvisació amb la qual es va treballar des de l'Ajuntament.
A mitjans de 2005, la primera idea de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va ser emplaçar l'equipament a la Devesa.
Segons ha pogut saber Diari de Girona, el Consell Català de l'Esport va avisar pocs mesos després a l'Ajuntament de Girona que els terrenys de la Devesa no s'ajustaven a les bases de la convocatòria. El sector de la Devesa estava qualificat com a zona verda i no s'hi podia fer cap equipament.
Li va donar deu dies perquè presentés la documentació que resolgués l'error. L'equip de govern va optar primer per la via fàcil: canviar l'emplaçament del projecte. l'Ajuntament va enviar a finals de 2005 una proposta que suposava ubicar el pavelló en una zona ja qualificada com a equipament esportiu: la zona de Palau-sacosta.
Requalificar la Devesa
Tot i la facilitat amb la qual van decidir canviar l'emplaçament, l'Ajuntament va seguir maniobrant per retornar a la idea original sense perdre la subvenció. El Consell Català de l'Esport havia deixat clar que es perdria la subvenció si no es complien els requisits.
Aquell mateix mes de desembre, l'Ajuntament va portar al ple del 13 de desembre de març de 2006 una modificació del Pla General que suposava canviar la qualificació de les zones verdes.
Aquesta canvi suposava que l'aplicació de la clau c.1, que suposa que en una zona verda són compatibles divreos tipus d'usos. La nova normativa urbanística aprovada indica que "no s'admet cap tipus d'edificació excepte instal·lacions d'ús públic per a la pràctica esportiva i accessòries de jocs i esbarjo, culturals, educatives i de restauració". A més limita les dimensions d'aquests equipaments a "una ocupació total màxima que no ultrapassi el cinc per cent (5%) de la superfície de la plaça, parc o jardí urbà, amb un màxim absolut de 4.500 metres quadrats".
En el seu moment CiU va advertir que encara que aquest canvi afectava totes les zones verdes de la ciutat, l'únic objectiu era facilitar la construcció d'un pavelló a la Devesa. El regidor d'Urbaisme, Joan Pluma (PSC) va criticar els nacionalistes perquè "hauria estat més interessant fer un discurs més genèric respecte a les possibilitats de tractar les zones verdes", en lloc de parlar del pavelló la Devesa.
La modificació del Pla General no va ser suficent per al Consell Català de l'Esport i com ja va avançar ahir Diari de Girona, l'Ajuntament va acabar renunciant el passat octubre a la subvenció. Segons va informar el delegat territorial d'Esports, Josep Saguer, el compromís és que pugui optar a una nova convocatòria a partir del juny vinent.
divendres, de febrer 22
COM UNS PIDOLAIRES
JORDI DALMAU (Diari de Girona)
Des d'un altre planeta el nostre funcionament democràtic deuria ser de mal entendre. Ara mateix, a Figueres, els ciutadans han d'aconseguir 5.200 signatures per forçar l'Ajuntament a pronunciar-se sobre l'opció del pas del tren convencional per la ciutat; la Plataforma creada ha de fer aquesta acció, tanmateix difícil, perquè no ha obtingut resposta municipal. L'han de pidolar, ja desencisats. Sense moure'ns de vies ferroviàries, la polèmica entorn del pas de l'AVE per un túnel de Barcelona també fa pensar que alguna cosa no funciona perquè el diàleg i l'enteniment s'han anat canviant per greus tensions i paperasses àcides que arriben a tots els alts tribunals. Seguint l'actualitat es veu molt sovint una desconnexió de la classe política, governant i gestora, envers necessitats reals, tangibles i quotidianes. Des d'una plataforma reivindicativa s'ha dit que els nostres representants fan boques de la participació, però els ciutadans els molestem, ens tracten com uns pidolaires.
Les diverses administracions ja haurien de veure que tantes plataformes i plataformes indiquen que des de les bases es posa en dubte contínuament si els nostres representants ens representen degudament. Més aviat s'ha de dir que els projectes, els plans i els acords fan patir, poden obeir a unes directrius i/o a uns interessos que no sintonitzen amb les aspiracions de la ciutadania.
A Girona, aquest pavelló esportiu preparat per "col·locar-lo" a la Devesa semblaria que podria obeir a unes peticions dels veïns més propers, però res d'això perquè els veïns s'han mobilitzat per dir que no el volen. Així doncs, per què s'ha de construir als seus nassos? Hem de pidolar una resposta: la construcció del pavelló esportiu a la Devesa és o no és un "ús" de la Devesa?
Resulta molt estrambòtic, il·lògic i simptomàtic que se'ns digui que després de la construcció del pavelló s'elaborarà i es debatrà un "Pla d'Usos de la Devesa".
Que no se'ns digui que els ciutadans "fem la bola massa grossa" en alguns temes gironins; senzillament, senyores i senyors edils, és que els gironins ens estimem aquesta terra i ens agrada ser-ne part. Ens dol que per participar mai els encertem el moment: a vegades quan un tema salta al carrer ho fa amb la boca petita. No ho sé, potser entre tots hauríem de crear i fixar una nova línia d'entesa entre administració i administrats, com seria instituir debats, taules rodones, eines de diàlegs serens, més serens que no aquesta pedregada que ens ve al damunt en forma de pavelló que ja "avança al ritme que li pertoca", segons recent expressió municipal.
Amb la bona entesa que he dit vull incloure-hi també la qualitat de saber rectificar: és l'exemple que va donar l'Ajuntament de Girona amb el projecte de construcció d'un aparcament soterrat al carrer de la Creu, projecte que, escoltant la veu popular, no es va realitzar.
Posats en clima de participació -o almenys de ficar-hi una cullereta, per bé que sigui de moca- ens agradaria veure més fidelitat de cada persona política a les idees generals del seu partit; si cada quatre anys, només, tenim oportunitat d'escollir i il·lusionar-nos els dipositem unes confiances; després la coherència de cada polític no hauria de voleiar segons el vent que bufa. La rosa dels vents d'un tripartit, sigui d'una ciutat, sigui d'una nació, pot portar alguna greu incomoditat i fins i tot arribar a la precipitació de deixar algun tema mal tancat, vist per a sentència. Aleshores, els ciutadans no podrem fer res més que esperar qualsevol alba en què la sentència podrà ser executada.
Des d'un altre planeta el nostre funcionament democràtic deuria ser de mal entendre. Ara mateix, a Figueres, els ciutadans han d'aconseguir 5.200 signatures per forçar l'Ajuntament a pronunciar-se sobre l'opció del pas del tren convencional per la ciutat; la Plataforma creada ha de fer aquesta acció, tanmateix difícil, perquè no ha obtingut resposta municipal. L'han de pidolar, ja desencisats. Sense moure'ns de vies ferroviàries, la polèmica entorn del pas de l'AVE per un túnel de Barcelona també fa pensar que alguna cosa no funciona perquè el diàleg i l'enteniment s'han anat canviant per greus tensions i paperasses àcides que arriben a tots els alts tribunals. Seguint l'actualitat es veu molt sovint una desconnexió de la classe política, governant i gestora, envers necessitats reals, tangibles i quotidianes. Des d'una plataforma reivindicativa s'ha dit que els nostres representants fan boques de la participació, però els ciutadans els molestem, ens tracten com uns pidolaires.
Les diverses administracions ja haurien de veure que tantes plataformes i plataformes indiquen que des de les bases es posa en dubte contínuament si els nostres representants ens representen degudament. Més aviat s'ha de dir que els projectes, els plans i els acords fan patir, poden obeir a unes directrius i/o a uns interessos que no sintonitzen amb les aspiracions de la ciutadania.
A Girona, aquest pavelló esportiu preparat per "col·locar-lo" a la Devesa semblaria que podria obeir a unes peticions dels veïns més propers, però res d'això perquè els veïns s'han mobilitzat per dir que no el volen. Així doncs, per què s'ha de construir als seus nassos? Hem de pidolar una resposta: la construcció del pavelló esportiu a la Devesa és o no és un "ús" de la Devesa?
Resulta molt estrambòtic, il·lògic i simptomàtic que se'ns digui que després de la construcció del pavelló s'elaborarà i es debatrà un "Pla d'Usos de la Devesa".
Que no se'ns digui que els ciutadans "fem la bola massa grossa" en alguns temes gironins; senzillament, senyores i senyors edils, és que els gironins ens estimem aquesta terra i ens agrada ser-ne part. Ens dol que per participar mai els encertem el moment: a vegades quan un tema salta al carrer ho fa amb la boca petita. No ho sé, potser entre tots hauríem de crear i fixar una nova línia d'entesa entre administració i administrats, com seria instituir debats, taules rodones, eines de diàlegs serens, més serens que no aquesta pedregada que ens ve al damunt en forma de pavelló que ja "avança al ritme que li pertoca", segons recent expressió municipal.
Amb la bona entesa que he dit vull incloure-hi també la qualitat de saber rectificar: és l'exemple que va donar l'Ajuntament de Girona amb el projecte de construcció d'un aparcament soterrat al carrer de la Creu, projecte que, escoltant la veu popular, no es va realitzar.
Posats en clima de participació -o almenys de ficar-hi una cullereta, per bé que sigui de moca- ens agradaria veure més fidelitat de cada persona política a les idees generals del seu partit; si cada quatre anys, només, tenim oportunitat d'escollir i il·lusionar-nos els dipositem unes confiances; després la coherència de cada polític no hauria de voleiar segons el vent que bufa. La rosa dels vents d'un tripartit, sigui d'una ciutat, sigui d'una nació, pot portar alguna greu incomoditat i fins i tot arribar a la precipitació de deixar algun tema mal tancat, vist per a sentència. Aleshores, els ciutadans no podrem fer res més que esperar qualsevol alba en què la sentència podrà ser executada.
Girona va renunciar l´octubre passat a la subvenció per fer el pavelló de la Devesa
El consistori no tindrà garantit el finançament fins que s'aprovi una nova convocatòria
Jesús Badenes, (Diari de Girona)
Foto: Aniol Resclosa
L'Ajuntament de Girona va renunciar a la subvenció per construir el pavelló de la Devesa. Segons va explicar ahir el delegat territorial d'Esports a Girona, Josep Saguer, l'equip de govern va renunciar perquè hi havia alguns defectes que feien impossible arribar a temps a la convocatòria, fet que hauria provocat que s'acabés perdent. Davant aquesta situació, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, van arribar a un acord perquè Girona es presenti a la següent convocatòria.
El mateix delegat, Josep Saguer, va avançar ahir que aquesta nova línia de subvencions no s'obrirà fins a principis de juny, encara que ja ha patit diversos retards. Per aquest motiu, el consistori no té garantit el finançament del projecte fins a finals de l'estiu. Saguer va explicar que existeix un acord entre Pruna i Pagans perquè Girona pugui optar a la següent fase de subvencions, que abasta el termini entre 2008 i 2011.
Per optar a la convocatòria, l'Ajuntament de Girona ha de complir només tres condicions: disposar de la propietat del ?terreny, tenir la qualificació urbanística corresponent i no podran començar les obres fins que es tingui redactat el projecte executiu. Saguer va concretar que per poder rebre ajudes, el consistori haurà de tenir redactat el projecte bàsic en el moment de presentar la documentació.
El representant territorial va explicar que en cap cas és la Secretària General de l'Esport que construeix el pavelló i que només el poden subvencionar si l'Ajuntament té interès en construir-lo i en complir unes normes. Saguer va recordar que l'Ajuntament de Girona pot optar a un pavelló triple poliesportiu (PAV3), que és el dèficit que considera la Generalitat que té Girona en instal·lacions esportives. No obstant, va indicar que "no estan obligats a fer el pavelló, perquè a Ripoll se li ha assignat una pista d'atletisme i no han demanat cap ajuda perquè no estan interessats en fer-la".
Saguer: "No ens pronunciem sobre la ubicació".
J.B.M., Girona.
El delegat territorial d'Esports a Girona, Josep Saguer, no es va pronucnciar sobre la polèmica en què es troba inmers el pavelló de la Devesa. Saguer va assegurar que la Secretaria General de l'Esport, "no es pronuncia sobre quina és la ubicació". En aquest sentit, va insistir que l'important és que es compleixin amb els requisits previs de la convocatòria de subvencions i que el projecte s'ajusti a al que preveu el Pla Director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya.
Sobre la carta que l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va enviar als veïns, el representant del Govern per a temes esportius va opinar també que "probablement és un full on només es volia mostrar la ubicació, però les mides mínimes que han de tenir estan marcades per la llei i els serveis tècnics nostres són molt estrictes amb això". Diari de Girona va donar a conèixer que el plànol d'emplaçament que havia repartit el govern en el barri de la Devesa no s'ajustava les mides reglamentàries previstes per la Llei de l'esport.
El Pla Director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) marca que un pavelló triple poliesportiu (PAV3) ha d'ocupar una superficie de 2.500 metres quadrats. La pista poliesportiva ha de tenir una llargada de 45 metres i 27 d'ample. Segons el que va poder comprovar aquest diari, les mides de les pistes de tennis -espai que preveu ocupar el govern- no arriben als 40 metres.
dijous, de febrer 21
Salvem la Devesa fa una crida a les bases d'ERC per rebutjar el pavelló
D.V.. Girona. El Punt
La plataforma Salvem la Devesa fa una crida a les bases d'ERC per mobilitzar-se i rebutjar la construcció del pavelló de la Devesa. L'entitat critica la portaveu republicana al consistori, Cristina Alsina, per l'article que va publicar diumenge, que es titulava «El llegat de Francesc Ferrer». Segons diu, Alsina «se serveix malèvolament» del nom de Ferrer. Salvem la Devesa indica que la dona de Francesc Ferrer i el seu fill figuren entre les persones que rebutgen el pavelló i reclamen que s'obri un procés participatiu sobre el futur del parc.
(El Punt, de moment, no ha publicat la carta de Salvem la Devesa, però n'ha fet un breu)
La plataforma Salvem la Devesa fa una crida a les bases d'ERC per mobilitzar-se i rebutjar la construcció del pavelló de la Devesa. L'entitat critica la portaveu republicana al consistori, Cristina Alsina, per l'article que va publicar diumenge, que es titulava «El llegat de Francesc Ferrer». Segons diu, Alsina «se serveix malèvolament» del nom de Ferrer. Salvem la Devesa indica que la dona de Francesc Ferrer i el seu fill figuren entre les persones que rebutgen el pavelló i reclamen que s'obri un procés participatiu sobre el futur del parc.
(El Punt, de moment, no ha publicat la carta de Salvem la Devesa, però n'ha fet un breu)
Cristina Alsina i la perversió de la participança
(Publicat a Diari de Girona)
Cristina Alsina, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona, sembla que vol
erigir-se en hereva del llegat d'en Francesc Ferrer (titulava "El llegat de
Francesc Ferrer" l'article publicat en aquest diari el diumenge passat). Ja
s'ho farà. Ara bé, des de la plataforma Salvem la Devesa creiem que resulta
del tot intolerable que en aquest article, la representant d'ERC, servint-se
d'una cita de Francesc Ferrer treta de context, gairebé diríem que
pervertint-la, vulgui desacreditar el creixent i plural moviment opositor a
la construcció d'un Pavelló a la Devesa. Quan Francesc Ferrer escrivia que
"hi ha gent que es pensa que la participança s'ha fet per abonar-los les
seves particulars i egoistes apetències", és segur que no pensava en
entitats com l'Associació de Veïns Devesa-Güell, en la plataforma Salvem la
Devesa, en l'associació Mou-te en Bici, i ni tant sols en partits polítics
com Convergència i Unió (CiU) , la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) , i
Iniciativa per Catalunya (IC); i encara menys en els milers de persones que
ja han signat un manifest contra la construcció d'aquesta infraestructura el
bell mig de la Devesa. La senyora Alsina, servint-se malèvolament del nom de
Francesc Ferrer amb motiu dels dos anys de la seva mort, ha volgut
desacreditar una colla de gent que només s'han ficat en aquesta lluita
perquè estimen de tot cor la seva ciutat i defensen la preservació de la
Devesa. Pensem que la participança és una fórmula d'intervenció ciutadana en
les decisions polítiques que s'ha d'enfortir, però vet aquí que, en mans de
la senyora Alsina, es converteix en una gran farsa, en la justificació
perfecta per la construcció del pavelló. No cal dir que l'escrit d'aquesta
representat d'ERC ha ferit i indignat molts ciutadans d'aquesta ciutat que
no tenen altra "egoista apetència" que intentar impedir el que consideren un
error històric. Entre els milers d'adhesions que hem recollit, i que creixen
a molt bon ritme, hi ha precisament les de Montserrat Pumarola, Jofre
Ferrer Pumarola, també les de Jaume Santana,Quim Torra,
Lluís Bosch Martí, Carles Puigdemont, Jordi Navarro, Enric Pardo, Martí
Carreras, El Dimoni, Mou-te en Bici, Ecologistes, i moltes altres entitats i
particulars. I tenim també militants i simpatitzants d'ERC als que
encoratgem a demanar explicacions i que encara esperen els arguments que
justifiquin aquesta infraestructura en un espai tan sensible. En una cosa sí
que l'encerta Cristina Alsina a l'hora de citar Ferrer: "La ignorància hom
diu que és atrevida".
Ferrer va ser sempre un defensor dels moviments associatius i de la
veritable participació de la ciutadania. Per això pensem que si Francesc
Ferrer hagués defensat un procés participatiu per decidir el futur del parc
de la Devesa, ho hagués fet amb lleialtat, amb totes les conseqüències, i no
volent fer passar bou per bèstia grossa. No entenem com es vol fer un procés
participatiu sobre la Devesa excloent-ne la intervenció més decisiva -i tal
vegada més irreparable- que s'hi haurà fet en tota la seva història. Quina
participança és aquesta que només deixa les engrunes per a la ciutadania?
Això és la perversió i la manipulació de la participança! Aquesta mena
d'actituds només generen desencís en la ciutadania i donen la raó als qui
malparlen dels polítics.
Creiem que el Pla d'Usos de la Devesa, abans de fer el pavelló, seria una
bona oportunitat per donar veu a la ciutat. Només cal veure el fructífer i
viu debat s'ha generat els darrers mesos al voltant del futur del parc.
Aprofitem aquest debat i obrim-lo a tothom. Si de veritat volem ser
mereixedors del llegat de Francesc Ferrer, fem a la Devesa un procés de
participança de debò. Que sigui la ciutadania la que decideixi quina mena de
parc defensa i, evidentment, si vol o no vol un pavelló. De moment, mentre
les institucions s'enroquen, és la societat civil qui s'inventa les seves
pròpies fórmules de participança: la propera cita és l'acampada
lúdico-reivindicativa dels dies 1 i 2 de març que hem programat entre els
plàtans.
Josep Plazas
Salvem la Devesa
Cristina Alsina, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Girona, sembla que vol
erigir-se en hereva del llegat d'en Francesc Ferrer (titulava "El llegat de
Francesc Ferrer" l'article publicat en aquest diari el diumenge passat). Ja
s'ho farà. Ara bé, des de la plataforma Salvem la Devesa creiem que resulta
del tot intolerable que en aquest article, la representant d'ERC, servint-se
d'una cita de Francesc Ferrer treta de context, gairebé diríem que
pervertint-la, vulgui desacreditar el creixent i plural moviment opositor a
la construcció d'un Pavelló a la Devesa. Quan Francesc Ferrer escrivia que
"hi ha gent que es pensa que la participança s'ha fet per abonar-los les
seves particulars i egoistes apetències", és segur que no pensava en
entitats com l'Associació de Veïns Devesa-Güell, en la plataforma Salvem la
Devesa, en l'associació Mou-te en Bici, i ni tant sols en partits polítics
com Convergència i Unió (CiU) , la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) , i
Iniciativa per Catalunya (IC); i encara menys en els milers de persones que
ja han signat un manifest contra la construcció d'aquesta infraestructura el
bell mig de la Devesa. La senyora Alsina, servint-se malèvolament del nom de
Francesc Ferrer amb motiu dels dos anys de la seva mort, ha volgut
desacreditar una colla de gent que només s'han ficat en aquesta lluita
perquè estimen de tot cor la seva ciutat i defensen la preservació de la
Devesa. Pensem que la participança és una fórmula d'intervenció ciutadana en
les decisions polítiques que s'ha d'enfortir, però vet aquí que, en mans de
la senyora Alsina, es converteix en una gran farsa, en la justificació
perfecta per la construcció del pavelló. No cal dir que l'escrit d'aquesta
representat d'ERC ha ferit i indignat molts ciutadans d'aquesta ciutat que
no tenen altra "egoista apetència" que intentar impedir el que consideren un
error històric. Entre els milers d'adhesions que hem recollit, i que creixen
a molt bon ritme, hi ha precisament les de Montserrat Pumarola, Jofre
Ferrer Pumarola, també les de Jaume Santana,Quim Torra,
Lluís Bosch Martí, Carles Puigdemont, Jordi Navarro, Enric Pardo, Martí
Carreras, El Dimoni, Mou-te en Bici, Ecologistes, i moltes altres entitats i
particulars. I tenim també militants i simpatitzants d'ERC als que
encoratgem a demanar explicacions i que encara esperen els arguments que
justifiquin aquesta infraestructura en un espai tan sensible. En una cosa sí
que l'encerta Cristina Alsina a l'hora de citar Ferrer: "La ignorància hom
diu que és atrevida".
Ferrer va ser sempre un defensor dels moviments associatius i de la
veritable participació de la ciutadania. Per això pensem que si Francesc
Ferrer hagués defensat un procés participatiu per decidir el futur del parc
de la Devesa, ho hagués fet amb lleialtat, amb totes les conseqüències, i no
volent fer passar bou per bèstia grossa. No entenem com es vol fer un procés
participatiu sobre la Devesa excloent-ne la intervenció més decisiva -i tal
vegada més irreparable- que s'hi haurà fet en tota la seva història. Quina
participança és aquesta que només deixa les engrunes per a la ciutadania?
Això és la perversió i la manipulació de la participança! Aquesta mena
d'actituds només generen desencís en la ciutadania i donen la raó als qui
malparlen dels polítics.
Creiem que el Pla d'Usos de la Devesa, abans de fer el pavelló, seria una
bona oportunitat per donar veu a la ciutat. Només cal veure el fructífer i
viu debat s'ha generat els darrers mesos al voltant del futur del parc.
Aprofitem aquest debat i obrim-lo a tothom. Si de veritat volem ser
mereixedors del llegat de Francesc Ferrer, fem a la Devesa un procés de
participança de debò. Que sigui la ciutadania la que decideixi quina mena de
parc defensa i, evidentment, si vol o no vol un pavelló. De moment, mentre
les institucions s'enroquen, és la societat civil qui s'inventa les seves
pròpies fórmules de participança: la propera cita és l'acampada
lúdico-reivindicativa dels dies 1 i 2 de març que hem programat entre els
plàtans.
Josep Plazas
Salvem la Devesa
dimecres, de febrer 20
L'associació de veïns de la Devesa enviarà 5.000 cartes per explicar els actes de l'1 i 2 de març contra el pavelló
Foto: MIQUEL RUIZ
DANI VILÀ. El Punt. Girona
L'associació de veïns de la Devesa-Güell començarà a repartir aquesta setmana unes 5.000 cartes que faran arribar als habitatges del barri i també a altres punts de la ciutat. En aquestes cartes, l'entitat detallarà les activitats que ha previst realitzar l'1 i 2 de març a la Devesa, com a mostra de rebuig al projecte de construcció d'un pavelló en aquest espai.
L'entitat calcula que unes 3.000 cartes s'enviaran a veïns del mateix barri i se'ls animarà participar en les jornades reivindicatives del primer cap de setmana de març, que duen com a lema Planta't per salvar la Devesa i a adherir-se al manifest impulsat per la plataforma Salvem la Devesa. En aquesta carta, l'associació també aprofitarà per convocar els veïns a una reunió pel proper 28 de febrer a Fira de Girona, on es vol parlar d'altres temes importants per al barri, com el pas del TAV. Unes dues mil cartes més arribaran a veïns de la resta de la ciutat explicant la posició de l'associació i els actes previstos en la mobilització.
L'associació defensa que la decisió d'enviar cartes es va prendre abans de conèixer que l'alcaldessa, Anna Pagans, feia arribar missives explicant els plans de futur per al parc.
La jornada reivindicativa començarà amb un concurs de botifarra, hi haurà inflables per a la mainada, tallers de pintura, xocolatada, teatre i gegants, entre altres activitats. La lectura del manifest s'ha previst fer a les 20.30 hores i precedirà la botifarrada popular, la música en viu i la gimcana nocturna pel parc. La plataforma ja disposa del permís per realitzar l'acampada al Camp de Mart per a tothom qui vulgui. Diumenge, a les 11, s'ha programat una bicicletada per la Devesa.
El pavelló de la Devesa que Pagans ha enviat als veïns incompleix la Llei de l´esport
El plànol de l'Ajuntament redueix la llargada a uns 40 metres i només la pista ja haurà de fer 45 metres
J.Badenes, Diari de Girona.
El pavelló esportiu de la Devesa que Pagans ha enviat als veïns ni seria subvencionat ni compleix amb el que preveu la Llei de l'esport. El dibuix ha reduït les dimensions a menys de 40 metres de llargada i d'amplada. Segons el que obliga la Generalitat, només la pista poliesportiva ja ha de tenir una mida d'almenys 45 metres de llargada i permet un mínim de 27 d'ample. Sense incloure, ni les grades, ni els vestidors, ni cap dels tres magatzmes als quals també obliga la normativa.
La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, va informar que a Girona li correspon un pavelló del tipus 3 -pavelló poliesportiu que es pot dividir en tres pistes-. El mateix govern de la ciutat ha insistit que la Generalitat els permetrà construir un "PAV3", denominació amb què apareix en la normativa oficial. Aquesta és la categoria més alta de pavelló, ja que tindria triple funció poliesportiva.
Segons el Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), aquest tipus de pavelló ha d'incloure, a més de la pista poliesportiva, diversos requeriments tècnics. Un pavelló triple poliesportiu ha de comptar amb quatre vestidors de grups, tres magatzems -d'almenys 4 metres d'amplada- i zones de serveis, amb bars, servei mèdic, tres vestidors per àrbitres i una sala d'infermeria. Han de disposar d'accessos diferenciats per al públic, per als esportistes i per al manteniment. També han de comptar amb un vestíbul.
Com a exemple es pot posar el cas del Pavelló Lluís Bachs del GEiEG, que compta amb una pista de 40 metres de llargada i 20 metres d'amplada, molt per sota del que seria un PAV3. L'edifici exterior supera els 50 metres de llarg, per poder encabir tots els serveis, que són molts menys que els que la Generalitat preveu per al nou pavelló de la Devesa.
L'Ajuntament ha enviat als veïns una proposta de pavelló que pretén mostrar l'escàs impacte sobre la Devesa. L'equipament dibuixat ocuparia els escasos 40 metres que té l'amplada de les pistes de tennis, que encara existeixen ara. Una pista reglamentària de tennis té 11 metres d'amplada als quals cal sumar els marges fins la tanca. En competicions oficials, la banda té una mida de 3, 6 metres. Una espai que ocuparia 18 metres d'amplada. Pel que fa a la suma de les dues pistes ni tan sols arribaria als 40 metres, en el cas de la Devesa. A més aquest diari ha pogut comprovar sobre el dibuix utilitzat per l'Ajuntament que la mida se situa al voltant dels 38 metres.
Un espai protegit pel Pla General
En l'escrit, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), remarca que els arbres estan protegits pel Pla General d'Ordenació Urbana. Assenyala que els arbres estan protegits i catalogats pel seu valor patrimonial. Pagans explica que el pavelló ocuparà l'espai alliberat de l'Hípica i afegeix que es farà "sense haver d'eliminar cap element natural, ni tallar cap dels plàtans que constitueixen aquest valuós parc urbà". L'alcaldessa manté que "complirà tots els requisits perquè quedi integrat en la zona d'usos esportius del parc".
J.Badenes, Diari de Girona.
El pavelló esportiu de la Devesa que Pagans ha enviat als veïns ni seria subvencionat ni compleix amb el que preveu la Llei de l'esport. El dibuix ha reduït les dimensions a menys de 40 metres de llargada i d'amplada. Segons el que obliga la Generalitat, només la pista poliesportiva ja ha de tenir una mida d'almenys 45 metres de llargada i permet un mínim de 27 d'ample. Sense incloure, ni les grades, ni els vestidors, ni cap dels tres magatzmes als quals també obliga la normativa.
La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, va informar que a Girona li correspon un pavelló del tipus 3 -pavelló poliesportiu que es pot dividir en tres pistes-. El mateix govern de la ciutat ha insistit que la Generalitat els permetrà construir un "PAV3", denominació amb què apareix en la normativa oficial. Aquesta és la categoria més alta de pavelló, ja que tindria triple funció poliesportiva.
Segons el Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), aquest tipus de pavelló ha d'incloure, a més de la pista poliesportiva, diversos requeriments tècnics. Un pavelló triple poliesportiu ha de comptar amb quatre vestidors de grups, tres magatzems -d'almenys 4 metres d'amplada- i zones de serveis, amb bars, servei mèdic, tres vestidors per àrbitres i una sala d'infermeria. Han de disposar d'accessos diferenciats per al públic, per als esportistes i per al manteniment. També han de comptar amb un vestíbul.
Com a exemple es pot posar el cas del Pavelló Lluís Bachs del GEiEG, que compta amb una pista de 40 metres de llargada i 20 metres d'amplada, molt per sota del que seria un PAV3. L'edifici exterior supera els 50 metres de llarg, per poder encabir tots els serveis, que són molts menys que els que la Generalitat preveu per al nou pavelló de la Devesa.
L'Ajuntament ha enviat als veïns una proposta de pavelló que pretén mostrar l'escàs impacte sobre la Devesa. L'equipament dibuixat ocuparia els escasos 40 metres que té l'amplada de les pistes de tennis, que encara existeixen ara. Una pista reglamentària de tennis té 11 metres d'amplada als quals cal sumar els marges fins la tanca. En competicions oficials, la banda té una mida de 3, 6 metres. Una espai que ocuparia 18 metres d'amplada. Pel que fa a la suma de les dues pistes ni tan sols arribaria als 40 metres, en el cas de la Devesa. A més aquest diari ha pogut comprovar sobre el dibuix utilitzat per l'Ajuntament que la mida se situa al voltant dels 38 metres.
Un espai protegit pel Pla General
En l'escrit, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), remarca que els arbres estan protegits pel Pla General d'Ordenació Urbana. Assenyala que els arbres estan protegits i catalogats pel seu valor patrimonial. Pagans explica que el pavelló ocuparà l'espai alliberat de l'Hípica i afegeix que es farà "sense haver d'eliminar cap element natural, ni tallar cap dels plàtans que constitueixen aquest valuós parc urbà". L'alcaldessa manté que "complirà tots els requisits perquè quedi integrat en la zona d'usos esportius del parc".
dimarts, de febrer 19
Velocitat i distàncies
"L'Ajuntament, tot sol, va més de pressa, però amb els veïns, arribaria més lluny."
(aforisme rebut per mail)
(aforisme rebut per mail)
Un referèndum sí que és participança
JORDI VILAMITJANA (Diari de Girona)
Per què l'alcaldessa ha tramès cartes únicament als veïns més propers, explicant les bondats del pavelló? Per quin motiu la Devesa ha quedat adscrita únicament als veïns del Barri Güell-Devesa? Des de quan la Devesa no és patrimoni comú de tots els gironins? Que és que als veïns del Barri Vell o de l'Eixample o de Santa Eugènia no els ha d'interessar el tema? Qui ha decidit aquesta segregació? No és la Devesa tema, problema, patrimoni i futur de tots els gironins i gironines?
TAMPOC NO S'HI VAL d'aigualir la polèmica -ben viva al carrer- posant d'excusa els 90.000 parers diferents que es diu que hi ha a Girona sobre el Parc de la Devesa per quedar-se tan amples ("com que tants caps, tants barrets, doncs ja dirà el govern"); ni és oportú de mesurar la veritat pel pes dels "opinadors de pes" que hi diuen la seva; ni és políticament correcte de tirar el projecte endavant com si res no passés (hi ha un moviment ben viu en contra del pavelló a tota la ciutat); ni toca deixar-se córrer l'arranjament de la Devesa (hi ha una majoria de ciutadans que volen que ?s'arregli); ni és ètic posar damunt la gespa de la Devesa tocs de prepotència (en un ajuntament democràtic, això no toca)...
Tampoc no és l'hora d'engegar processos participatius a l'entorn del Pla d'Usos i Serveis. O sí, però que en tot cas no es vulgui fer passar bou per bèstia grossa. Els ciutadans i els veïns, més que aprendre a dibuixar plànols (com al premiat procés de la Frontissa de Santa Eugènia), volen tenir la certesa que en qüestions importants com és ara la del futur de la Devesa les eines democràtiques són les que serveixen per dirimir la raó. Una autèntica democràcia participativa -participança, diria Francesc Ferrer- es fa amb el poble.
Pel valor històric, artístic, paisatgístic, anímic, etc., que la Devesa té per als gironins, l'Ajuntament hauria de convocar un referèndum consultiu a tota la ciutat que permetés prendre la decisió més adequada. Un referèndum sí que és participació i participança.
diumenge, de febrer 17
CRISTINA ALSINA (ERC): LA PERVERSIÓ DE LA PARTICIPANÇA O COM USAR EL NOM (I LES CITES) DE FRANCESC FERRER EN VA
Pensàvem que la "PARTICIPANÇA" era una fòrmula de participació veïnal en les decisions polítiques, però vet aquí que es converteix en una gran farsa, en la justificació perfecta per la construcció d'un pavelló al bell mig de la Devesa i, també, i això ens dol més, en una ocasió per menysprear els veïns i acusar-los de tenir "apetències particulars i egoïstes" pervertint les paraules d'en Ferrer. Conclusió: vergonya i pena.
Pagans defensava el 2002 que la Devesa era el ´monument natural més emblemàtic´
Diari de Girona
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), mantenia durant el 2002 una posició ben diferent de la que manté ara. En el llibre oficial de les Fires de Sant Narcís, dedicat a la Devesa, Pagans remarcava diversos aspectes del parc al qual qualificava de "monument natural més emblemàtic i preuat". Entre altres reflexions, la màxima autoritat municipal assenyalava que "quedava molta feina per fer" i entre els objectius que es marcava era "seguir enderrocant velles construccions i recuperar espais per als ciutadans".
La construcció del pavelló esportiu al parc de la Devesa ha fet que la plataforma veïnal recordi les paraules de Pagans quan es va enderrocar l'Hípica. L'entitat denunciava que l'alcaldessa havia canviat el seu discurs respecte al parc, al qual volia alliberar de construccions i volia convertir en un major espai verd.
En l'escrit de Fires, Pagans beu d'aquest esperit i apunta que la Devesa és, "aquest gran pulmó verd -un tresor natural envejat pels forasters i visitants- d'arbres centenaris que gaudeixen d'un estat de salut extraordinari és per a nosaltres un espai irrenunciable".
Pagans feia un repàs als usos de la Devesa, des de la Rosaleda a les botxes o als esportistes ocasionals de fúting. Es comprometia a millorar-la i volia fer compatible tot els usos. Argument que encara manté.
No obstant això, en el pròleg del llibre també destaca que "la Devesa té vida i n'ha de tenir més". A partir d'aquí, és quan assenyala que "la Devesa és i seguirà essent el nostre monument natural més emblemàtic i preuat".
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), mantenia durant el 2002 una posició ben diferent de la que manté ara. En el llibre oficial de les Fires de Sant Narcís, dedicat a la Devesa, Pagans remarcava diversos aspectes del parc al qual qualificava de "monument natural més emblemàtic i preuat". Entre altres reflexions, la màxima autoritat municipal assenyalava que "quedava molta feina per fer" i entre els objectius que es marcava era "seguir enderrocant velles construccions i recuperar espais per als ciutadans".
La construcció del pavelló esportiu al parc de la Devesa ha fet que la plataforma veïnal recordi les paraules de Pagans quan es va enderrocar l'Hípica. L'entitat denunciava que l'alcaldessa havia canviat el seu discurs respecte al parc, al qual volia alliberar de construccions i volia convertir en un major espai verd.
En l'escrit de Fires, Pagans beu d'aquest esperit i apunta que la Devesa és, "aquest gran pulmó verd -un tresor natural envejat pels forasters i visitants- d'arbres centenaris que gaudeixen d'un estat de salut extraordinari és per a nosaltres un espai irrenunciable".
Pagans feia un repàs als usos de la Devesa, des de la Rosaleda a les botxes o als esportistes ocasionals de fúting. Es comprometia a millorar-la i volia fer compatible tot els usos. Argument que encara manté.
No obstant això, en el pròleg del llibre també destaca que "la Devesa té vida i n'ha de tenir més". A partir d'aquí, és quan assenyala que "la Devesa és i seguirà essent el nostre monument natural més emblemàtic i preuat".
dissabte, de febrer 16
ERC IMPULSA EL PAVELLÓ. CRISTINA ALSINA: La tramitació per construir el pavelló avança al ritme que li pertoca!
Diari de Girona
La primera tinenta d'alcalde de Girona, Cristina Alsina (ERC), va assegurar ahir que ja s'està treballant en l'elaboració i disseny del debat participatiu del Pla d'Usos de la Devesa. Alsina va advertir que "no serà una gran assemblea, si no que es farà amb grups de treball per aconseguir consens". La regidora republicana va insistir que "serà un procés de participació no per imposar una postura per davant de les altres".
Sobre el projecte del pavelló, Alsina va recordar que es va aprovar fa dos anys i que tots el grups del govern ho volien. En aquest sentit, va reiterar -com ja havia fet l'alcaldessa en el ple de dimarts- que la tramitació per construir el pavelló avançaria al ritme que li pertoca.
Per altra part, Alsina va assegurar que l'enviament massiu de cartes de l'alcaldessa a les cases dels veïns va estar motivat perquè "cal informar els veïns i no fer la bola més grossa". La tinenta d'alcalde va explicar que "entre d'altres coses s'ha d'aclarir que no es tallaran arbres i que s'ocuparà un espai proper a la zona de l'Hípica".
La també responsable de Participació Ciutadana va assenyalar que "s'han tret estructures i en tindrem de noves, un equipament que ha de ser modern". Alsina va insistir que "s'ha d'articular la zona de la Devesa" i va defensar que hi pugui anar més gent i que tingui un major ús durant tot l'any.
La primera tinenta d'alcalde de Girona, Cristina Alsina (ERC), va assegurar ahir que ja s'està treballant en l'elaboració i disseny del debat participatiu del Pla d'Usos de la Devesa. Alsina va advertir que "no serà una gran assemblea, si no que es farà amb grups de treball per aconseguir consens". La regidora republicana va insistir que "serà un procés de participació no per imposar una postura per davant de les altres".
Sobre el projecte del pavelló, Alsina va recordar que es va aprovar fa dos anys i que tots el grups del govern ho volien. En aquest sentit, va reiterar -com ja havia fet l'alcaldessa en el ple de dimarts- que la tramitació per construir el pavelló avançaria al ritme que li pertoca.
Per altra part, Alsina va assegurar que l'enviament massiu de cartes de l'alcaldessa a les cases dels veïns va estar motivat perquè "cal informar els veïns i no fer la bola més grossa". La tinenta d'alcalde va explicar que "entre d'altres coses s'ha d'aclarir que no es tallaran arbres i que s'ocuparà un espai proper a la zona de l'Hípica".
La també responsable de Participació Ciutadana va assenyalar que "s'han tret estructures i en tindrem de noves, un equipament que ha de ser modern". Alsina va insistir que "s'ha d'articular la zona de la Devesa" i va defensar que hi pugui anar més gent i que tingui un major ús durant tot l'any.
LA DEVESA, QUARANTA ANYS DESPRÉS
foto: MARC MARTÍ (DdG)LLUÍS BOSCH MARTÍ
Dedicat a Quim Torra
Davant del debat i polèmica que ha motivat l’extraordinari manifest de la Associació de veïns Devesa-Guell per l’edificació d’un nou pavelló al costat de les dues grans instal·lacions com el Palau Firal i l’Auditori-Palau de Congressos, hem recordat que fa quaranta anys varem escriure un polèmic article titulat “La Devesa, el desván de la ciudad”, publicat el 4-11-1967, dins el setmanari Presència. Inspirats en aquest article tornarem a fer un passeig crític per tal de veure com es troba la Devesa en la seva vella i caòtica actualitat. Per molt que diguin la Sra. Alcaldessa i els senyors Nadal i Ponç Feliu, que ha canviat, nosaltres la veiem abandonada com sempre. Ara, com en el 1967 tornem a convidar autoritats municipals, ara democràtiques, abans franquistes a que ens acompanyin a donar un nou tomb pel parc.
Abans de passejar-nos, recordarem que va tenir lloc una exitosa xerrada amb el lema “Salvem la Devesa”,nom d’una plataforma creada recentment. Va ser un interessant debat organitzat per la CUP a on varem poder rebre noves informacions sobre l’estat actual de la Devesa amb una bona síntesi d’introducció politico-ecològica per part d’en Navarro, portaveu i cap de llista de la CUP per Girona, i lliçó d’història a càrrec de Pere Cornellà, amb una bona síntesi històrico-bibliogràfica de tot el que s’ha publicat sobre la Devesa. Molt encertat i crític va estar el President de l’Associació de veïns, en Josep Plazas. que ens animà en la protesta i participació en futurs actes reivindicatius. Menció apart ens mereix el botànic i professor de la UDG, Lluís Vilar, que en un estil acadèmic i provocatiu ens va expressar el seu pessimisme realista davant el desenvolupament post-industrial urbà i consumista de la societat capitalista. I seguint recordant les publicacions més critiques en defensa de la Devesa, citarem un altre número de Presència a on es publicà un altre dossier amb el títol “Devesa, arbres o edificis?”,del 4-5-1974, que seria el que inspiraria el llibre “La Devesa paradís perdut”, de N.J.Aragó. S’han publicat moltes cartes i articles de publicistes que l’han citat i no entenem com el dit autor no hagi escrit cap article prenent compromís en la defensa i suport a “Salvem la Devesa”, títol que varem crear un grup d’artistes gironins agrupats en la famosa ADAG dels anys 70, i que varem organitzar la primera mostra reivindicativa sobre el caòtic estat de la Devesa, que a hores d’ara roman abandonada igualment.
Resposta a Ponç Feliu
I contestant al sr. Ponç Feliu, al qual no li ha agradat l’esplèndid slogan de “Salvem la Devesa”, ens contesta tot retòric que la Devesa no s’ha de salvar perquè ja està salvada. Ell confon els arbres amb l’espai urbà que compren el parc. Durant la xerrada-debat ja esmentada, el sr. Mongé, botànic, responsable de la conservació dels plàtans de la Devesa, demanà la paraula per informar-nos de la situació actual dels arbres. Va dir que n’hi havia uns 2600 plàtans que tenen una alçada de 60 metres i que foren plantats el 1850. També va vaticinar que podrien viure 400 anys. I que a l’actualitat en moren o tallen 3-4 a l’any. El seu estat actual és òptim després d’haver eradicat les plagues dels anys 70. Des del nou pla parcial vigent dels Ajuntaments democràtics, ell en té cura, i els arbres son vigilats i son regats i podats al màxim.
Tornant a la confusió del sr. Ponç Feliu hem de reafirmar-nos dient-li que una cosa és la conservació dels plàtans i l’altra és salvar la Devesa en la seva totalitat com espai natural. Critiquem, però, els excessos d’edificacions i tot tipus de formigó que estan fent perillar per degradar l’entorn paisatgistic-ecològic i el conjunt de l'espai.
No negarem que la ciutat necessita noves instal·lacions i serveis, però ¿han d'estar forçosament construïdes dins del que queda del cada dia més empetitit parc, ex-parc natural i urbanitzat cada dia més?.
El Pla d'usos: un clam!
Totes aquestes tristes evidències ens fan sumar-nos al clam de la necessitat urgent de que es posi en pràctica l’anunciat pla d’usos de la Devesa que reguli pam a pam de tot el que hi ha i s'ha d'enderrocar o salvar dintre dels espais naturals de la Devesa.
Un passeig per la Devesa, avui
Després d’aquesta llarga introducció crítica, anirem a passejar-nos per la Devesa amb la guia del nostra vell article “La Devesa, desván de la ciudad”.
El primer punt, el titulàrem “La Devesa por montera”. Ahir, com avui, no hi ha cap planificació ni pla d’usos. Les coses que han desaparegut son: la “escuela de chóferes y de coches particulares”, i el “garaje” s’ha convertit en el gran pàrquing que es troba entre les ribes del Ter i l’Onyar. Diuen que era necessari pels turistes que venen en autocar o en cotxe per visitar el barri vell i també pels centenars de funcionaris que treballen en centres oficials administratius de la ciutat. Les velles fotos de Jordi Soler que il·lustraven el nostre article reflectien, com avui, abandó i brutícia. I molt més durant un hivern com el d’enguany, de sequera. La terra de les avingudes està molt resseca, polsosa, encara que és evident no és culpa de l’Ajuntament que no plogui. I trepitjant la gran explanada de les barraques de la Fira Cultural, és un desert soleiat tot l’any que no invita a fer una parada, sinó a passar el més ràpid possible. En aquest punt de la nostra passejada hem coincidit amb Quim Torra, el qual ens ha dit de la seva satisfacció per la dignitat d’en Quim Nadal en contestar-lo en temes de la Devesa: “de la impossibilitat de fer realitat el somni de molts gironins, el projecte de X. Llistosella i X.Montsalvatge i premiat pel MOPU l’any 1986, el llac on es reflectiria la Girona eterna... però no teníem diners” li venia a contestar Nadal... Quim, el Quim amic, no l’altre, em diu “Jo em pensava que abans érem rics, ara tampoc...” Jo que li dic: Potser no érem rics ni abans ni ara, en tot cas érem i som rucs!”
Paisatges que serien i son la delícia per a pintors, fotògrafs, poetes, turistes i amants de la natura.
L’hotel-inform es troba en més males condicions que el 1967. Està com a la majoria d’instal·lacions, en decadència i sense manteniment, pintura, etcètera. Desemboquem a la plaça de les botxes, on abans d’arribar-hi hi ha les petites pistes tronades i polsoses dels entranyables i pacients jugadors del esport netament gironí. En aquesta zona és on es troben els plàtans més grans i bonics, i on a l’estiu s’hi està més tranquil i fresc, malgrat que els seus bancs de pedra, que son molt durs e incòmodes. Però en companyia d’un bon llibre oblides les seves incomoditats. Una mica més amunt es troben el sarau de les “Carpes” estiuenques pels noctàmbuls gironins. Entrem al jardí, que no és cap meravella en quant a nombre de plantes, flors, ni animals. El millor són els ocells naturals i ignoro si han desaparegut la família de galls d'indi. De petits, el que més ens fascinava era anar a veure els peixos al brollador tronat d’ara. I de grans, anem a contemplar i meditar davant de la figura “Noia de les trenes”, del nostre admirat Fidel Aguilar, una de les escasses escultures que conté els jardins.
Unes oficines municipals a la Rosaleda?
Sortim a la terrassa de l’antic restaurant “Rosaleda” que no sabem perquè està tancat i reconvertit ara en unes oficines municipals per inscripció dels nens en edat escolar. Com que la passejada és i serà llarga i som bons ciutadans anirem a fer un rierol al Rellotge, imatge del passat més remot i tornant amunt, recordarem com el nostre admirat Folch i Torres, ex-batlle de Girona, ell com a petit burgés anava a fer el vermut amb olives farcides al Rosaleda, mentre nosaltres anàvem a asseure'ns als seients col·locats al passeig Central.
En aquest punt de la nostra passejada, jo i en Quim Torra, que ja estava de tornada de la seva, ens acomiadem. Abans, però, em diu irònic “les olives farcides” d’infant de Nadal, no tothom podia prendre-les, jo mateix, que acudia a la Devesa, matí, tarda i alguna nit, era per asseure'm als seients mati i tarda, per a la nit anar al teatre dels “Hermanos Largo”, situat al passeig de la Sardana, per tal de veure alguna que altre funció d’aquella companyia que evoca la pel·lícula “El viaje a ninguna parte”. I ens acomiadem del petit trajecte compartit amb en Quim.
No volem entrar a criticar l’estat en què es troben els bancs, els fanals, els llums, el caos de les tanques, la varietat i els estrambòtics urinaris, tots de model “standard”, fets per funcionaris municipals i què dir dels grandiosos cables elèctrics d’alta tensió que estan penjats per tot arreu, on perilla qualsevol ocell que s’hi acosti,no oblidant la companyia dels petits búnquers elèctrics. I travessant el passeig de la Sardana direm el que l’Ajuntament ha enderrocat les antigues instal·lacions militars de l'Hípica, restituïts en espai verd, les velles pistes del GEiEG, antic camp de Mart, una part zona verda, l’altre polsosa zona de pàrquing pel futur pavelló o és la por que ens ho fa dir.
A la part de darrera on hi havia l’enderrocada discoteca Piscis i pistes de hocquei (serà, on diuen, la zona esportiva que empalmarà amb l’estadi de la Joventut), una zona de pícnic i la desaparició del pavellonet de tir olimpic i d’un estrany nou vermellós casalot d’oficines que ignorem el seu servei. Potser fa de recaptació d’impostos dels depauperats marxants dels mercats de les ribes del Ter! I com que no hi són, els dies que no te lloc el mercat, és el pàrquing idoni peels assidus usuaris del Pavelló Firal i de l'Auditori-Palau de Congressos.
I com els meus amics gironistes, lírics del Paradís perdut, ara seguirem el passeig, abandonant al sociòleg crític dels defectes i retrobarem a l’artista, al pintor enamorat de la Devesa, com a totalitat, paisatge al llarg de totes les estacions, tant si ens passegem solitaris o acompanyats. És quan no veiem tot el caos, l’abandó que acabem de descriure, sinó la grandiositat tel·lúrica dels 2600 plàtans. I és que a la Devesa, amb la seva arbreda, al llarg de l’any s’hi troben tots els colors de l’arc de S. Martí: dels verds, grocs, ocres, taronges i marrons, de primaveres i tardors és quan estan més vius i esclaten. I què dir de passejar-s'hi els dies de pluja d’hivern. I dins de les moltes impressions viscudes en la Devesa, acompanyat d’algunes de les meves estimades, sempre recordarem el matí del dia del Pilar que havia estat plovent tota la nit. L’endemà m'havia de trobar amb ella i el seu gos. Tota la Devesa degotava, estava fresca i humida. Vaig sentir la visió panteista del filòsof Spinoza, l’amor al Déu natura, com absolut.
I a la Devesa, a part dels ecologistes, artistes, solitaris i dotzenes d’enamorats, s’hi passeja molta més gent des dels qui van amb els seus gossos fins als que hi van a fer esport, així com multitud de jubilats, sardanistes, fotògrafs, mares amb nens i cotxets, ciclistes, gent que fa footing, els marxants i la seva nova clientela d’immigrants els dies de mercat. I darrerament, els milers de visitants de les Fires sectorials i musicòlegs a l’Auditori.
Quin és el problema de tots aquests visitants per l’equilibri de la Devesa? ¿És que el nombre més important de visitants que van a les noves instal·lacions ja dites, com els del nou possible futur pavelló esportiu és que no hi van a peu, a passejar, com fem nosaltres, sinó que la gran majoria hi va en el seu cotxe? I la pregunta que es fan en el manifest de l’Associació Devesa-Guell és que el trànsit, contaminació i l'aparcament de cotxes a la Devesa, que avui ja és excessiu, ¿no serà encara més intens si es porta a terme tan gros disbarat?
Un poblat sioux entre els plàtans
Per aquest motiu, els representants i simpatitzants de la Plataforma “Salvem la Devesa” recordarem Sitting Bull “Toro sentado”, cap dels Sioux que va agrupar totes les tribus índies del nord-est de les Rocalloses per tal de fer el darrer combat contra l’Excèrcit americà, manat pel General Cooster, derrotat en la famosa batalla Little Big Horne .
Nosaltres, els sioux de les plataformes reinvindicatives de les comarques gironines, us convoquem el proper 1 de març a l’acampada en el camp de Mart per reivindicar el salvament de la Devesa, com a símbol de totes les campanyes en aquest moment en marxa.
LLUIS BOSCH MARTI
divendres, de febrer 15
PLANTEU-VOS (AMB TENDA) PER SALVAR LA DEVESA
Recordeu que els dies 1 i 2 de març farem una Acampada lúdico-reivindicativa al Camp de Mart, al bell mig del Parc de la Devesa.
UNA OPORTUNITAT ÚNICA PER PASSAR UNA NIT INOBLIDABLE SOTA LA CÚPULA VEGETAL I UN SOSTRE D'ESTELS.
Tothom hi està convidat.
Hi haurà concurs de botifarra, sopar-botifarrada popular, concert, espectacle teatral, pintura de murals, jocs per a la mainada i tota mena d'activitats festives i lúdiques.
NO US HO PERDEU.
UN CAP DE SETMANA DIFERENT PER A TOTA LA FAMÍLIA.
AVIAT MÉS INFORMACIÓ.
FEU CÓRRER LA NOTÍCIA!
(Ja comptem amb els permisos administratius per fer la trobada lúdico-reivindicativa)
(Recomanem venir en bicicleta)
Pagans envia cartes als veïns de la Devesa en què explica el projecte del polèmic pavelló
En la missiva defensa «preservar i conservar» el parc
DANI VILÀ. Girona (El Punt)
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, fa arribar aquests dies cartes als veïns de la Devesa en què explica com es concretarà el projecte de construcció del pavelló poliesportiu. L'escrit signat per Pagans expressa la voluntat del consistori per «preservar i conservar» el parc a través de l'elaboració del futur pla d'usos i gestió de la Devesa.
La carta està signada el dia 12 de febrer i els veïns del barri de la Devesa han començat a rebre aquests últims dies l'escrit signat per l'alcaldessa. Pagans es dirigeix als veïns amb la voluntat d'aclarir i detallar les previsions que té l'Ajuntament sobre el futur de la Devesa.
En relació amb el projecte del pavelló, que ha comportat la creació d'una plataforma opositora i desavinences entre els socis del govern de la ciutat, l'alcaldessa subratlla que PSC, ERC i ICV van aprovar la modificació del pla general al març del 2006, «on es defineix, explícitament, un pavelló a la Devesa». L'escrit incorpora un plànol en què s'indica la situació del futur pavelló a l'espai on hi havia l'antiga hípica i es remarca que es farà «sense haver d'eliminar cap element natural ni tallar cap dels plàtans». També adquireix el compromís, com va manifestar en el ple, d'obrir la participació ciutadana per planificar i definir el futur dels usos de la Devesa.
En l'escrit es recorden les diverses figures que al llarg dels anys s'han aprovat amb l'objectiu de protegir la Devesa i el seu característic arbrat, així com les actuacions que s'hi han fet en els últims anys, eliminant la pista d'atletisme del camp de Mart, les instal·lacions de l'antiga hípica o l'enderroc fa anys de la discoteca Piscis.
DANI VILÀ. Girona (El Punt)
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, fa arribar aquests dies cartes als veïns de la Devesa en què explica com es concretarà el projecte de construcció del pavelló poliesportiu. L'escrit signat per Pagans expressa la voluntat del consistori per «preservar i conservar» el parc a través de l'elaboració del futur pla d'usos i gestió de la Devesa.
La carta està signada el dia 12 de febrer i els veïns del barri de la Devesa han començat a rebre aquests últims dies l'escrit signat per l'alcaldessa. Pagans es dirigeix als veïns amb la voluntat d'aclarir i detallar les previsions que té l'Ajuntament sobre el futur de la Devesa.
En relació amb el projecte del pavelló, que ha comportat la creació d'una plataforma opositora i desavinences entre els socis del govern de la ciutat, l'alcaldessa subratlla que PSC, ERC i ICV van aprovar la modificació del pla general al març del 2006, «on es defineix, explícitament, un pavelló a la Devesa». L'escrit incorpora un plànol en què s'indica la situació del futur pavelló a l'espai on hi havia l'antiga hípica i es remarca que es farà «sense haver d'eliminar cap element natural ni tallar cap dels plàtans». També adquireix el compromís, com va manifestar en el ple, d'obrir la participació ciutadana per planificar i definir el futur dels usos de la Devesa.
En l'escrit es recorden les diverses figures que al llarg dels anys s'han aprovat amb l'objectiu de protegir la Devesa i el seu característic arbrat, així com les actuacions que s'hi han fet en els últims anys, eliminant la pista d'atletisme del camp de Mart, les instal·lacions de l'antiga hípica o l'enderroc fa anys de la discoteca Piscis.
dijous, de febrer 14
El silenci d´ERC
DAVID CÉSPEDES (Diari de Girona)
El silenci del grup municipal d'ERC entorn de la polèmica -no és mediàtica, Pluma!- sobre si s'ha de construir o no un pavelló d'esports al parc de la Devesa denota allò que fa temps es pensa d'aquest partit que, cada vegada més, li ha trobat gust a la poltrona. Escalfar una cadira dóna molt de gust però, és clar, cal prendre decisions, per complicades que aquestes siguin. Les bases d'ERC ja ho han dit clar, però ara el grup que forma part del govern s'ha trobat entre l'espasa i la paret. Això els diferencia amb ICV. Almenys els seus regidors són coherents i actuaran fins a les darreres conseqüències. En el ple de dimarts l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va ser molt contundent. Primer el pavelló i, després, el Pla d'usos. O sigui, la casa per la teulada. Algú, algun dia, s'atrevirà a explicar públicament els interessos que hi ha en la construcció d'aquest pavelló? Animo que ho faci ERC.
El silenci del grup municipal d'ERC entorn de la polèmica -no és mediàtica, Pluma!- sobre si s'ha de construir o no un pavelló d'esports al parc de la Devesa denota allò que fa temps es pensa d'aquest partit que, cada vegada més, li ha trobat gust a la poltrona. Escalfar una cadira dóna molt de gust però, és clar, cal prendre decisions, per complicades que aquestes siguin. Les bases d'ERC ja ho han dit clar, però ara el grup que forma part del govern s'ha trobat entre l'espasa i la paret. Això els diferencia amb ICV. Almenys els seus regidors són coherents i actuaran fins a les darreres conseqüències. En el ple de dimarts l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va ser molt contundent. Primer el pavelló i, després, el Pla d'usos. O sigui, la casa per la teulada. Algú, algun dia, s'atrevirà a explicar públicament els interessos que hi ha en la construcció d'aquest pavelló? Animo que ho faci ERC.
La plataforma lamenta que el ple no definís la necessitat o no de fer un pavelló
DdeG, Girona.
La plataforma veïnal Salvem la Devesa va lamentar ahir que al ple del passat dimarts no es definís sobre la necessitat o no de fer el pavelló en l'emblemàtic parc urbà. El portaveu de les entitats, Josep Plazas, va assegurar que "el projecte s'ha politizat de tal manera que s'ha acabat parlant de tot menys del que realment és important". Plazas va reclamar que "algú de l'equip de govern digui si és necessari el pavelló i que expliqui per què". Plazas va criticar que "s'estan barallant, però ningú ha explicat ni com es pagarà, ni qui el finançarà, ni res".
El representant veïnal va advertir que "ERC manté que farà un procés de participació però quan ja estigui el pavelló. Això no és un procés de participació, ja que la ciutat no haurà pogut dir la seva". Segons Plazas "hi ha regidors del mateix govern que ni l'ha vist ni el coneix".
Els veïns recorden a l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC) que no pot dir que "ningú s'ha dirigit a ella, perquè se l'ha convidada a diversos debats i ha enviat els seus regidors". A més afegeixen que "des de 2005 hem parlat de les coses del barri i no pot ser que ens assaventem per la premsa d'un projecte que afecta el barri, com va ser el cas del pavelló". També va insistir que "no es pot parlar amb els veïns a misses dites, quan ja tot està decidit, s'ha de canviar la manera de fer política".
La plataforma veïnal Salvem la Devesa va lamentar ahir que al ple del passat dimarts no es definís sobre la necessitat o no de fer el pavelló en l'emblemàtic parc urbà. El portaveu de les entitats, Josep Plazas, va assegurar que "el projecte s'ha politizat de tal manera que s'ha acabat parlant de tot menys del que realment és important". Plazas va reclamar que "algú de l'equip de govern digui si és necessari el pavelló i que expliqui per què". Plazas va criticar que "s'estan barallant, però ningú ha explicat ni com es pagarà, ni qui el finançarà, ni res".
El representant veïnal va advertir que "ERC manté que farà un procés de participació però quan ja estigui el pavelló. Això no és un procés de participació, ja que la ciutat no haurà pogut dir la seva". Segons Plazas "hi ha regidors del mateix govern que ni l'ha vist ni el coneix".
Els veïns recorden a l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC) que no pot dir que "ningú s'ha dirigit a ella, perquè se l'ha convidada a diversos debats i ha enviat els seus regidors". A més afegeixen que "des de 2005 hem parlat de les coses del barri i no pot ser que ens assaventem per la premsa d'un projecte que afecta el barri, com va ser el cas del pavelló". També va insistir que "no es pot parlar amb els veïns a misses dites, quan ja tot està decidit, s'ha de canviar la manera de fer política".
dimecres, de febrer 13
Llegir aquest llibre és el millor antídot contra la idea de fer un pavelló a la Devesa
Potser el problema és que ningú l'ha reeditat i no tenim prou biblioteques!
L'alcaldessa admet que el poliesportiu es farà sense el pla d'usos del parc aprovat
L'oposició de Girona posa en relleu la polèmica pel pavelló de la Devesa i Pagans apel·la a més debat intern
DANI VILÀ. Girona El Punt
Els grups municipals a l'oposició a Girona, el PP i CiU, van aprofitar el ple per posar en relleu la polèmica construcció del pavelló de la Devesa i les desavinences entre el PSC i ERC amb ICV en aquest projecte. L'alcaldessa, Anna Pagans, va admetre que «cal més debat intern», però va mantenir que la construcció del pavelló seguirà el seu procés independentment de l'elaboració del pla d'usos del parc. ICV va reiterar la voluntat de consens i de continuar al govern, on són «amb els dos peus a dins».
La portaveu del PP, Concepció Veray, va fer una crida al tripartit de Girona perquè «rentin dels draps bruts a casa seva» i va qualificar de «lamentable» que exposin les discrepàncies en els mitjans. Veray encara va criticar a ICV que refusin ara el pavelló a la Devesa quan es recull en el pla de mandat i als pressupostos i va convidar els ecosocialistes a passar a l'oposició, «on ningú els tallarà les ales». El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va declinar entrar a valorar «la mala salut de ferro del tripartit» i va preguntar si l'equip de govern obrirà un procés participatiu per fer el pla d'usos i si el projecte del pavelló es faria en paral·lel.
En la resposta a l'oposició, Pagans va admetre les desavinences a l'interior de l'equip de govern quan va afirmar que «cal polir diferències» entre les diverses forces i que fa falta «més debat intern». De totes maneres va defensar el govern tripartit en sostenir que «un govern i un pla de mandat no es fan per un tema puntual».
Pagans va sostenir que l'elaboració del pla d'usos es desvincula de la construcció del pavelló, que «seguirà el seu camí» i que en alguns moments poden anar en paral·lel. L'alcaldessa va manifestar la voluntat que els ciutadans participin en el disseny del pla d'usos. En aquest punt, Puigdemont va acusar de voler «un procés impositiu més que participatiu», ja que CiU considera que fer un pla d'usos del parc amb les obres del pavelló en marxa condiciona el procés i va acusar l'equip de govern «d'aixecar la camisa» als ciutadans, un fet que va negar Pagans.
Per la seva banda, el portaveu d'ICV, Joan Olóriz, va defensar la intenció «de generar debat que permeti arribar a acords» i de fer un pla d'usos «amb el màxim debat». Olóriz va defensar mantenir-se al govern quan va afirmar que hi són «per voluntat pròpia i amb els dos peus a dins», esvaint així la possibilitat que el desacord amb el pavelló de la Devesa suposi la sortida del grup municipal. El grup d'ERC es va mantenir al marge i no va intervenir durant la polèmica.
DANI VILÀ. Girona El Punt
Els grups municipals a l'oposició a Girona, el PP i CiU, van aprofitar el ple per posar en relleu la polèmica construcció del pavelló de la Devesa i les desavinences entre el PSC i ERC amb ICV en aquest projecte. L'alcaldessa, Anna Pagans, va admetre que «cal més debat intern», però va mantenir que la construcció del pavelló seguirà el seu procés independentment de l'elaboració del pla d'usos del parc. ICV va reiterar la voluntat de consens i de continuar al govern, on són «amb els dos peus a dins».
La portaveu del PP, Concepció Veray, va fer una crida al tripartit de Girona perquè «rentin dels draps bruts a casa seva» i va qualificar de «lamentable» que exposin les discrepàncies en els mitjans. Veray encara va criticar a ICV que refusin ara el pavelló a la Devesa quan es recull en el pla de mandat i als pressupostos i va convidar els ecosocialistes a passar a l'oposició, «on ningú els tallarà les ales». El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va declinar entrar a valorar «la mala salut de ferro del tripartit» i va preguntar si l'equip de govern obrirà un procés participatiu per fer el pla d'usos i si el projecte del pavelló es faria en paral·lel.
En la resposta a l'oposició, Pagans va admetre les desavinences a l'interior de l'equip de govern quan va afirmar que «cal polir diferències» entre les diverses forces i que fa falta «més debat intern». De totes maneres va defensar el govern tripartit en sostenir que «un govern i un pla de mandat no es fan per un tema puntual».
Pagans va sostenir que l'elaboració del pla d'usos es desvincula de la construcció del pavelló, que «seguirà el seu camí» i que en alguns moments poden anar en paral·lel. L'alcaldessa va manifestar la voluntat que els ciutadans participin en el disseny del pla d'usos. En aquest punt, Puigdemont va acusar de voler «un procés impositiu més que participatiu», ja que CiU considera que fer un pla d'usos del parc amb les obres del pavelló en marxa condiciona el procés i va acusar l'equip de govern «d'aixecar la camisa» als ciutadans, un fet que va negar Pagans.
Per la seva banda, el portaveu d'ICV, Joan Olóriz, va defensar la intenció «de generar debat que permeti arribar a acords» i de fer un pla d'usos «amb el màxim debat». Olóriz va defensar mantenir-se al govern quan va afirmar que hi són «per voluntat pròpia i amb els dos peus a dins», esvaint així la possibilitat que el desacord amb el pavelló de la Devesa suposi la sortida del grup municipal. El grup d'ERC es va mantenir al marge i no va intervenir durant la polèmica.
Pagans (PSC) manté que es farà abans el pavelló que el Pla d´usos de la Devesa
Jesús Badenes, Girona. Diari de Girona
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va mantenir ahir que el pavelló i el Pla d'usos de la Devesa seguiran camins diferents. El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va demanar una resposta concreta a la pregunta de si es faria el procés particpatiu per decidir el futur del parc urbà es farà abans o mentre el pavelló està en marxa. La resposta de la màxima autoritat municipal no va ser aclaridora: "el pavelló es farà al ritme que toca, mentre que el procés participatiu potser trigarà més". En una posterior rèplica, Pagans va afegir que el debat ciutadà sobre la Devesa "potser començarà abans, però ja se sap que es pot allargar més o menys". El líder de CiU va afirmar que "no es pot considerar un procés participatiu, si no impositiu, perquè és una aixecada de camisa".
En un ple de tràmit, en poc més de mitja hora es va arribar als precs i preguntes. En l'agenda de l'oposició estava previst parlar de la Devesa. Amb una intervenció molt dura, la portaveu del PP, Concepció Veray, va arribar a demanar que ICV surti del govern i passi als bancs de l'oposició. Veray va assegurar que el seu grup estava en contra al pavelló, però va criticar ICV perquè tot i ser membre del govern "trasllada desconfiança" a la ciutadania. En aquest sentit, el PP va demanar "coherència" als ecosocialistes per mantenir en els mitjans de comunicació el que voten en el ple i va recordar que el pavelló estava dins del Pla de Mandat i al pressupost municipal i ICV-EUiA havia votat a favor en els dos casos.
La resposta del portaveu d'ICV, Joan Olóriz, va ser irònica, però també contundent. Olóriz va criticar l'actitud beligerant de Veray i va assenyalar que havia deixat de ser "la cara amable del PP" després de "veure com li ha anat a Gallardón". A més va criticar que donés lliçons de coherència quan havia canvia el seu vot "pocs minuts" abans d'un ple en el cas de l'aparcament de la Creu, que es va traslladar al carrer Emili Grahit. A més, Olóriz va recordar que "en democràcia és important el debat per encertar-la i no és bo "el ordeno y mando"". "Estem amb els dos peus dins del govern i per voluntat pròpia perquè volem seguir"va assegurar. "Les nostres propostes es fan amb voluntat de consens", va concretar.
Per la seva part, el portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va assenyalar que en el conflicte entre els socis de govern pel pavelló de la Devesa "el que interessa als ciutadans no és la mala salut de ferro del tripartit". Segons el líder nacionalista, "Hi ha ciutadans que estan mirant al govern per veure si obté una resposta i aquesta resposta no arriba". Segons CiU, "hi ha una creixent oposició al pavelló, més o menys articulada, pero ja en tindrem temps de parlar-ne al mes que ve, quan presentem la moció". Llavors, Carles Puigdemont es va centrar en demanar que Pagans aclarís si hi hauria procés participatiu per definir l'ús de la Devesa i en el cas que es fes, si seria abans o mentre es construís el pavelló.
Una discussió que s'acabarà resolent
La resposta de Pagans va ser suficient per evidenciar el que ja havia exposat en un article a Diari de Girona, en què assenyalava que les decisions d'ICV-EUiA no condicionarien l'execució del pavelló. Els ecosocialistes no veuran complerta la seva petició perquè el debat sobre la gestió del parc de la Devesa es faci sense condicions i sense que el pavelló estigui construït. Pagans va remarcar que "no és una gran discussió en el govern" i va afegir que és "un govern amb tres socis i de vegades hi ha situacions difícils, però ho acabarem resolent". Puigdemont va qualificar el procés participatiu d'aixecada de camisa i Pagans li va recriminar que busqués ser "més popular".
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va mantenir ahir que el pavelló i el Pla d'usos de la Devesa seguiran camins diferents. El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va demanar una resposta concreta a la pregunta de si es faria el procés particpatiu per decidir el futur del parc urbà es farà abans o mentre el pavelló està en marxa. La resposta de la màxima autoritat municipal no va ser aclaridora: "el pavelló es farà al ritme que toca, mentre que el procés participatiu potser trigarà més". En una posterior rèplica, Pagans va afegir que el debat ciutadà sobre la Devesa "potser començarà abans, però ja se sap que es pot allargar més o menys". El líder de CiU va afirmar que "no es pot considerar un procés participatiu, si no impositiu, perquè és una aixecada de camisa".
En un ple de tràmit, en poc més de mitja hora es va arribar als precs i preguntes. En l'agenda de l'oposició estava previst parlar de la Devesa. Amb una intervenció molt dura, la portaveu del PP, Concepció Veray, va arribar a demanar que ICV surti del govern i passi als bancs de l'oposició. Veray va assegurar que el seu grup estava en contra al pavelló, però va criticar ICV perquè tot i ser membre del govern "trasllada desconfiança" a la ciutadania. En aquest sentit, el PP va demanar "coherència" als ecosocialistes per mantenir en els mitjans de comunicació el que voten en el ple i va recordar que el pavelló estava dins del Pla de Mandat i al pressupost municipal i ICV-EUiA havia votat a favor en els dos casos.
La resposta del portaveu d'ICV, Joan Olóriz, va ser irònica, però també contundent. Olóriz va criticar l'actitud beligerant de Veray i va assenyalar que havia deixat de ser "la cara amable del PP" després de "veure com li ha anat a Gallardón". A més va criticar que donés lliçons de coherència quan havia canvia el seu vot "pocs minuts" abans d'un ple en el cas de l'aparcament de la Creu, que es va traslladar al carrer Emili Grahit. A més, Olóriz va recordar que "en democràcia és important el debat per encertar-la i no és bo "el ordeno y mando"". "Estem amb els dos peus dins del govern i per voluntat pròpia perquè volem seguir"va assegurar. "Les nostres propostes es fan amb voluntat de consens", va concretar.
Per la seva part, el portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va assenyalar que en el conflicte entre els socis de govern pel pavelló de la Devesa "el que interessa als ciutadans no és la mala salut de ferro del tripartit". Segons el líder nacionalista, "Hi ha ciutadans que estan mirant al govern per veure si obté una resposta i aquesta resposta no arriba". Segons CiU, "hi ha una creixent oposició al pavelló, més o menys articulada, pero ja en tindrem temps de parlar-ne al mes que ve, quan presentem la moció". Llavors, Carles Puigdemont es va centrar en demanar que Pagans aclarís si hi hauria procés participatiu per definir l'ús de la Devesa i en el cas que es fes, si seria abans o mentre es construís el pavelló.
Una discussió que s'acabarà resolent
La resposta de Pagans va ser suficient per evidenciar el que ja havia exposat en un article a Diari de Girona, en què assenyalava que les decisions d'ICV-EUiA no condicionarien l'execució del pavelló. Els ecosocialistes no veuran complerta la seva petició perquè el debat sobre la gestió del parc de la Devesa es faci sense condicions i sense que el pavelló estigui construït. Pagans va remarcar que "no és una gran discussió en el govern" i va afegir que és "un govern amb tres socis i de vegades hi ha situacions difícils, però ho acabarem resolent". Puigdemont va qualificar el procés participatiu d'aixecada de camisa i Pagans li va recriminar que busqués ser "més popular".
Equilibrisme (petita crònica del Ple)
Del bloc d'en Narcís Sastre
Fa poca estona he arribat del ple de l'Ajuntament de Girona. S'ha debatut sobre diversos temes, però com era d'esperar l'estrella de la nit ha estat la Devesa. Finalment han quedat clares un parell de qüestions: que es vol tirar endavant un pla d'usos que compti amb participació ciutadana i que hi ha una clara voluntat de continuar amb el procés de construcció del pavelló esportiu. Aquest segon es farà de manera independent al primer, o sigui, que per molt que es discuteixi sobre quins usos i quins no es permeten a la Devesa i quin mètode de gestió s'hi ha d'implementar, el pavelló es farà. Que hi hagi una clara contradicció d'origen i molta incoherència és igual, tot sigui per l'estabilitat d'un govern tripartit que sembla estar perpetuament a la corda fluixa. I per molts equilibris que es facin la realitat és la que és: que no hi ha terra sòlida i estable sota els peus. I si la corda es va tensant un dia acabarà trencant-se. Esperem que hi hagi una bona xarxa a sota, sinó la ciutat ho pot pagar car.
Narcís Sastre
Fa poca estona he arribat del ple de l'Ajuntament de Girona. S'ha debatut sobre diversos temes, però com era d'esperar l'estrella de la nit ha estat la Devesa. Finalment han quedat clares un parell de qüestions: que es vol tirar endavant un pla d'usos que compti amb participació ciutadana i que hi ha una clara voluntat de continuar amb el procés de construcció del pavelló esportiu. Aquest segon es farà de manera independent al primer, o sigui, que per molt que es discuteixi sobre quins usos i quins no es permeten a la Devesa i quin mètode de gestió s'hi ha d'implementar, el pavelló es farà. Que hi hagi una clara contradicció d'origen i molta incoherència és igual, tot sigui per l'estabilitat d'un govern tripartit que sembla estar perpetuament a la corda fluixa. I per molts equilibris que es facin la realitat és la que és: que no hi ha terra sòlida i estable sota els peus. I si la corda es va tensant un dia acabarà trencant-se. Esperem que hi hagi una bona xarxa a sota, sinó la ciutat ho pot pagar car.
Narcís Sastre
"el seu futur edificable o la seva desforestació són entesos, fins i tot per l'autor, com a hipòtesis impensables" (Ponç Feliu l'any 2002)
ARTICLE PUBLICAT PEL REGIDOR DE MEDI AMBIENT EL 2002.
BUSCAR LES DIFERÈNCIES AMB EL QUE HA PUBLICAT AQUEST ANY!
La Devesa, un patrimoni històric
PONÇ FELIU. Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona
Arran de l'article que l'amic Jordi Soler va fer sobre el tema, m'agradaria aportar un seguit de comentaris sobre el parc de la Devesa. En primer lloc, cal dir que el parc de la Devesa no és un bosc pròpiament dit, sinó una històrica plantació d'arbres (com el seu nom, Devesa, indica); la seva manca d'estrat herbaci i arbustiu ben desenvolupat, així com la seva homogeneïtat d'espècies arbòries el converteixen en un espai natural, ja per si mateix, atípic. Si a aquest fet hi afegim que bona part d'aquests arbres tenen ja uns 150 anys i, per circumstàncies diverses inevitables (proximitat a la ciutat, fàcil transmissió de malalties entre individus de la mateixa espècie, manca de generacions noves amb bona part dels arbres envellits) tenen risc d'emmalaltir, ens adonarem que la situació de l'ecosistema d'aquest parc urbà és complexa. Algú ha parlat alguna vegada de la Devesa com a geriàtric de plàtans; si bé s'hauria de matisar acuradament, potser com a concepte no és del tot desafortunat. Tanmateix, l'Ajuntament hi porta a terme actuacions continuades al llarg de l'any, amb treballadors i projectes destinats al seu manteniment i neteja. S'hi fan tasques de recollida continuada de fulles, que es trituren per accelerar els processos naturals de descomposició, de desbrossament, de desinfecció amb herbicides ecològics (per terra amb grans mànegues o amb helicòpter), de reg en moments de sequera, de descompactació del terreny, de despedregament o d'eliminació exhaustiva per poda de les branques mortes que suposen un risc, especialment en moments de més afluència de visitants. Precisament aquests són els moments de l'any en què la pressió sobre l'espai és més elevada, amb trepig, freqüentació i accés d'alguns vehicles. No obstant això, t ambé són els moments de l'any en què la Devesa veu, pacient i orgullosa, com els gironins l'empren per quelcom més que el passeig, l'esport o el repòs: les nits plàcides d'estiu amb les veles o les passejades tardorals amb les Fires són, tal vegada, les dues ocasions en què, ben separades en el temps, la Devesa hostatja centenars de gironins. Conscient que els paràgrafs d'en Jordi Soler sobre el seu futur edificable o la seva desforestació són entesos, fins i tot per l'autor, com a hipòtesis impensables, voldria afegir que la prioritat, per part d'aquest Ajuntament, és mantenir la viabilitat en el temps d'un parc urbà delicat, sensible i complex. Amb les creixents actuacions al llarg de l'any i amb un pressupost anual de 35 milions de pessetes, volem que la Devesa esdevingui, com ja és ara, un referent per als gironins i les gironines. I no pas un referent únicament històric, com a símbol d'un afortunat patrimoni natural que heretem els que vivim a Girona, sinó un indret emprat, usat i trepitjat per tots, amb alguns canvis. Només dos exemples ens ajudaran a entendre-ho: la recuperació com a espais públics oberts d'algunes de les àrees actualment en concessió privada i, d'altra banda, recollir els fruits d'anys d'inversió en despedregament, que permetrà triturar el fullam i fer-hi créixer, amb més vitalitat i eficiència, un tapís verd d'herba, sobre un sòl pla, anivellat i fèrtil.
BUSCAR LES DIFERÈNCIES AMB EL QUE HA PUBLICAT AQUEST ANY!
La Devesa, un patrimoni històric
PONÇ FELIU. Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona
Arran de l'article que l'amic Jordi Soler va fer sobre el tema, m'agradaria aportar un seguit de comentaris sobre el parc de la Devesa. En primer lloc, cal dir que el parc de la Devesa no és un bosc pròpiament dit, sinó una històrica plantació d'arbres (com el seu nom, Devesa, indica); la seva manca d'estrat herbaci i arbustiu ben desenvolupat, així com la seva homogeneïtat d'espècies arbòries el converteixen en un espai natural, ja per si mateix, atípic. Si a aquest fet hi afegim que bona part d'aquests arbres tenen ja uns 150 anys i, per circumstàncies diverses inevitables (proximitat a la ciutat, fàcil transmissió de malalties entre individus de la mateixa espècie, manca de generacions noves amb bona part dels arbres envellits) tenen risc d'emmalaltir, ens adonarem que la situació de l'ecosistema d'aquest parc urbà és complexa. Algú ha parlat alguna vegada de la Devesa com a geriàtric de plàtans; si bé s'hauria de matisar acuradament, potser com a concepte no és del tot desafortunat. Tanmateix, l'Ajuntament hi porta a terme actuacions continuades al llarg de l'any, amb treballadors i projectes destinats al seu manteniment i neteja. S'hi fan tasques de recollida continuada de fulles, que es trituren per accelerar els processos naturals de descomposició, de desbrossament, de desinfecció amb herbicides ecològics (per terra amb grans mànegues o amb helicòpter), de reg en moments de sequera, de descompactació del terreny, de despedregament o d'eliminació exhaustiva per poda de les branques mortes que suposen un risc, especialment en moments de més afluència de visitants. Precisament aquests són els moments de l'any en què la pressió sobre l'espai és més elevada, amb trepig, freqüentació i accés d'alguns vehicles. No obstant això, t ambé són els moments de l'any en què la Devesa veu, pacient i orgullosa, com els gironins l'empren per quelcom més que el passeig, l'esport o el repòs: les nits plàcides d'estiu amb les veles o les passejades tardorals amb les Fires són, tal vegada, les dues ocasions en què, ben separades en el temps, la Devesa hostatja centenars de gironins. Conscient que els paràgrafs d'en Jordi Soler sobre el seu futur edificable o la seva desforestació són entesos, fins i tot per l'autor, com a hipòtesis impensables, voldria afegir que la prioritat, per part d'aquest Ajuntament, és mantenir la viabilitat en el temps d'un parc urbà delicat, sensible i complex. Amb les creixents actuacions al llarg de l'any i amb un pressupost anual de 35 milions de pessetes, volem que la Devesa esdevingui, com ja és ara, un referent per als gironins i les gironines. I no pas un referent únicament històric, com a símbol d'un afortunat patrimoni natural que heretem els que vivim a Girona, sinó un indret emprat, usat i trepitjat per tots, amb alguns canvis. Només dos exemples ens ajudaran a entendre-ho: la recuperació com a espais públics oberts d'algunes de les àrees actualment en concessió privada i, d'altra banda, recollir els fruits d'anys d'inversió en despedregament, que permetrà triturar el fullam i fer-hi créixer, amb més vitalitat i eficiència, un tapís verd d'herba, sobre un sòl pla, anivellat i fèrtil.
Retrobar i recobrar la Devesa
DOLORS REIG (Diari de Girona)
La polèmica entorn la construcció d’un pavelló esportiu a la Devesa m’ha fet recordar dos textos entranyables: “Nosaltres som una part de la terra” (altrament conegut com el discurs de l’Indi Seattle), i el llibre de Jean Giono “L’home que plantava arbres”.
El primer text es diu que va ser el discurs que l’any 1885, el Cap indi Seattle va proferir davant el governador de Washington, en saber que l’Estat li volia comprar les terres. És una llarga reflexió entorn la pertinença o no de la terra als éssers humans i el mal ús que en fem. L’indi Seattle acaba el seu discurs dient: “On és el bosc espès? Desaparegué. On és l’àliga? Desaparegué. Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure”. El llibre de Giono també se situa en un temps determinat, juny de 1913, a la Provença. Es tracta de “un relat ple de sensibilitat, un cant al desinterès i a la generositat, un text que exalta l’enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és el fet de plantar un arbre”. Diu que l’objectiu de l’autor en escriure’l era que la gent “estimés el fet de plantar arbres”. Ambdós textos ens parlen del valor de la natura i de la relació de respecte i agraïment que l’ésser humà l’hi hauria de tenir.
La Devesa de Girona és un dels llocs que identifiquen la ciutat, juntament amb la catedral i sant Feliu, els rius, el barri vell ... Són incomptables els escriptors que l’han situada enmig de la seva creació literària tant en prosa com en vers. Cert és com diu el poeta gironí Manuel Castaño que és “un bon símbol de l’època”, d’una època, i segurament estarem d’acord amb les paraules de Joan M. Feixas: “Tot el jardí té un aire d’excelsa solitud; / la llum mig apagada té un deix de melangia”. I potser és per això que, empesos per la dèria de modernitat que ens envolta, sorgeix la idea de voler fer-hi un equipament nou, obeint al desig de treure’s del damunt alguna crosta del temps passat.
Però penso que el que hauríem de fer és considerar la Devesa com a part del patrimoni gironí. Un patrimoni ben complert. Un patrimoni natural, donat que es tracta d’una devesa, d’arbres. Un patrimoni cultural: tota la literatura que ha generat des de temps reculats fins ara. I si recopiléssim totes les vivències, emocions, neguits, alegries, sensacions, ... que la Devesa ha provocat en els seus visitants podríem concloure que és part del nostre patrimoni immaterial o intangible.
Del primer aspecte no en tenim cap dubte, els plàtans encara hi són. Del tercer, tots i cadascun dels gironins de soca-rel, de comarques o passants temporals hi aportarien el seu gra de sorra. De la segona qualitat patrimonial, n’ha quedat constància escrita. Heus aquí només alguns exemples: “Bella és la Devesa de Girona ... ; bella, sempre bella, àdhuc en la mateixa desolació hivernal ...” (Carles Rahola); “Els passeigs de la Devesa tenen les aèries dimensions del somni” (Josep M. Espinàs); “Amb rostre adust, altiva m’asserenes / quan estic sol o quan em sé covard” (Albert Rossich); “L’enigma alat del campanar de la Catedral es bressa en el silenci espès i pautat de la Devesa i la lluminositat creixent s’extasia amb el misteri de l’instant” (Rosa Font); “Camp d’aire lliure d’arbres impertèrrits, / guardes segurs de passes presoneres!” ... “Quan l’alta volta que ens cobria els somnis / sigui un teixit d’esquelets transparents / i aquell cel prim dels hiverns glaci l’aigua / i ja no hi hagi cap coixí de fulles / ni fumerols ni records ni perfums, / ¿com ho farem per retrobar la vida / sense aquests troncs, puntals de la memòria, / crits del passat? (Narcís Comadira).
Però ja ho va dir Josep M de Sagarra: “Girona viu d’espatlles a la Devesa. No hi vol saber res amb aquells plàtans bellíssims, descordats, allargassats, que sospiren cel amunt amb un desig de respirar l’aire una miqueta més pur...”
Narcís-Jordi Aragó, l’any 1980, en el seu llibre “La Devesa, Paradís Perdut” deia: “Si perdre és veure desaparèixer, el contrari de perdre ha de ser retrobar. Si perdre és deixar de tenir, el contrari ha de ser recobrar. I encara som a temps de retrobar i recobrar la Devesa”.
Girona i els gironins i gironines tenim el dret i el deure de retrobar-la i recobrar-la.
Dolors Reig Garganta
L’Aula – Diari de Girona.
Dimarts, 29 de gener del 2008
La polèmica entorn la construcció d’un pavelló esportiu a la Devesa m’ha fet recordar dos textos entranyables: “Nosaltres som una part de la terra” (altrament conegut com el discurs de l’Indi Seattle), i el llibre de Jean Giono “L’home que plantava arbres”.
El primer text es diu que va ser el discurs que l’any 1885, el Cap indi Seattle va proferir davant el governador de Washington, en saber que l’Estat li volia comprar les terres. És una llarga reflexió entorn la pertinença o no de la terra als éssers humans i el mal ús que en fem. L’indi Seattle acaba el seu discurs dient: “On és el bosc espès? Desaparegué. On és l’àliga? Desaparegué. Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure”. El llibre de Giono també se situa en un temps determinat, juny de 1913, a la Provença. Es tracta de “un relat ple de sensibilitat, un cant al desinterès i a la generositat, un text que exalta l’enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és el fet de plantar un arbre”. Diu que l’objectiu de l’autor en escriure’l era que la gent “estimés el fet de plantar arbres”. Ambdós textos ens parlen del valor de la natura i de la relació de respecte i agraïment que l’ésser humà l’hi hauria de tenir.
La Devesa de Girona és un dels llocs que identifiquen la ciutat, juntament amb la catedral i sant Feliu, els rius, el barri vell ... Són incomptables els escriptors que l’han situada enmig de la seva creació literària tant en prosa com en vers. Cert és com diu el poeta gironí Manuel Castaño que és “un bon símbol de l’època”, d’una època, i segurament estarem d’acord amb les paraules de Joan M. Feixas: “Tot el jardí té un aire d’excelsa solitud; / la llum mig apagada té un deix de melangia”. I potser és per això que, empesos per la dèria de modernitat que ens envolta, sorgeix la idea de voler fer-hi un equipament nou, obeint al desig de treure’s del damunt alguna crosta del temps passat.
Però penso que el que hauríem de fer és considerar la Devesa com a part del patrimoni gironí. Un patrimoni ben complert. Un patrimoni natural, donat que es tracta d’una devesa, d’arbres. Un patrimoni cultural: tota la literatura que ha generat des de temps reculats fins ara. I si recopiléssim totes les vivències, emocions, neguits, alegries, sensacions, ... que la Devesa ha provocat en els seus visitants podríem concloure que és part del nostre patrimoni immaterial o intangible.
Del primer aspecte no en tenim cap dubte, els plàtans encara hi són. Del tercer, tots i cadascun dels gironins de soca-rel, de comarques o passants temporals hi aportarien el seu gra de sorra. De la segona qualitat patrimonial, n’ha quedat constància escrita. Heus aquí només alguns exemples: “Bella és la Devesa de Girona ... ; bella, sempre bella, àdhuc en la mateixa desolació hivernal ...” (Carles Rahola); “Els passeigs de la Devesa tenen les aèries dimensions del somni” (Josep M. Espinàs); “Amb rostre adust, altiva m’asserenes / quan estic sol o quan em sé covard” (Albert Rossich); “L’enigma alat del campanar de la Catedral es bressa en el silenci espès i pautat de la Devesa i la lluminositat creixent s’extasia amb el misteri de l’instant” (Rosa Font); “Camp d’aire lliure d’arbres impertèrrits, / guardes segurs de passes presoneres!” ... “Quan l’alta volta que ens cobria els somnis / sigui un teixit d’esquelets transparents / i aquell cel prim dels hiverns glaci l’aigua / i ja no hi hagi cap coixí de fulles / ni fumerols ni records ni perfums, / ¿com ho farem per retrobar la vida / sense aquests troncs, puntals de la memòria, / crits del passat? (Narcís Comadira).
Però ja ho va dir Josep M de Sagarra: “Girona viu d’espatlles a la Devesa. No hi vol saber res amb aquells plàtans bellíssims, descordats, allargassats, que sospiren cel amunt amb un desig de respirar l’aire una miqueta més pur...”
Narcís-Jordi Aragó, l’any 1980, en el seu llibre “La Devesa, Paradís Perdut” deia: “Si perdre és veure desaparèixer, el contrari de perdre ha de ser retrobar. Si perdre és deixar de tenir, el contrari ha de ser recobrar. I encara som a temps de retrobar i recobrar la Devesa”.
Girona i els gironins i gironines tenim el dret i el deure de retrobar-la i recobrar-la.
Dolors Reig Garganta
L’Aula – Diari de Girona.
Dimarts, 29 de gener del 2008
dimarts, de febrer 12
Ens interessa la Devesa, no les desavinences matrimonials
CARLES PUIGDEMONT (Diari de Girona)
Sembla estrany que un article sobre el polèmic pavelló de la Devesa provocat per la manifestació pública de l´oposició d´ICV al projecte porti un títol ben curiós: «Il·lusió per governar», com que el signava l´alcaldessa de Girona en l´edició de diumenge passat. Però en aquesta tria significativa hi ha la traïció subconscient de la pròpia feblesa: d´il·lusió no n´hi ha gens, i quan s´ha d´aprofitar un debat ciutadà que en principi ningú no planteja com una prova de foc del tripartit -excepte, per sorpresa meva, la pròpia alcaldessa- per fer una manifestació pública d´il·lusió, o de fermesa de govern, vol dir que ens trobem davant d´una d´aquelles situacions en què es vol aparentar exactament allò que no es té.
Intentem parlar de la Devesa però l´alcaldessa prefereix parlar de la crisi (o no crisi, segons ella) al Govern de la ciutat. Mentre esperem conèixer si l´Ajuntament ens vol prendre el pèl fomentant un procés participatiu quan el pavelló ja estigui dat i beneït, a l´alcaldessa només li preocupa si un soci seu és més o menys coherent, si té o no problemes interns i sobretot que no es traslladi a l´opinió pública una sensació de desconfiança interna que tothom sap que existeix des del mateix dia que es va constituir aquest govern municipal. Quan una part important de la ciutat s´interroga pel futur de la Devesa i es mobilitza en contra del projecte de pavelló, l´alcaldessa decideix publicar un article per replicar a un dels socis del seu govern en una escena de desavinences matrimonials, i perd una nova ocasió per acceptar el debat obert i sense condicionants entorn del parc que s´espera de l´Ajuntament.
Convergència i Unió no vol convertir la defensa de la Devesa i l´oposició al pavelló en un instrument de desgast del Govern, i per aquest motiu hem preferit ajornar un mes la presentació d´una moció demanant una consulta popular que serveixi perquè la ciutat opini. Ens hauria estat molt fàcil treure rendiment polític d´aquest nou episodi públic de discrepàncies greus al si de l´equip de govern però el que està en joc no és, per més que l´alcaldessa s´hagi confós, l´estabilitat del tripartit sinó el futur de la Devesa. Pensem que en un mes podem acabar d´aconseguir els suports polítics que ens falten per poder frenar el pavelló. Ho hem plantejat de tal manera que fins i tot els partidaris del pavelló, com el PSC i ERC, s´hi puguin sumar sense haver de renunciar als seus propòsits constructius.
Si l´alcaldessa i el PSC insisteixen parlarem de les incoherències al si del Govern municipal, de les contínues discrepàncies públiques, de les acusacions de deslleialtat i de l´evident manca de confiança i de sintonia, en que en cap cas evidencien que Girona té el Govern que es mereix. Però jo crec que això no és el que la ciutat espera. La ciutat espera que se li demostrin les raons que fan que sigui impossible definir una bona planificació dels pavellons que fan falta a la ciutat sense haver-ne de construir cap dins del parc de la Devesa. Que li diguin què és el que fa tan innegociable construir un pavelló a la Devesa i, en canvi, no una llar d´infants, un centre cívic o un centre assistencial. Per quina raó ha de ser a la Devesa? Per quina raó no en volen ni parlar? Per quina raó no volen cridar totes les parts implicades, oposició municipal inclosa, a negociar una sortida abans no sigui massa tard?
Quan un equip de Govern i la seva màxima responsable són incapaços de reconèixer l´error i busquen els defectes a casa dels altres és que la ciutat té una direcció erràtica i confusa, mancada de visió de futur. I no és la millor fórmula per gestionar la ciutat ara que la crisi econòmica colpeja la porta.
*Portaveu de CiU a Girona
Sembla estrany que un article sobre el polèmic pavelló de la Devesa provocat per la manifestació pública de l´oposició d´ICV al projecte porti un títol ben curiós: «Il·lusió per governar», com que el signava l´alcaldessa de Girona en l´edició de diumenge passat. Però en aquesta tria significativa hi ha la traïció subconscient de la pròpia feblesa: d´il·lusió no n´hi ha gens, i quan s´ha d´aprofitar un debat ciutadà que en principi ningú no planteja com una prova de foc del tripartit -excepte, per sorpresa meva, la pròpia alcaldessa- per fer una manifestació pública d´il·lusió, o de fermesa de govern, vol dir que ens trobem davant d´una d´aquelles situacions en què es vol aparentar exactament allò que no es té.
Intentem parlar de la Devesa però l´alcaldessa prefereix parlar de la crisi (o no crisi, segons ella) al Govern de la ciutat. Mentre esperem conèixer si l´Ajuntament ens vol prendre el pèl fomentant un procés participatiu quan el pavelló ja estigui dat i beneït, a l´alcaldessa només li preocupa si un soci seu és més o menys coherent, si té o no problemes interns i sobretot que no es traslladi a l´opinió pública una sensació de desconfiança interna que tothom sap que existeix des del mateix dia que es va constituir aquest govern municipal. Quan una part important de la ciutat s´interroga pel futur de la Devesa i es mobilitza en contra del projecte de pavelló, l´alcaldessa decideix publicar un article per replicar a un dels socis del seu govern en una escena de desavinences matrimonials, i perd una nova ocasió per acceptar el debat obert i sense condicionants entorn del parc que s´espera de l´Ajuntament.
Convergència i Unió no vol convertir la defensa de la Devesa i l´oposició al pavelló en un instrument de desgast del Govern, i per aquest motiu hem preferit ajornar un mes la presentació d´una moció demanant una consulta popular que serveixi perquè la ciutat opini. Ens hauria estat molt fàcil treure rendiment polític d´aquest nou episodi públic de discrepàncies greus al si de l´equip de govern però el que està en joc no és, per més que l´alcaldessa s´hagi confós, l´estabilitat del tripartit sinó el futur de la Devesa. Pensem que en un mes podem acabar d´aconseguir els suports polítics que ens falten per poder frenar el pavelló. Ho hem plantejat de tal manera que fins i tot els partidaris del pavelló, com el PSC i ERC, s´hi puguin sumar sense haver de renunciar als seus propòsits constructius.
Si l´alcaldessa i el PSC insisteixen parlarem de les incoherències al si del Govern municipal, de les contínues discrepàncies públiques, de les acusacions de deslleialtat i de l´evident manca de confiança i de sintonia, en que en cap cas evidencien que Girona té el Govern que es mereix. Però jo crec que això no és el que la ciutat espera. La ciutat espera que se li demostrin les raons que fan que sigui impossible definir una bona planificació dels pavellons que fan falta a la ciutat sense haver-ne de construir cap dins del parc de la Devesa. Que li diguin què és el que fa tan innegociable construir un pavelló a la Devesa i, en canvi, no una llar d´infants, un centre cívic o un centre assistencial. Per quina raó ha de ser a la Devesa? Per quina raó no en volen ni parlar? Per quina raó no volen cridar totes les parts implicades, oposició municipal inclosa, a negociar una sortida abans no sigui massa tard?
Quan un equip de Govern i la seva màxima responsable són incapaços de reconèixer l´error i busquen els defectes a casa dels altres és que la ciutat té una direcció erràtica i confusa, mancada de visió de futur. I no és la millor fórmula per gestionar la ciutat ara que la crisi econòmica colpeja la porta.
*Portaveu de CiU a Girona
Il·lusió per governar
Anna Pagans, alcaldessa de Girona (Diari de Girona)
No és el meu estil contestar els articles publicats a la premsa per persones que opinen sobre projectes, accions o política de la ciutat. Totes les opinions, vinguin d´on vinguin, hi estigui d´acord o no, són legitimes i ben segur necessàries i considerades. Ara bé, l´article publicat el 6 de febrer per part del Grup d´ICV-EUiA em sembla que, per la responsabilitat que tinc com a alcaldessa i per respecte a la ciutadania, és mereix algunes precisions i reflexions.
Llegint l´article, la ciutadania pot pensar que tenim una crisi de govern i, sincerament, tant jo com tots els regidors i regidores del PSC i ERC ens hem assabentat d´aquesta sobtada crisi per la premsa. Cal explicar que la possibilitat de construir un pavelló cobert a l´interior del recinte esportiu de la Devesa està prevista al Pla General des de l´any 2002. També cal saber que el 7 de març de 2006, el ple de l´Ajuntament va aprovar les condicions per a aquest tipus d´instal·lacions als espais lliures. El debat sobre aquest punt es va centrar exclusivament en la Devesa i es va aprovar amb els vots favorables de tot l´Equip de Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA). Altrament, en el ple de la corporació del dia 11 de desembre de 2007 es va aprovar, també amb el vot favorable de tot el govern (PSC, ERC i ICV-EUiA), el Pla de Mandat 2007-2011, en el qual es diu: «construirem un nou pavelló d´esports a la Devesa». Puc acceptar que, novament, el Grup d´ICV-EUiA obri la seva capsa dels trons i discrepi, però no em sembla pas que així, de rabieta en rabieta, facin un bé al bon govern de la ciutat. El que no em sembla acceptable és que per reafirmar-se falsegin en el seu escrit la historia de la nostra ciutat. Desacreditar l´acció de govern municipal que, responsablement, s´ha exercit des de la restauració de la democràcia, l´any 1979, fins avui em sembla un maliciós despropòsit.
Afirmar que a Girona tenim barris sencers sense sòl disponible per emplaçar-hi equipaments públics em preocupa i, molt especialment, que això ho escriguin persones que tenen responsabilitat de govern. Em preocupen el seus estirabots alarmistes. Em preocupa el seu comportament que és més propi dels que estan a l´oposició.
Parlen de Santa Eugènia, un barri heretat urbanísticament del període franquista i, en aquest sentit, els convido a llegir el llibre de Jaume Fabre (1986) Girona entre 4 rius. Llegir la història i recuperar la memòria històrica és una excel·lent lliçó de prudència i, sobretot, de reconeixement democràtic. Sí, fa 29 anys que va arribar la democràcia a aquesta ciutat, al país i a Santa Eugènia i a Can Gibert del Pla. Un barri, escrivia Jaume Fabre (1986), on la urbanització no s´havia fet al mateix ritme galopant que l´edificació i els carrers del qual es van haver d´urbanitzar i dotar de serveis bàsics, durant els primers anys de la democràcia. Un barri que va tenir la primera plaça l´any 1986, una plaça que avui estem tots d´acord que necessita una reforma. I què s´hi ha fet al llarg d´aquesta anys de democràcia? Els centres socials, el centre cívic Santa Eugènia, la compra de la fàbrica Marfà que ben aviat serà un gran centre cultural i cívic, l´escola Montfalgars, la millora del col·legi Groc, els camps de futbol (avui amb gespa artificial), la nova urbanització de Can Gibert del Pla, l´institut de Santa Eugènia, la biblioteca Salvador Allende, el pavelló esportiu de Santa Eugènia, el centre d´assistència primària, la piscina coberta, la plaça Fidel Aguilar, la protecció de les hortes, el passeig d´Olot, la frontissa del Güell, la nova urbanització de Mas Masó (on s´hi estan construint habitatges públics)...i tot això al costat dels ciutadans del barri. I què hi seguim fent ara? El Projecte d´intervenció integral dels barris de Santa Eugènia i Cant Gibert del Pla. Un pla consensuat amb tots els grups polítics amb representació en el consistori de la ciutat i amb tots els col·lectius i associacions del barri. Un Pla aprovat l´any 2005, inclòs dins el programa de Plans de Barris de Catalunya promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l´Ajuntament de Girona, amb una assignació pressupostària que significa una inversió de 14.596.328,00?. I amb quin objectiu?: El de garantir la incorporació del barri de Santa Eugènia - Can Gibert del Pla al ritme de desenvolupament del conjunt de la ciutat de Girona i assegurar que el sector no esdevingui un espai degradat des del punt de vista urbà i de la cohesió social. Un barri amb una societat canviant, en el qual el conjunt d´accions ha de permetre fer de la diversitat un valor del barri, garantir la convivència de persones d´origen geogràfic, social i cultural divers, i fer de la relacions entre generacions un tret de progrés.
Parlen del Güell, un barri cèntric de la ciutat on la vella i nova urbanització, la població de sempre i la nouvinguda conviuen harmoniosament. Un barri amb importants serveis, equipaments i espais lliures: Escola d´Hostaleria, Escola Oficial d´Idiomes, Auditori Palau de Congressos, Palau de Fires, plaça Mela Muttermilch, places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, on em sembla que és estimable gaudir d´un pavelló d´esports que millori i modernitzi les velles instal·lacions esportives de la Devesa i que afavoreixi la pràctica de l´esport, entesa aquesta com una millora de la qualitat de vida. En relació a aquest equipament hem sentit les veus discrepants però, per salut democràtica, seria bo i necessari sentir les veus silenciades, aquelles que discrepen de les discrepants. Que falten altres equipaments no ho he negat mai, i així ho vaig expressar en la reunió que vaig tenir fa uns mesos amb un grup important de persones de l´Associació de Veïns del barri. Saben que en vaig prendre bona nota i que ho tinc en consideració.
Finalment, el que ja em sembla un joc de despropòsits d´ICV-EUiA és la seva referència al parc Central. Que aquesta formació política no ha estat mai d´acord amb el tren d´alta velocitat i, també, que sempre ha estat contrària a la ubicació de l´estació en el centre de la ciutat, és un fet conegut. Però dir que el parc Central té els dies comptats, és falsejar el futur. Certament, l´arribada del TAV causarà importants molèsties al sector i a la ciutat, especialment durant la construcció de la nova estació. Que en el futur el parc Central pot canviar de configuració, és cert però el que també és cert és que, al final del procés, la zona alliberada, els espais lliures, serà més gran que l´actual. Caldrà dissenyar un nou parc que integri tot l´àmbit i, sobretot, que posicioni bé els habitatges del carrer Bisbe Sivilla, l´edifici de la Punxa i els itineraris veïnals a tot el sector per garantir la seva principal funció: un espai per a la ciutadania i punt d´unió i connexió entre els barris de l´Eixample, Sant Narcís, Santa Eugènia i el Güell. Els que governem la ciutat som sabedors que aquesta va ser la voluntat de l´Ajuntament quan, el 3 de febrer de 1984, el ple de la corporació, presidit per l´alcalde Joaquim Nadal, va prendre l´acord de començar les negociacions per a l´adquisició dels antics espais de FEVE i, respectuosos amb aquells plantejaments, passarem el testimoni a les generacions futures.
Crisi de govern no n´hi ha. Hi ha il·lusió per treballar per la ciutat. Qui ha obert la capsa dels trons és ICV-EUiA. Els puc assegurar que aquest estirabot no ens farà trontollar ni ballar al seu so. Francament, tinc la impressió que les desavinences són més a casa seva que a casa nostra i, com se sap, és més fàcil culpar els altres que reconèixer els problemes d´un mateix.
*Alcaldessa de Girona
No és el meu estil contestar els articles publicats a la premsa per persones que opinen sobre projectes, accions o política de la ciutat. Totes les opinions, vinguin d´on vinguin, hi estigui d´acord o no, són legitimes i ben segur necessàries i considerades. Ara bé, l´article publicat el 6 de febrer per part del Grup d´ICV-EUiA em sembla que, per la responsabilitat que tinc com a alcaldessa i per respecte a la ciutadania, és mereix algunes precisions i reflexions.
Llegint l´article, la ciutadania pot pensar que tenim una crisi de govern i, sincerament, tant jo com tots els regidors i regidores del PSC i ERC ens hem assabentat d´aquesta sobtada crisi per la premsa. Cal explicar que la possibilitat de construir un pavelló cobert a l´interior del recinte esportiu de la Devesa està prevista al Pla General des de l´any 2002. També cal saber que el 7 de març de 2006, el ple de l´Ajuntament va aprovar les condicions per a aquest tipus d´instal·lacions als espais lliures. El debat sobre aquest punt es va centrar exclusivament en la Devesa i es va aprovar amb els vots favorables de tot l´Equip de Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA). Altrament, en el ple de la corporació del dia 11 de desembre de 2007 es va aprovar, també amb el vot favorable de tot el govern (PSC, ERC i ICV-EUiA), el Pla de Mandat 2007-2011, en el qual es diu: «construirem un nou pavelló d´esports a la Devesa». Puc acceptar que, novament, el Grup d´ICV-EUiA obri la seva capsa dels trons i discrepi, però no em sembla pas que així, de rabieta en rabieta, facin un bé al bon govern de la ciutat. El que no em sembla acceptable és que per reafirmar-se falsegin en el seu escrit la historia de la nostra ciutat. Desacreditar l´acció de govern municipal que, responsablement, s´ha exercit des de la restauració de la democràcia, l´any 1979, fins avui em sembla un maliciós despropòsit.
Afirmar que a Girona tenim barris sencers sense sòl disponible per emplaçar-hi equipaments públics em preocupa i, molt especialment, que això ho escriguin persones que tenen responsabilitat de govern. Em preocupen el seus estirabots alarmistes. Em preocupa el seu comportament que és més propi dels que estan a l´oposició.
Parlen de Santa Eugènia, un barri heretat urbanísticament del període franquista i, en aquest sentit, els convido a llegir el llibre de Jaume Fabre (1986) Girona entre 4 rius. Llegir la història i recuperar la memòria històrica és una excel·lent lliçó de prudència i, sobretot, de reconeixement democràtic. Sí, fa 29 anys que va arribar la democràcia a aquesta ciutat, al país i a Santa Eugènia i a Can Gibert del Pla. Un barri, escrivia Jaume Fabre (1986), on la urbanització no s´havia fet al mateix ritme galopant que l´edificació i els carrers del qual es van haver d´urbanitzar i dotar de serveis bàsics, durant els primers anys de la democràcia. Un barri que va tenir la primera plaça l´any 1986, una plaça que avui estem tots d´acord que necessita una reforma. I què s´hi ha fet al llarg d´aquesta anys de democràcia? Els centres socials, el centre cívic Santa Eugènia, la compra de la fàbrica Marfà que ben aviat serà un gran centre cultural i cívic, l´escola Montfalgars, la millora del col·legi Groc, els camps de futbol (avui amb gespa artificial), la nova urbanització de Can Gibert del Pla, l´institut de Santa Eugènia, la biblioteca Salvador Allende, el pavelló esportiu de Santa Eugènia, el centre d´assistència primària, la piscina coberta, la plaça Fidel Aguilar, la protecció de les hortes, el passeig d´Olot, la frontissa del Güell, la nova urbanització de Mas Masó (on s´hi estan construint habitatges públics)...i tot això al costat dels ciutadans del barri. I què hi seguim fent ara? El Projecte d´intervenció integral dels barris de Santa Eugènia i Cant Gibert del Pla. Un pla consensuat amb tots els grups polítics amb representació en el consistori de la ciutat i amb tots els col·lectius i associacions del barri. Un Pla aprovat l´any 2005, inclòs dins el programa de Plans de Barris de Catalunya promogut pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l´Ajuntament de Girona, amb una assignació pressupostària que significa una inversió de 14.596.328,00?. I amb quin objectiu?: El de garantir la incorporació del barri de Santa Eugènia - Can Gibert del Pla al ritme de desenvolupament del conjunt de la ciutat de Girona i assegurar que el sector no esdevingui un espai degradat des del punt de vista urbà i de la cohesió social. Un barri amb una societat canviant, en el qual el conjunt d´accions ha de permetre fer de la diversitat un valor del barri, garantir la convivència de persones d´origen geogràfic, social i cultural divers, i fer de la relacions entre generacions un tret de progrés.
Parlen del Güell, un barri cèntric de la ciutat on la vella i nova urbanització, la població de sempre i la nouvinguda conviuen harmoniosament. Un barri amb importants serveis, equipaments i espais lliures: Escola d´Hostaleria, Escola Oficial d´Idiomes, Auditori Palau de Congressos, Palau de Fires, plaça Mela Muttermilch, places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, on em sembla que és estimable gaudir d´un pavelló d´esports que millori i modernitzi les velles instal·lacions esportives de la Devesa i que afavoreixi la pràctica de l´esport, entesa aquesta com una millora de la qualitat de vida. En relació a aquest equipament hem sentit les veus discrepants però, per salut democràtica, seria bo i necessari sentir les veus silenciades, aquelles que discrepen de les discrepants. Que falten altres equipaments no ho he negat mai, i així ho vaig expressar en la reunió que vaig tenir fa uns mesos amb un grup important de persones de l´Associació de Veïns del barri. Saben que en vaig prendre bona nota i que ho tinc en consideració.
Finalment, el que ja em sembla un joc de despropòsits d´ICV-EUiA és la seva referència al parc Central. Que aquesta formació política no ha estat mai d´acord amb el tren d´alta velocitat i, també, que sempre ha estat contrària a la ubicació de l´estació en el centre de la ciutat, és un fet conegut. Però dir que el parc Central té els dies comptats, és falsejar el futur. Certament, l´arribada del TAV causarà importants molèsties al sector i a la ciutat, especialment durant la construcció de la nova estació. Que en el futur el parc Central pot canviar de configuració, és cert però el que també és cert és que, al final del procés, la zona alliberada, els espais lliures, serà més gran que l´actual. Caldrà dissenyar un nou parc que integri tot l´àmbit i, sobretot, que posicioni bé els habitatges del carrer Bisbe Sivilla, l´edifici de la Punxa i els itineraris veïnals a tot el sector per garantir la seva principal funció: un espai per a la ciutadania i punt d´unió i connexió entre els barris de l´Eixample, Sant Narcís, Santa Eugènia i el Güell. Els que governem la ciutat som sabedors que aquesta va ser la voluntat de l´Ajuntament quan, el 3 de febrer de 1984, el ple de la corporació, presidit per l´alcalde Joaquim Nadal, va prendre l´acord de començar les negociacions per a l´adquisició dels antics espais de FEVE i, respectuosos amb aquells plantejaments, passarem el testimoni a les generacions futures.
Crisi de govern no n´hi ha. Hi ha il·lusió per treballar per la ciutat. Qui ha obert la capsa dels trons és ICV-EUiA. Els puc assegurar que aquest estirabot no ens farà trontollar ni ballar al seu so. Francament, tinc la impressió que les desavinences són més a casa seva que a casa nostra i, com se sap, és més fàcil culpar els altres que reconèixer els problemes d´un mateix.
*Alcaldessa de Girona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)